dilluns, 29 de març de 2010

Sense gols no hi ha futbol

Espanyol 0 – Sporting Gijon 0

He de confessar que visualitzava un partit un pèl diferent. Amb més profunditat, més pilotes a l’àrea, i posats a demanar un regal arbitral. En el passat més immediat, Iturralde estava en deute amb l’Espanyol després del robatori a mà armada del Camp Nou. Però al Espanyol, li va faltar control i profunditat. I a Iturralde, vergonya.

Ja sabem que l’absència de Javi Marquez és un mal del que patirem fins a la fi de la temporada. Sense ell ni de la Peña, la línia de creació està anul·lada, i el futbol ha d’anar per altra sistema.
Luis Garcia i Verdú, ho van intentar, al llarg d’un primer quart d’hora, que va ser l’única estona de futbol del partit. Un estona en què el peu tort de Callejón va tenir les seves opcions en quatre ocasions, sense sort, com ja és habitual. La primera d’elles hauria estat ideal per a què Iturralde es reconciliés, ja que la defensa asturiana el va fer volar sobre la línia de la frontal. Però lluny de xiular dins l’àrea una falta feta fora, ni tant sols va senyalar l’enlairament forçat.

Peu tort
El del peu tort va tenir una clara ocasió de cap, en una assistència també feta amb la testa per Osvaldo, però el porter va estar encertat. Això passava al minut setze i l’equip trigaria mitja hora a tornar a xutar a porta.
El resum del primer temps, va ser d’un domini sense cap profunditat per part de l’Espanyol, que a més del criteri de l’absent Màrquez, trobava a faltar la profunditat de Marqués, el complement d’0svaldo.
Per contra, el Gijon es mostrava inofensiu, i ni tant sols aprofitava un regal de Forlín, que jugava a la posició del sancionat Victor, sense gaire encert.
La segona part començava amb una magnífica jugada col·lectiva d’atac, que acabava als peus de Luis G, que en el moment de controlar va ser destorbat, i la cosa no va passar d’avís. La jugava va ser només un miratge.
El joc seguia embussat, i Pochettino intentava canviar la dinàmica, fent entrar Ben Sahar i Ivan Alonso, per Luis i Osvaldo. Però el problema no era aquí. Verdú, força actiu al primer temps, estava desaparegut.
El Gijón s’ho començava a creure i a vint minuts del final van tenir una magnífica ocasió, que va avortar Chica. Sort de Chica, perquè Kameni, n’havia fet una de les seves.

Ai Iturralde!
Només Alonso en una rematada de cap sense saltar, va causar cert perill a la segona part. Aquesta i una altra possibilitat de reconciliació de Iturralde que no va voler veure una obstrucció a Ben Sahar dins l’àrea, en què molt bé podria haver assenyalat falta indirecta, com a mínim.
El patiment s’allarga. El pròxim desplaçament a Getafe, no sembla l’ocasió idònia per a remuntar el vol.

Escrit per l'Eugeni Rius