dilluns, 10 de desembre de 2012

Sort i desconnexió

Espanyol 2 – Sevilla 2


En el primer dels partits en què els blanc i blaus, semblaven lleugerament afavorits per a les decisions arbitrals, l'equip d'Aguirre tampoc va saber guanyar. De nou la falta de concentració, també existent amb el mexicà a la banqueta, va ser decisiva en encaixar el gol de l'empat al descompte.


 A Pochettino no se li havia posat aquesta temporada, cap partit tant bé per aconseguir els tres punts. Després d'un inici força desconcertant, un clar penal sobre Verdú, que ell mateix executava al minut 13 podia marcar positivament el desenvolupament del partit.

No durava massa l'alegria, ja que quan Muñiz Fdez va tenir ocasió, senyalava un penal inexistent a l'àrea blanc i blava, en un estira i arronsa entre Stuani i Condogbia. Rakitic empatava. 1 a 1.


Poc futbol

El futbol era lleig, com ens tocarà aguantar amb el mexicà a la banqueta. Costava arribar a l'àrea contrària, i més aviat eren els andalusos els que dominaven. Victor Sanchez és un bon element per l'esquema, però tampoc és l'home que ha de dirigir el joc.
La jugada més tonta arribava a poc de la mitja part quan Reyes va executar una falta fora de temps i que l'àrbitre li va sancionar amb la segona groga que el va fer expulsar. S'arribava a la mitja part amb certes esperances, i realment a l'inic del segon temps l'equip va sortir descaradament a l'atac.


Simao de mig xurro

Entrava al minut 13, Simao per Rui Fonte, i un minut després el portugués es trobava amb una pilota que rematava de resquitllada amb el cap, en un córner d'aquells en què sembla que els baixets no compten. Doncs si, gol 2 a 1.
Tot bufava a favor, i tot i que el perillós Negredo sortia al camp, semblava proper el 3 a 1. Verdú desaprofitava dues accions. Aguirre repetia el canvi “aamarrategui” de granada i posava Raúl per waka, que un dia més havia estat el més destacat per la seva lluita, però que acumulava una nova targeta en el seu repertori, aquesta per desplaçar la pilota.



Massa confiats

L'equip mostrava un perillós excés de confiança. Cristian rebutjava amb la cama un fort xut de Rakitic. Negredo errava un xut dins l'àrea. Eren els preludis del temps de descompte quan acabaria tota la il·lusió. Negredo rematava de cap una centrada al punt de penal, amb la mala fortuna que Raul la desvia amb l'espatlla al fons de la xarxa.
Gran oportunitat perduda, davant dos desplaçaments on segur que ningú confia atrapar punts. Bernabéu i Camp Nou, no són dins els càlculs, caldrà assegurar el punts a casa els pròxims partits.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius