La síndrome del córner paralitzant

Xerès 1 – Espanyol 1

És una malaltia i em temo que greu. Greu perquè l’equip se segeix deixant escapar punts al camps dels rivals més directes, i cada dia que passa la zona del darrere ja és l’hàbitat natural.
No tornarà a passar, que es presenti l’oportunitat de sumar tres punts contra un equip de segona i en un camp de segona. I davant les circumstàncies, tots teníem la “corassonada” que en aquest partit sí. I tot apuntava així fins acostar-nos al perill del córner paralitzant. El córner va arribar i els de l’àrea petita van quedar encantats.


El partit es jugava en un camp, on les jornades de pluja intensa dels dies previs, justificaven el mal estat del terrenys de joc. De fet la pluja havia estat una anècdota, perquè el camp, com el rival, era de segona.
Els àrbitres dirigits per Mejuto, el doble d’Artur Mas, tampoc donaven per més intentant fer canviar l’elegant samarreta de Kameni. Possiblement a Artur Mas, li va trair el subconscient quan va veure l’enganxina de TV3 al braç dels pericos i es va voler venjar pel tracte preferent dels canal en vers Joan Laporta polític, la nit anterior.....

Moises tornava a l’equip titular, un símptoma de serietat.

Guspira de talent
I el partit també va semblar de segona durant el primer quart. Fins que Osvaldo no va donar una mostra de gran qualitat en prepara la factura del gol espanyolista, no s’havia vist gens de futbol. Magnífic gol. La guspira de talent va tenir continuïtat minuts després en una gran combinació Callejon-Márquez, que Ruiz rematava sense sort.
D’aquí a la fi de la segona part, el partit va perdre intensitat, coincidint amb el reton de la pluja al curs baix del Guadalquivir. Es van enfosquir el dia i el joc.

L’Espanyol va començar el segon temps amb un destacable futbol de toc. El millor escenari per al joc de Màrquez i Verdú. Però Pochettino ens va impedir gaudir-ho gaire temps, en decidir fer entrar al camp a Ivan Alonso, per Verdú.


Córner, perill
El partit es va tornar a posar lleig, mentre els blanc i blaus començaven a perdonar vides. Us sona? Si, allò de perdre ocasions per a sentenciar i regalar la pilota al rival. Al minut 60 Alonso deixava escapar una oportunitat i els andalusos creixien, fins avisar i estar a punt marcar al minut 75 Mendoza, d’un gran xut, que Kameni enviava a córner. I arribava la fatídica situació tant comentada, la del córner. Un córner ben executat, ben rematat i salvat per Chica sota els pals. La pilota queda morta l’àrea xica i “catacrac”, gol i empat. La síndrome del córner paralitzant.
Empat definitiu, ja que si bé els homes de Pochetino van intentar recuperar l’hegemonia al marcador, en grans ocasions d’Osvaldo i Alonso que no van reeixir.


Mitja anglesa
No sé com expressar de nou el sentiment de frustració per l’empat i per la clara evidència que es deixen passar de llarg, els partits que marquen un campionat i una trajectòria. Un trajectòria que fins avui només ens satisfà per la relativament bona efectivitat a casa. Però, atenció, els equips de dalt visiten Cornellà a la segona volta. L’irregular Vil·la-real diumenge vinent. Que no es trenqui la ratxa a casa, i que lo de Xerès sigui marqui una nova trajectòria de “mitja anglesa”.

Escrit per l'Eugeni Rius