dilluns, 26 de març del 2012

Llet blanca i màgia negra

Espanyol 1 – Màlaga 2
El camí de la lletera es presumia pla. Era a punt d'arribar prou indemne. Alguns ja veiem el seu contingut ben quallat. Vent a favor semblava bufar amb les ensopegades dels rivals més propers. Tres punts més al sarró, quan de cop i volta i com si fruit d'una situació paranormal la cosa va canviar de cop i volta.
Amb aquell joc i aquella decisió de les bones tardes(o matins) de futbol, a la meitat del primer temps l'equip aconseguia posar-se pel davant després d'un gol murri de Coutinho (1a0), la inspiració es va tallar en sec.
El gol de Cotinho va propiciar la lesió del porter Cavallero. I com passa sovint amb les lesions dels porters es va aturar el món.

Seria un refredament general, seria l'arma psicològica de la incorporació de Kameni al món del futbol, seria que alguns creguessin la cosa ja era coll avall, però el cert és que el partit va reprendre un panorama ben diferent.



Màgia negra


La pilota passava a peus dels malaguenys. En un lapsus de pocs segons estavellaven dues pilotes als pals de Kiko Casilla. A Pochetino li pujava la mosca al nas, feia poca estona, Kameni li havia passat pel costat sense dir, ni mu.


Per sort s'arribava al descans amb el 1 a 0.


A la represa, semblava amb certa timidesa, que l'Espanyol comandava el joc. El moviments, sempre hàbils de Coutinho i Weiss al voltant de Verdú, pressuposaven una amenaça. Pochetinno però, intuïa cert descontrol al mig camp. i va fer canvis que no van poder aturar la decisió de Pellegrini, de anar a per totes, donant entrada a Van Nistelroy.



Kameni i Nistelroy


Casual o decisiva, com l'entrada d'un Kameni que va actuar poc però es va lluir, l'arribada de l'holandes és va traduir en dos gols que arribaven en poc més de tres minuts, en que la defensa va estar innocent com en el gol del Villamarin. 1 a 2, i poc més de 10 minuts per a reaccionar.


Es va intentar posar-hi panys calents amb l'entrada de Pandiani. Però no, l'equip va tornar a desaprofitar una ocasió única per avançar a la classificació. València, Llevant, i els atlètics van punxar. L'Espanyol, no podia ser menys. A veure si amb els 40 punts fets, podem oposar a somniar, o si ja ens tocarà pensar en la temporada vinent.

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius