dilluns, 3 de desembre de 2012

Ánedele, a currar . *Apa-li, pit i collons.

Granada 0 - Espanyol 0


 Tres dies no és res, i evidentment no n'hi va haver prou per poder notar algun canvi a l'equip. El partit de Granada només va constatar que a Aguirre se li ha de donar una mica més de marge per a poder fer-nos una idea de si és possible un canvi. L'equip continua igual d'espès, i només a estones aconsegueix fer alguna cosa destacable amb la pilota als peus. El partit de divendres vinent segurament ens donarà una idea més clara, si sense Pochettino hi ha marge de millora abans de les imprescindibles incorporacions que li calen a l'equip en el mercat d'hivern.

 La crònica d'Oriol Vidal prèvia al partit, amb un dels primers entrenaments del "basc" Aguirre amb neu a les muntanyes de Sierra Nevada, em van empènyer a fer una passejada amb raquetes a la neu que enfarinat generosament el Pirineu, els darrers dies. Una manera de fer passar els nervis que poden suggerir un canvi d'entrenador.
Em vaig asseure davant el televisor quan es posava en joc la pilota, sense temps a conèixer el canvi d'homes proposat per Javier Aguirre. El retorn de Colotto el desitjava, i realment tenia els meus dubtes sobre si el Simao d'avui en dia, té prou cosa per aportar a un equip que s'ha de comprometre amb la lluita. Posar Stuani en el lloc de Longo, és pur maquillatge. Posar Javi López al lateral, una temeritat. Wakaso per la dreta, pot ser solució alguns partits La parella del mig centre Victor S-Baena, no és la millor que es pot presentar. Les esperades absències de Sergio G i Hèctor M, són baixes massa importants per a poder analitzar l'equip amb més profunditat.

El negres eren ells
 En el sorteig de camp, l'equip no en va sortir favorit, Cristian va haver d'aguantar al primer temps un "caralsol" més emprenyador que Toño a la segona part. Els primers minuts van ser, segurament els més caòtics de l'Espanyol, amb un Granada amb molta empenta, que volia resoldre el partit des d'inici.

No va ser fins passada la mitja hora, en que l'Espanyol va prendre el control de la pilota. Una situació que ja duraria fins al final del partit, i que va donar a l'Espanyol un caràcter més assemblant al de la primera part de Mestalla, i que va estar a punt de deixar per davant als blanc i blaus en dues ocasions, abans de la mitja part, si no fos per un Toño excepcional.
En el decurs del primer temps, també es va poder notar que l'equip arbitral no va estar tant sever amb l'Espanyol. Al contrari, seria perquè el Granada va jugar amb 5 jugadors "de color", que més aviat va estar sever amb els locals?
En començar la segona part, Benitez posava a prova Cristian, però era l'Espanyol qui arribava amb bones combinacions des de la banda esquerre, amb pilotes cap al centre de l'atac, on Wakasso es va deixar caure varies vegades amb perill. 

Perill d'incendi
Les baixes prestacions de Simao, es van concretar amb el seu canvi. Entrava Rui Fonte, que va estar un pèl millor que de costum, però sense el perill del "castigat" CAlfonso, que encara no sé perquè Aguirre el va deixar a Barcelona.
Les intervencions de Wakasso van estar a punt de suposar els tres punts. Va ser una jugada en la que a Felip Puig se li deurien posar els pels de punta, quan des del punt de penal, i tot a favor, el ghanès va fer un "misto", que podrien haver "encès" les esperances de salvació. Hauria estat definitiu, i va ser un avís del que podria haver estat la part final del partit. Llàstima que Wakasso i Javi López van rebre una targeta que va fer recular l'equip, sobretot quan Raúl Rodríguez va rellevar el ghanès, en un d'aquells canvis que en aquest web no dubtem a qualificar de "cagon".
Els darrers minuts van ser de patiment, quan el Granada va aprofitar la reculada per penjar pilotes a l'àrea.

Fa anys que hi somnio
Finalment, un puntet. No ho és tot, ni tampoc és res. Em sap greu no haver vist més canvis. Com ja he dit, tres dies són poca cosa, però si psicològicament el puntet serveix per alguna cosa, benvingut sigui. Sobre Aguirre, és aviat opinar,. ja fa anys, força anys que espero algun entrenador que aporti coses noves. Per exemple, des que de Sant Adrià van començar a sortir un seguit de centrals amb certa entitat (Soldevilla, Lopo, CGarcia, Moises, Jarque, Raul... i en venen de més bons) que espero un entrenador que aprofiti la circumstància per aconseguir, amb el suport de laterals amb projecció com Mattioni i Victor Álvarez (Capdevila) per plantejar un 5-3-2, amb ambicions flexibles cap un 3-5-2 i si cal 3-3-4. Fa anys que hi somnio.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius