dilluns, 17 de desembre de 2012

Certa millora

R. Madrid 2 - Espanyol 2

 La designacíó de Mateu Lahoz com àrbitre, en un partit a camp contrari, és sempre benvinguda, més encara si hi ha perill de sortir escaldat contra un dels grans, als quals, els àrbitres afavoreixen descaradament. Però al Bernabéu, va quedar demostrat que no és garantia de res. La mateixa permissivitat que té en no tallar el joc per poca cosa, la va tenir en els dos gols marcats pel Madrid. Dos gols que en la porteria d'un Madrid o un Barça, haurien estat anul·lats.


 Seria injust dir que l'onze defensiu que Aguirre va disposar sobre el camp va fer un mal partit, tot i l'empat. Però tampoc cal abraçar-se al punt assolit, per omplir de floretes el joc blanc i blau. Aquest equip no mossega. És evident que al Bernabéu tampoc s'hi ha d'anar amb una destral i el ganivet a la boca, perquè pot acabar fàcilment amb 8 ó 9 jugadors. Però amb aquesta actitud el més fàcil es acabar golejat. Allà i al Camp Nou.


No es van rifar pilotes
 El Madrid sembla en hores baixes i Kiko Casilla va estar prou encertat. Fins l'entrada de Di Maria al terreny de joc, el Madrid havia fet poc. Possiblement l'encert més gran dels d'Aguirre va estar no rifar pilotes. Capítol en qual només hi va jugar Simao, que a estones semblava que jugués amb Portugal. Segurament és l'arma més poderosa d'aquest Madrid. Tallar jugada, assistència i gol. I va ser així com l'Espanyol aconseguia el 0a1. Simao a mig camp rascava una bola a Coentrao, Verdú assitia en passada llarga i un Sergio, que tornava quatre partit després del robatori de Mestalla, la posava lluny dels braços de Casillas.
 Era el minut 30, i abans havien passat vàries coses. Primerament certa xuleria blanca en jugar descaradament amb 3 defenses, a lo Guardiola. També la clàssica amonestació a Wakaso, i algunes ocasions del Madrid, ben resoltes per Kiko.
 Cristian Alfonso entrava per Wakaso per por a l'expulsió, i començava força nerviós i imprecís. Afortunadament s'aniria entonant.



Joc perillós!
 A punt de la mitja part, CR7 rematava amb la planta del peu a l'altura del cap, una centrada des de la dreta. Joc perillós flagrant!
 Tot i que va passar en el temps de descompte, Sergio Garcia encara va ser a punt de tornar a marcar, abans del xiulet arbitral.
 L'heroïcitat semblava llunyana, més encara quan el recent incorporat Di Maria, feia de les seves i el lateral -ahir migcampista- Coentrao rematava el 2 a 1, després d'una clara empenta a Forlín.
 Eren els millor minuts del Madrid, que l'Espanyol va superar amb sort i encert defensiu. L'allau de joc, va semblar aturar-se amb l'entrada de Capdevila per Victor Àlvarez, que es veia desbordat per Di Maria.


4 ocasions dins l'àrea petita
 Aturat el perill, l'Espanyol va semblar recuperar la pilota una estona, però sense prou autoritat. Verdú, tocat per un mal de panxa que arrossegava des de feia dies, es retirava a 20 minuts del final. Entrava Albín, aquest home que encara no m'he fet la idea de quina és la seva posició ideal. Només entrar, ben col·locat dina l'àrea en un córner, era apunt de rematar l'empat.
 Va ser la primera de les quatre clares accions dins l'àrea en jugades de córner o pilota penjada. Les altres tres van ser al sis darrers minuts. Abans els blancs, també va tenir tres clares ocasions de sentenciar.
 La primera ocasió blanc i blava, arribava en una rematada de Capdevila (aquell defensa que acabava cada temporada al Depor o al Vil-real amb un quants gols...). la segona en una doble, de Colotto i Sergio, que deixava glaçats els castellans. I finalment a dos minuts de final, de nou Albin, amb una habilitat pròpia de Gerd Muller, rematava a gol, i constatava que és un home que se sap situar en els córners, i que si no recordo malament anteriorment ja havia marcat en el Bernabéu i el Camp Nou, en el seu passat a l'esquadra "gitana" del Getafe.
 Van quedar 2 minuts, més 4 de descompte per patir, i confirmar un punt que psicològicament ha de significar molt i que cal confirmar dijous vinent contra el Depor a Cornellà.


 2a2, un resultat que em recordava un partit, vist en blanc i negre a l dècada dels 60, amb excepcional actuació de Marcial i José Maria, era el 7-10-1967 http://www.bdfutbol.com/p/p.php?id=8324

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius