diumenge, 18 de novembre de 2012

El Gurtel s'extén


València 2 – Espanyol 1

 Ho sap tothom. L'Espanyol és vulnerable als córners i pilotes penjades de falta. Si provoques Wakaso es queden fàcilment amb 10. Si res d'això funciona, l'àrbitre sempre et pot ajudar......De mà negre o guan blanc, d'això se'n diu robatori, i a València en saben un munt.

Pochettino continua amb la inseguretat demostrable, en el fet de no saber mai a qui posarà a l'onze inicial. Serà la situació esportiva, serà la institucional o totes dues, però l'home segueix fent proves, a veure si d'una vegada per totes es comença a sumar punts de manera continuada.
A València va tornar amb els Víctor de laterals. Raül al centre amb Moreno. Un Forlin més efectiu que d'altres dies, al mig centre, i plena confiança en Wakasso i la connexió Sergio-Verdú.
Per contra el València, no reservava gairebé res de cara la xampions. Només Banega. La resta d'absències eren per baixa. Especial menció a la baixa d'Aduriz, que ja ens va fer els seus gols de rutina amb el seu nou equip.


Mal inici
Les coses no van començar gens bé. El València arribava amb facilitat en col·laboració amb els desajustos de la defensa perica 1 a 0. De nou un rebot desgraciat ajudava a posar el marcador en contra, quan Viera aprofitava un rebot en una sortida de pilota de Raul. Marcava davant la sortida d'un Cristian que va estar força encertat tota “la vesprà”, tret d'un regal que no va aprofitar Jonas, que fins aquell moment havia estat un perfecte còmplice en les errades defensives.
Començava un altre partit, en el qual l'Espanyol ens mostrava la seva millor cara. Just travessar la línia de mig camp, els homes de Pochettino van practicar un futbol ràpid, al primer toc i certament perillós com va quedar palès al minut 30, quan Victor Àlvarez (cada dia més entonat) iniciava una ràoida combinació per banda esquerra amb Sergio, que cedia a Verdú en la posició d'extrem esquerre centrava ras a l'àrea petita on Longo rematava en una “vaselina-pissarrí”, per sobre d'Alves. 1 a 1.


Cara nova
L'Espanyol pressionava bé a mig camp i les jugades de perill ja no sovintejaven a l'àrea blanc i blava. Tenia força possessió i al València li va tocar practicar el pla B. Si, allò d'anar provocant amb insistència que Wakasso perdés els nervis. El ghanès aguantava.

I així fins la mitja part.
En començar la segona, l'Espanyol va sortir amb el rol de la possessió i la teoria que indica que la millor defensa és l'atac. I l'equip va començar a controlar, tocar i agradar-se, fins començar a deixar grogui al rival. Amb el cap en el partit de la xampions, el València estava encallat i va fer sortir Banega. Tampoc se'n sortien i van insistir, també sense èxit en provocar a Wakasso. Les poques ocasions de gol eren sobretot de l'Espanyol.

Sense mostrar cap acolloniment, com en jornades precedents, Pochettino treia pit i posava Tejera. Semblava que es disposava a girar la truita.


Epíleg arbitral

A la recta final, Longo cansat, deixava entrar CAlfonso. El punt i fins i tot la victòria no es presumien impossibles. Només quedava per témer la mala sort i la intervenció decisiva de l'àrbitre del Cerro. Fins el moment havia xiulat amb sorprenent imparcialitat, si descomptem una claríssima falta a Wakasso al llindar de l'àrea a la primera part i alguna targeta injusta. No podia ser........

Quedaven dos minuts quan Forlin rebia una segada fortíssima en una sortida de pilota, que del Cerro no va voler veure. El problema era que la pilota quedava a peus de l'atac valencianista. Centrada per la dreta que va al cos d'Héctor.... jo prescindiria de si li va tocar o no el braç que tenia entre el pit i la panxa. Mai de la vida es podia xiular penal...però parlem de l'Espanyol, contra l'Espanyol. I no n'hi havia prou...també expulsava Héctor i SergioG.

Soldado feia el 2a1 definitiu. No hi havia temps per a res més. Derrota i de les que fan mal, sobretot per les baixes dels expulsats de cara diumenge vinent a Cornellà contra el Getafe. 

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius