dilluns, 18 de febrer de 2013

3 de 3. Mètode Aguirre

Espanyol 1 – Betis 0


Semblaria que Aguirre volgués ser, tant si com no, l'home d'actualitat. Mentre d'altres equips tenen problemes amb l'espionatge de moda, l'única relació del mexicà amb el concepte "mètode 3", ha estat la seva prestació per aconseguir guanyar els tres darrers partits. El mètode, ordre i encert. Mètode Aguirre.


 També eren 3, les baixes amb què Aguirre havia d'afrontar el nou compromís de lliga. El mig centre, en la seva totalitat per les baixes de Baena i Forlín. La tercera, el "culebrot" Wakasso. Faria bé l'Espanyol de contractar uan empresa d'espies per a esbrinar perquè Wakasso va arribar tres dies tard, tres? No embioliquem més la troca, que li posin una sanció moderada i que torni ben aviat, perquè en aquest equip tots són importants, des que Aguirre és a la banqueta.

 I seguint el guió prestablert en els partits d'Aguirre amb l'Espanyol, una vegada més, els jugadors que sortien per cobrir les baixes, van ser alguns dels més destacats de l'equip. Concretament, els mitjos centres Víctor Sanchez i Raul Rodríguez. De Víctor no hem de descobrir res de nou. Cada dia ho fa millor, i la seva participació en el eix Victor-Verdú-Falete, és primordial. Més, va sorprendre Raül al mig del camp. Fer-ho millor que Forlin i no posar-se en embolics, és fàcil, però Raül ho va fer extraordinàriament bé. La serietat defensiva de l'equip en els darrers partits és un fet. El retorn de Mattioni, un regal, encara que Javi López ho fa també cada dia millor.


Falete

 D'entrada, va semblar que Aguirre tornava a dibuixar un 3-5-3, que el ràpid gol que feia l'Espanyol al minut 6, va convertir fins el final en un 5-4-1.
 Al primers minuts els dos laterals van donar proves de les seves prestacions a l'atac. I en una d'elles, Capdevila actuava d'extrem esquerre per centrar sobre el cap d'Stuani, que cedia a Sergio Garcia -el Falete- per a que amb extrema suavitat fes botar la pilota davant el porter Adrián, i es colés arran de pal, per al 1 a 0.
 Com es costum en Aguirre, la feina ja estava feta, encara que a davant hi hagués un equip molt seriós, magníficament conduït per Beñat, un home capaç de posar la pilota on vol en xuts i centrades, que van donar més d'un mal de cap a Kiko Casilla, i els seus homes. I sense un control definit, el partit va ser d'anada i tornada d'una porteria a l'altra, amb alguna jugada de perill.



Roberto Martínez a Cornellà?

 En el joc d'Aguirre cal destacar també la metamorfosi que ens mostra Cristian Stuani, des que va decidir posar-lo a la banda dreta. Un rematador empedreït, s'ha convertit en un bon passador. Remata i passa. Semblo reviure la reencarnació de Roberto Martínez, 35 anys després.
 Poc més a comentar de la primera part, a banda d'un penal que l'àrbitre es va menjar de Pabon a Mattioni. A la jugada següent, l'àrbitre es menjava una falta sobre la ratlla de l'area de l'Espanyol, en què era Mattioni qui feia falta a Pabon. L'home no en veia cap.
 Dorlan Pabon, va demostrar que hauria estat un bon fitxatge, llàstima que els Betis es va avançar.
 Bones intervencions de Kiko i targeta groga per Victor, van ser algunes de les poques coses destacades fins a la mitja part.


Bona defensa i bon físic

 La serietat defensiva és un valor a l'alça d'aquest Espanyol d'Aguirre. La bona preparació física, és ben visible a les segones parts. Falete, Verdú i Stuani -a Simao encara no se li pot demanar- es van fer uns farts de córrer, com poques vegades haviem vist. I no esbufegàven!
 Futbol total per a fer front a un rival que juga a futbol. Si en passades cròniques destacavem partits nefastos que acababen amb derrota, contra equips molt més fluixos que el nostre, el Betis no és el mateix cas. És doncs clar, que per equips com l'Espanyol, la gran diferència entre una bona i una mala temporada té molt a veure en l'estat físic, i en exprémer al màxim les prestacions de l'equip, quan es juga amb rivals de la part mitja i baixa de la classificació.
 Un altra penal que l'arbitre no va veure, va impedir arrodonir el resultat, quan al minut 12 Stuani era literalment escombrat per Perquis, quan tenia la gran ocasió del 2a0, que finalment no va saber aprofitar Víctor S.
 En altres temps, els molts minuts que quedaven harien estat un continu patiment. Al contrari, l'Espanyol va seguir tenint ocasions, fins al final, sense evitar alguna cagarrina puntual, cada vegada que Beñat conduia el joc, o picava una falta.
 Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius