Sense xutar a porta, no es fan gols

Espanyol 0 – Valladolid 0


Voldria creure que la poca insistència a l'hora de voler fer gol no responia a una ordre tàctica. Segurament, l'equip ha trobat a faltar alguna cosa en el seu joc. Ja sé que fent un punt en cada partit dels que queden......


 Raul i Longo eren les novetats. Ja va quedar demostrat fa 15 dies que Raul és més de fiar que Forlín. Longo no ha tingut encara el nivell d'encert de l'Stuani ”emmascarat”. Mattioni no va tornar a ser titular. Una veritable llàstima, si tenim en compte l'enorme aportació que fa a l'atac.


Commoció

 El partit no va tenir massa història, i segurament va ser després del minut Jarque, quan va esdevenir la jugada més decisiva del partit. Els caps Javi López i Colotto xocaven. La commoció de l'argentí el va portar un quart d'hora més tarda a deixar el camp. El substituia Cristian Gómez, de manera que Raul passava a l'eix de la defensa, Víctor Sancez al mig centre defensiu i Gomez es quedava de creador.
 Gómez ha mostrat sobrada i repetidament les seves aptituds en aquesta posició, si bé el recanvi suposava trencar “l'eix prodigiós” Víctor Sànchez - Verdú – Sergio Garcia. I el joc se'n va ressentir.
 Faltava connexió, i va ser ben poques les jugades a la vora de l'àrea castellana.
 En començar la segona part, Wakaso substituïa Longo. Un error, ja que és Simao qui ha de deixar pas al ghanès.
 Res de res. Va semblar, que els equips s'havien intercanviat els papers del partit d'anada. Allà el Valladolid no va arribar a porta fins al darrer minut, i l'Espanyol controlava el partit. Ara el Valladolid ja és un equip més fet, però igual de inofensiu.


 Wakaso?

 I veient el partit em vaig fer la pregunta. De què juga Wakaso amb Ghana? De què fa, que va aconseguir ser el màxim golejador de la copa Àfrica?
 Les estadístiques del partit només van aportar un fet positiu. Cap targeta groga per a l'Espanyol. Tampoc té massa mèrit, no jugant Forlín i amb Wakaso més relaxat. Segurament el principal responsable és el col·legiat Mateu Lahoz. Reconec que sóc dels que creia que la seva manera d'arbitrar fracassaria, tot i agradar-me molt. Doncs no, està triomfant. D'entrada, els jugadors, sabent que no pita xorrades, ni fingiments, es comporten amb més serietat. Ell, amb la seva sobrietat, mostra un nivell d'autoritat semblant a la del mestre i els alumnes al pati d'un col·legi. Controla i punt. És el millor. Amb diferència.


2 puntets

 Al darrer minut, el Valladolid hauria pogut guanyar, si no fos per la providencial actuació de Víctor Sánchez, el jugador més sacrificat. Va robar la cartera un atacant que era tot sol al punt de penal.
Venen dos partits fora de casa. Rayo i Màlaga. Difícils partits. Amb dos punt quedaríem ben contents. Si Wakaso entra a l'equip, que sigui per Simao, sobretot.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius