Reaccionar amb timidesa, porta al fracàs

At Madrid 1 – Espanyol 0

  No era fàcil. Ningú en donava ni cinc per a l'Espanyol en el seva visita al Calderón. L'equip d'Aguirre havia donat mostres de certa capacitat en mig d'una magnífica ratxa que l'ha porta a la part mitja de la classificació, quan tot semblava que estava abocat al descens. Però els matalassers estan fent una gran temporada i ningú havia aconseguit prendre-li cap punt al seu camp. Una vegada vist el partit, no només no va merèixer perdre, l'Espanyol podria haver fet alguna cosa més. El "basc" havia avisat que anaven conscienciats...possiblement conscienciats a no rebre cap gol, perquè a l'hora de intentar fer-ne algun, va semblar que els feia cert respecte.


 Em va sorprendre negativament que després de la bona actuació de Raül i Mattioni el darrer partit, Aguirre prescindís dels dos i fins i tot deixés Mattioni sense viatjar. Hauríem de interpretar que el dosifica, i que tornar Forlín a l'equip era com una declaració de guerra, quan es va jugar a un camp on sempre s'ha repartit de valent. Però l'altra risc és que al minut 5 ja acumuli una targeta groga i hipotequi el sistema defensiu. Són detalls per polir, si no es vol perdre l'embranzida cap a munt, que l'equip semblava haver assimilat de manera definitiva.


L'únic vertical

 No voldria entrar en el vessant dels amulets i predileccions fetitxistes, fent creure a algú que la desaparició de la màscara d'Stuani ens portarà a la perdició, però l'aportació que va fer l'uruguaià va ser nul·la i més si el comparem amb Sergio G, que va ser l'únic jugador vertical d'un equip que va tenir tota la segona part per a intentar alguna cosa més.
 L'equip va tornar a mostrar molta serietat en defensa, a partir d'una bona xarxa de migcampistes que retenen les idees dels rival, i només algunes badades de la línia defensiva van proporcionar ocasions de gol als matalassers. Kiko va estar prou segur per dalt i per baix, i si no fos pel penal inexistent hauria tornat a acabar amb la porteria imbatuda. Ell se'n va emportar l'únic punt dels blanc i blaus en el partit, en haver-li de cosir el llavi l'equip mèdic, després d'una topada amb el cap de Falcao, l'home que li acabaria marcant el gol des dels onze metres.
 Amb el marcador en contra, el partit va entrar en una pausa inesperada. Pocs minuts abans hi havia hagut una tangana d'aquelles que no em va desagradar del tot. Una baralla de carrer en la qual no s'hi hauria d'entrar mai, però que de vegades és útil, si no vols que et menyspreïn. Thiago havia fet volar Forlin pels aires. Si la cosa es deixa així, sembla que facis un pas enrere i que estiguis disposat a seguir rebent hòsties. L'encarament entre Stuani i Gabi, va proporcionar part de la jugada que hauria d''haver estat clau del partit. La targeta groga que van rebre tots dos, els posava en perill de la segona, que Gabi rebia al temps de descompte i deixava l'equip matalasser amb 10 homes.


Reacció en clau mexicana

 Aguirre va preparar tota una nova estratègia per a la segona part. L'Espanyol està mostrat un bon nivell físic. Jugant contra 10, podria haver estat una oportunitat per a mostrar-se superiors. No va tenir pressa. Va esperar veure com sortien al camp, per a retirar definitivament del camp Forlín, que tenia tots els números per rebre la segona targeta. Al seu lloc va posar Longo. Una clara declaració de intencions. Quedaven 40 minuts per a moure el resultat. Llàstima que tot plegat s'interpretés en clau mexicana. Si, allò de "manito, ya lo haremo....ahorita". I passen, el minuts, les hores i els dies.
 Els jugadors ho van interpretat així. Semblava que no s'ho creien i van fer ben poc. No va ser fins al minut 20 en què la intensitat va augmentar un pèl, aprofitant que Aguirre va veure la llum i va fer sortir Petrov, que encara va un pèl despistat. Simao aportava ben poc.
 Sense arribar a xutar a porta amb perill, Longo va tenir alguna oportunitat amb les seves cames llargues, que en aquesta ocasió no van arribar a enlloc. Li va servir per agafar l'onda, ja que el diumenge vinent Stuani no podrà jugar, i no sé si Aguirre es decidirà per ell, Petrov o Wakaso... o Mattioni en posició avançada. Serà una altra jornada, i una excel·lent ocasió per aconseguir contra el Valladolid, el primer dels tres partits que es necessiten per a salvar el coll.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius