divendres, 23 de març de 2012

Rotacions al Villamarín

Betis 1 – Espanyol 1


I la lletera va estar ben a punt d'abocar-se a la segona estació.

No és pas que l'equip no conduís la lletera amb cura per tal que no es malmetés. És que la necessitat del rival i cert conformisme, la van deixar en mans de l'atzar. I cert risc tenia -molt diria jo- el programa de rotacions que va posar en marxa Pochettino.



Si l'equip no estava prou perjudicat per les afegides baixes de Verdú i Sergio G, amb la proximitat d'un nou partit important diumenge vinent contra el Màlaga. Pochettino va decidir donar descans a alguns jugadors.

L'acumulació de targetes l'obligava a tenir cura per l'eix de la defensa, de manera que va reservar Amat i Forlín. Fins aquí l'encert era total. Fer seure a Cristian Gómez, i no posar Romaric a la mitja punta, va mostrar-se des del primer minut una cagada. Una cagada tant gran com prescindir de Weiss. Repeteixo que no tinc res en contra de Rui Fonte, però el seu grau de maduresa l'aparta per ara, de més responsabilitats. L'entrada d'Àlvaro és sempre d'agrair, i més si tenim clara que la ubicació de Uche, és més indicada per lluitar contra Welinton i De Michelis.



Eixut

El partit va ser eixut. I aquí hauríem agraït els tocs de Verdú. La seva absència, més la llarga de Javi Márquez, obligava l'alineació de Cristina Gómez.

El primer temps no va portar enlloc. I quan dic enlloc, vull dir que no recordo a cap dels dos porters fer gran cosa més que el 0 a 0 que assenyalava el marcador. Un altre marcador, el de la possessió, donava lleuger avantatge als pericos. Si algú amb sentit l'hagués conduït, hauríem vist un altra partit.



Pandiani forever

La segona part, no va començar de manera gaire diferent, tot i l'entrada de Cristian. Però alguna cosa hi va haver. Amb el pas del minuts, cada vegada es veia més a prop el 0 a 1. Una reacció virtual que es va transforma en el 1 a 0, que els va mig caure del cel.

Uche també havia entrat per Alvaro, i s'eperava que Weiss fes seure Rui Fonte, quan Pochettino va decir-se per Pandiani. És el rifle i la fama l'acompanyarà fins on el vulgui portar el seu camió.

Li va arribar un centrada, mig de pissarrí, que li va servir Javi López.... i va carregar el fusell. Pam! Hauria estat imparable fins i tot pels gendarmes del Sarkozy. Barraca! 1 a 1. Ja era temps del descompte, i el rifle va esperar per si n'hi arribava una altra.

Pandiani segueix donant punts. Diumenge vinent, més


Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius.