No ens enganyem. Futbolísticament parlant l'equip no avança. Només els 10 primers minuts, s'hi va poder veure alguna cosa. La resta, només relligar un resultat que si els mayas arriben a encertar la fi del món, ens hauria consolat pensar que quedàvem transitòriament sobre les places de descens.
L'equip que aconseguia puntuar al Bernabéu, amb la incorporació de Capdevila al lateral esquerre, era una clara declaració d'intencions d'Aguirre. Incorporar veterans, i eliminar definitivament l'alineació d'un davanter centre referencial. Deixar tota la possibilitat creativa i de producció l'eix central Victor-Verdú-Sergio, amb aportacions de Simao i Wakasso a les bandes, amb més lluita de l'un, que no pas de l'altre. L'aspecte carrincló, li continua donat l'alineació de Forlin a mig camp.
Simao de cap
Tot i enfrontar-se a un equip amb més preocupacions de identitat (si cap) que el nostre, les jugades d'atac més clares havien estat dels gallecs. Al minut 30 arribava una jugada, mig fortuna mig ofici, en què una pilota rebotada en una centada de córner arribava al cap de Simao. Situat al vèrtex dret de l'àrea petita, no s'hi posava gens nerviós, col·locant-la en vaselina per sobre d'un German Lux, situat a mitja sortida. Gol. 1 a 0. Paradoxal que Simao marqui de cap, per segona vegada en 15 dies.
Ambdós equips haurien haver pogut marcar abans del descans. Riki, la va tenir a prop. La insistència de Sergi, va estar a punt de rebre premi.
Equip cavaller
Victor S, havia rebut targeta a la primera part. Baena els substituïa, conformant una alineació més conservadora, si cap. No calia preocupar-se per Wakasso. Amb més cavallerositat que cap altra rival, no hi havia hagut cap provocació.
Negre per negre i tocar campanes, si es pot
El partit agafava caire de cardíac, tot i la inoperància atacant dels gallecs. Es veia venir el pitjor. En encetar el darrer quart, mon pare em diu: “mira, negre per negre”. Entrava Stuani , per Wakaso. La màscara negra havia fet veure més del que era.
L'equip no millorava. Tres minuts abans d'acabar, Capdevila era apunt de marcar, i en la prolongació de la mateixa jugada Stuani, en una mitja volta inesperada rematava amb habilitat el 2a0 definitiu.
L'equip sortia de manera fictícia de les places de descens. Encara quedava molta jornada. Però, els tres punts no els hi treu ningú. Gana renovada per a menjar els torrons, i per reis visita al Camp Nou a fer sonar les campanes.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada