Bye bye Catedral

Athlètic 0 - Espanyol 4

 Entenc que sortir de la Catedral de San Mamés amb un 0a4 abans no l'enderroquin, pot ser mereixedor d'excomunicació. Tota una irreverència o qui sap si una venjança azteca del que va ser la cristianització del nou món. La doctrina d'Aguirre està donant molt bon resultat. Ni la seva ascendència basca és bon aturador d'una ratxa impecable.


Un dels detalls força coincidents entre el futbol d'Aguirre i de Pochettino, és el seu encert en anar substituint absències de jugadors que semblarien claus, per d'altres igual d'eficients. Sense Wakasso, l'equip no ha fet altra cosa que sumar, i té molt mèrit la cosa, si especifiquem que Simao -una de les toies més grans dels futbol d'avui- és qui l'ha substituït. Els darrers partits Baena havia estat el més destacat. Cap problema....


Són detalls que pugen la consideració del tècnic. Aguirre va posar Victor Sànchez, en lloc del sancionat Baena, i va ser un dels millors. També amb bon criteri va espaiar la reincorporació de Mattioni, i va fer jugar Javi López al sempre dur i complicat San Mamés.




Un altre San Mamés


En el moment del comiat, San Mamés no sembla el que era. Entre la “tunejada” que li ha aplicat Bielsa a l'equip, la crisi Llorente i d'altres que han marxat o marxaran per cames, i les lesions de les darreres jornades, ara, visitar San Mamés és un xollo.
Sense Amorebieta i Gurpegui, tot plegat intimida menys. Si Llorente no juga, Muniain es lesiona a la primera jugada i Aduriz no la rasca, és ben fàcil fer-hi una festeta.


Als primers minuts, l`Espanyol hauria pogut marcar, si no fos per una manca de confiança inicial. Si el mateix Capdevila no tingués la cama dreta de “fusta”... L'Athlètic mostrava inseguretat defensiva. La sortida de pilota amb un Sanjosé calamitós, recordava aquelles jornades que l'Espanyol no n'endevinava ni una.




Kiko inspirat


Amb tot, l'equip basc continua tenint altres grans jugadors com Herrera, Aduriz, Iraola o Susaeta, que va estar ben a punt de marcar al minut 7, si no fos per un excepcional Kiko Casilla, que possiblement va ser el millor del partit.


Poc després aturava una rematada de cap d'Aurteneche. Semblava tocat per una bareta màgica, fins el punt d'atrapar una pilota amb una mà a l'estil Nkono. Jo, l'altra dia em preguntava que collons podia aportar Tommy com entrenador de porters....ja ho vaig veure.


Al minut 27, arribava el 0a1, en una jugada que resumiria força aquesta canvi de imatge de la catedral, en marcar un defensa com Héctor de cap, en una pilota penjada a l'àrea per Simao.


Gol especial en un moment especial. Els bascos conduïen el joc, i els catalans contra-atacaven. El Bilbao no repartia com ens té acostumats, i de manera exagerada l'arbitre ensenyava targetes grogues als visitants, Simao, Sergio, Stuani, Capdevila....fins arribar a la mitja part.
Vist el panorama i coneixent casos del passat en que als darrer minuts et claven tres gols de córner, no les tenia totes. No feien por, però la pilota era d'ells, i en un parell de córners, la cosa podi canviar. També és cert que amb Kiko Casilla, els córners es defenen de primera si la pilota va a l'àrea petita.




Víctor Alvárez


El futbol va seguir igual a la segona part. Aguirre va prendre una altra bona decisió, Iraola es menjava amb patates a Simao cada vegada. Va decidir posar al seu lloc aquesta gran perla del planter anomenat Víctor Álvarez, que tant bona impressió va donar al lateral amb Pochettino.


El Bilbao tenia comptabilitzat un 78% de possessió. Li faltava el gol, però ves per on que en dues jugades en dos minuts, amb intervenció clau de Víctor Álvarez, van arribar dos gols ben bonics, amb Víctor Sánchez i Stuani d'executors. 0a3.


La cosa estava ben sentenciada. Verdú era objecte de penal, que l'àrbitre no assenyalava.


Javi López es lesionava tot sol. Ben estrany a San Mamés. I tornava a jugar el prometedor Mattioni.


Poc abans de la mitja hora, i amb tots els ulls posats sobre Víctor A, aquest era objecte d'una trompada exagerada dins l'àrea. Ara si que assenyalaven penal. Verdú el llançava i Iraizoz en un dels pocs encerts que va tenir, la rebutjava, però el mateix Verdú clavava el 0a4.


Vist per sentència. Quatre partits més i salvats.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius