dilluns, 7 de gener de 2013

Barcelona 4- Espanyol 0

 Si dies enrere la grada es rebel·lava amb el crit “d'onze Wasassos!”, gràcies a la intensitat i l'esforç que mostra el ghanès en cada partit, la seva absència sobre el terreny de joc es va traduir en un relaxament que va resultar del tot perjudicial. Amb l'ajuda arbitral d'afegit, en 28 minuts el rival ja havia aconseguit quatre gols. Experiment per a oblidar.


 El mateix Aguirre ho va dir el dia de la seva presentació. El seu Espanyol havia de posar-hi més testosterona. Ja sabem que és el dels partits contra rivals de la “nostra lliga” quan s'ha de mostrar l'excés d'aquesta hormona, però contra el Barça, també. Dona trempera a l'afició i ompla de moral l'equip.
 Si voleu que us digui una cosa, vist el partit, pensaria malament. Com si haguessin pactat. Partit plàcid, sense cosses, ni lesions. Golejada i tres punts. A canvi, si a la penúltima jornada, el Barça ja és campió -com és segur que passarà- a Cornellà, ens deixaran sumar tants punts com ens calgui.
 Dit això, i advertint que ni en els partits de guant blanc, els àrbitres deixen de perjudicar als modestos. Veieu si són legals els tercer i quart gol. No cal estendre's més explicant detalls del partit.
 Les dues jornades vinents, jugant a casa, s'ha de guanyar si o si. Aquells punts si que són importants. Em preocupa pensar que haurem de suportar unes quantes jornades sense Wakasso. Simao no pot jugar si no s'hi esforça més.
 Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius