dilluns, 4 de febrer de 2013

5 més, i salvats

Espanyol 3 - Llevant 2


 Semblaria difícil imaginar que de cop i volta l'equip d'Aguirre, fos capaç de marcar 3 gols una altra vegada. Tampoc és que s'hagi prodigat en rebre'n. És un futbol ben rar. Després de molta estona de marejar la perdiu, sembla que per moments el camí del gol sigui inevitable. És l'Espanyol d'Aguirre, que tot sigui dit de pas, no és aliè al patiments crònics dels darrers minuts.


 Després d'un inici, en què la dita popular més adaptada als resultats blanc i blaus era "qui jornada passa, cap a segona empeny", amb Aguirre s'ha passat a tot el contrari, cada dia es dona un pas endavant. El més ferm i de futur, va estar segurament poder incorporar per fi a Mattioni. un jugadoràs que ens agradaria que tornés a ser el que era a Mallorca. Tindríem un gran lateral dret, amb garanties i possibilitat de desenvolupar tot un altre joc. També va jugar Longo, d'entrada.

 I a això va semblar jugar d'entrada Aguirre. Comptar amb la projecció ofensiva de Mattioni i Capdevila, per a encetar un tímid 3-5-2, deixant Forlín més enrere, amb un centre del camp més poblat i dos puntes al davant, amb el retorn de Longo, amb qui no ha perdut del tot la confiança.

 L'arrencada va ser força insegura, amb més jugades d'atac visitant que no pas local. Casilla feia un pífia estil Kameni, que no seria la primera del partit. Poc després Hèctor treia sota pals una jugada de l'espavilat Martins.



De regals

  Va caldre esperar gairebé 25 minuts per veure les primeres jugades de perill blanc i blau. I van venir seguides. Com una bafarada de bon joc. Combinacions de la trama de 5 migcampistes, de costat a costat, que no van acabar en gol de miracle. El gol podia arribar. Es començava a fer mèrits. Una targeta groga per Baena, semblava rebaixar la pujada d'adrenalina. Un regal, ho va deixar tot més pla. Un córner centrat dins l'àrea petita que Forlín volia rematar, va acabar rebotant en un front i un clatell dels defensors rivals, per a entrar absurdament a la porteria. Feina feta. Sobretot si comptem amb la gasiveria de marcadors que estila Aguirre.

  Abans d'arribar al descans, Longo tallava una pilota. Amb tot a favor, i Verdú i Sergio de companys, es va emborratxar de pilota. Hauria estat el segon.

 Un dels al·licients del partit, a banda de veure Longo i Mattioni de nou, era veure el Llevant sense el seu portaavions Ballesteros. De fet, Rodas el va suplir amb garanties, i la veterania continuava ben representada amb David Navarro i Juanfran, dos dels altres preferits, en la meva llista de bastards.

 El record del partit d'anada em va portar un mal pensament. Reforçat només començar la segona part quan Kiko feia una aturada impressionant en rematar de cap Barkero, una centrada. I dos minuts després, el sempre gentil Espanyol, retornava el regal del primer gol. Colloto tocava sense sentit, amb el cap, una pilota que queia del cel. Ruben, molt atent l'aprofitava per empatar, també de cap. Una llàstima que no gaudim dels regals.

 Semblava que l'equip es conjurava com fa 15 dies, i començava a crear de nou jugades de perill. En una d'elles Sergio va rebre un falta més a dins que a fora de l'àrea. La van assenyalar fora.

 De nou Kiko "kameni" reapareixia regalant un absurd córner. Si us plau: Més ensurts, no!



Els gols

 Però l'onada de futbol blanc i blava, ja havia començat. I no va caldre que es convertís en un marejol persistent. Dues jugadasses en dos minuts, i dos gols. Sergio i Stuani intercanviaven gols i assistència. I l'alegria tornava a Cornellà. 3 a 1, quedant 20 minuts, era per a ser optimistes. Tant, que el mateix Aguirre va fer canvis d'aquells de donar minuts a la banqueta. Tejera i Petrov, entraven per Baena i Simao. Es guanyava en toc i possessió. Una bona solució.

 Els nervis finals van arribar quan quedaven quatre minuts , quan de nou Martins rebia una passada avançada sense que els centrals el controlèssin, i en aquesta ocasió marcava el 3a2.

 Quedava ben poc. Tocava patir, com sempre. Quatre minuts més de descompte, i San Forlin s'apareixia per a salvar sota els pals una clara ocasió llevantina.

 Petrov, que va arribar a tocar algunes pilotes, va ser encara a punt marcar el quart. llàstima!
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius