dilluns, 26 de gener del 2009

Valladolid 1 - Espanyol 1 (Jornada 20)

Gairebé igual

Si bé el resultat no es pot considerar del tot negatiu. La tarda a l’estadi de la pulmonia va estar prou nefasta. Futbol carrincló (com sempre), tres lesionats i un seguit de resultats que ens enterren més avall a la classificació.

No es pot discutir, que en certs moments, com en el primer i darrer quart d’hora l’Espanyol va tornar a ser l’equip lluitador i que tantes esperances va obrir entre l’afició perica dimecres passat. Però a la resta del partit, el pessimisme s’imposava. Les clares ocasions que van desaprofitar Goitom i Sesma a centrades de Pedro León (un home a seguir), feien presagiar el pitjor.

Una petita reacció blanc i blava amb una falta amb picardia llançada per Luis Garcia i un clar penal que va rebre l’asturià sense que Medina “Catalejo” se’n assabentés,només van ser un miratge, abans del gol castellà.

Suec
Si ja és prou paradoxal que el tal “catalejo” no les vegi de lluny, ni de la vora, una altra paradoxa de la natura ens va colar el gol. Un suec negre. Goitom. 1 a 0. Amb tot això, Moisés s’havia lesionat i al descans Pareja va patir un mareig, esperem que no estigui embarassat i que dijous, tots dos estiguin a punt pel derbi coper. Això suposava que tot el segon temps calia afrontar-lo, sense dues de les peces claus de l’equip. Si ja no en tenim prou amb les absències de Ivan i Tamudo, a la segona part calia suportar els nervis i armar la reacció amb Lacruz al darrere. Els nervis anaven en augment en veure al minut 10 a Kameni, fer-ne una de les seves.

Sergio Sánchez
Poc a poc, les coses anaven canviant en mig de dificultats com la lesió de Valdo. Entrava Rufette, l’altra perla de l’equip. Una vegada més, va ser en un córner. I de nou el golejador del 2008-09, Sergio Sánchez, el jugador més regular aconseguia l’empat. I d’aquí a la fi, van estar més apunt de sumar tres punts, que no pas de perdre. Esperem la ràpida recuperació dels lesionats. Ja no pel partit de dijous. Diumenge que ve es juga un d’aquells partits que cal guanyar si o si, i possiblement ja podrà jugar Ivan.

Finals
Sens dubte, serà amb Ivan i Tamudo quan es podrà veure de totes totes, el que pot donar de si L’Espanyol de Mauricio Pochetino, un home amb el qual hi estem posant tota la fe. Un entrenador i un psicòleg a l’hora que ha de canviar-li el xip a l’equip, sigui quin sigui el resultat del dijous. Si dijous, aquell dia que el Bar$a juga un de les seves primeres finals.

((Contracrònica d'Eugeni Rius))