diumenge, 27 de gener de 2013

Fot-li, que és de Cornellà

Saragossa 0-0 Espanyol


 Continua el futbol troglodític amb l'únic sentit de sumar punts, que no és poc. Si a un equip tant carregat de problemes en la creació de futbol, el deixes sense Verdú, ja pots caure-hi de peus que la cosa no anirà enlloc. La sort és que el rival practiqui un joc encara més espès.
 L'absència de Verdú, se solucionava amb el retorn a l'equip de Victor Sanchez, encara que de fet el recanvi no suposava ben bé una substitució posicional, ja que Aguirre acumulava Baena, Víctor i l'inefable Forlin, al mig.
 Tot plegat era sinònim d'embús, ja que els aragonesos no es caracteritzen per la creació. Així trigàvem més d'un quart d'hora a comptabilitzar un xut sota pals. Xut de Postiga. Un jugada que semblava esperonar els blanc i blaus, ja que en la següent feien la primera i darrera combinació en atac. Una jugada semblant a la de fa 15 dies, que suposava el gol contra el Celta. Stuani assistia, però Sergio no hi arribava.

Capdevila
 Això i poc més. Només dient que Capdevila, a banda de ser el llançador de córners, és el jugador més vertical, ja queda referència dels fets. Una gran jugada individual de Sergio que va quedar sense angle i obligat a xutar amb l'esquerre, per acabar no fent res.
 I poca cosa més, repartiment de targetes ja que hi va haver una mica de llenya. Corredisses amunt i avall d'Stuani -que em recorda molt Rudy Fernandez- i una altra semblança que em va deixar glaçat. Zuculini és clavat que Dani Oswaldo. Tot plegat et fa témer el pitjor.
 A la segona part, la mateixa tònica, si bé el cansament fa perdre el control i les ocasions clares van arribar. Una en cada porteria per al lluïment de Casilla i Roberto, dos dels millors porters de la lliga.

Dues ocasions
 Llàstima que no entrèssin, perquè la de l'Espanyol, un hale-hop de Rudy Stuani va estar en una de les poques alegries del joc blanc i blau. La del Saragossa, si hagués entrat no hauria passat res ja que la jugada havia quedat anul·lada per orsai claríssim.
 La història va venir marcada per una doble expulsió. La primera deixa amb 10 l'Espanyol, en ser expulsat Javi López (ha arribat el moment Mattioni?). La segona el Saragossa, per vermella a Abraham. Sort, perquè es presagiava el pitjor en els pocs minuts que els aragonesos van ser més. I és que jugar amb 10, si un d'ells és Simao, és com jugar amb 9.
 Al final 0a0 i tots contents. La setmana vinent urgeix tornar a sumar tres punts. A l'Espanyol li fan falta sis partits guanyats d'aquí a la fi del campionat. Espavileu!
 Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius