Golejada balsàmica

Espanyol 4 - Saragossa 0

Els que hem seguit tots els partits de l’equip aquesta temporada no ens volíem creure els rumors que corrien sobre el baix estat de forma, sobre les conseqüències de la patacada del derby o de la clàssica síndrome irregular de l’equip. Simplement una mala ratxa. Una mala ratxa molt relacionada amb la tàctica pressionant dels rivals, els darrers partits. Calia aixecar el cap, de nou. Entrem en una fase de la competició en què es començarà a definir amb més seriositat, els equips que jugaran a Europa.

El Saragossa arribava com un equip que fins a la data, havia donat facilitats als seus rivals. Un punt a favor. Però la presència del “basc” Aguirre a la banqueta suposava una novetat, que havia de deixar en un punt i a part, el que els aragonesos havien fet fins ara.
Temia un Saragossa, que havent pres bona nota dels darrers ensurts de l’equip blanc i blau, plantejaria una pressió asfixiant ja en camp contrari, des del primer minut. Una pressió que podia portar un nou desengany als de Pochettino, si es completava amb un bona actuació de Lafita al davant. Un jugador d’aquells que acostuma a tenir el dia contra l’Espanyol.

La realitat va ser ben diferent, i des del primer minut i sota de batuta de Javi Marquez, l’equip va acaronar la pilota i la va fer girar al voltant de l’àrea contraria, fins picar i fer mal. I l’agulló, de nou va ser el d’Osvaldo que al minut 7, després d’una d’aquestes possessions de futbol associació, pentinava amb gran encert un centrada avançada i molt precisa de Dídac. És Osvaldo, a més de tot el que ja sabem un magnífic rematador de cap? Doncs es veu que si, perquè ho va fer de manera més que precisa. 1a 0

Més lesions
L’argentí venia d’uns dies mig lesionat, i tota la fortuna que va tenir en marcar només començar el partit, la va espatllar tornant-se a fer mal, tot sol al minut 26. Molta mala sort, ja que uns minuts abans també Javi Màrquez, s’havia retirat del camp per un mal d’estomac.
El resultat era a favor, però l’equip havia perdut dos dels seus millor homes. Però com ha passat al llarg de tota la temporada, els homes que van entrar en el seu lloc van estar a l’altura. Alvaro i Sergio Garcia, entraven en el mateix engranatge sense que es notés res d’estrany. Verdú prenia la batuta, i els Garcia’s mostraven un gran enteniment. Luis se situava en el lloc on és més efectiu, de mitja punta pel darrere d’Alvaro, i Sergio, es col·locava a banda dreta, encara que sovint intercanviava banda amb Callejón. El futbol fluïa.
En una internada de Callejon per l’esquerra, abans de la mitja hora, Diogo li feia un penal infantil, que Luis executava amb l’eficàcia habitual. 2 a 0
I sense temps a deixar reaccionar els “manyos”, Luis Garcia robava una pilota al minut 33, i assistia Àlvaro, que amb un remat de dreta (no és esquerrà aquest noi?) molt precís, la clavava al mateix angle, on dijous Luis Garcia havia posat una falta al darrer minut. La teranyina devia ser encara ben tendra... 3 a 0

Calma
Calia prendre’s la cosa amb més calma. No era moment d’omplir les lliteres d’assistència mèdica. El partit semblava resolt. I l’equip va seguir fins la mitja part agradant-se amb un futbol fluït, amb alguna jugada de molt mèrit.
La segona part, va ser una altra cosa. Després d’uns 20 minut tranquils i avorrits, Verdú ho va provar amb un falta ala frontal. El Saragossa va fer un parell de jugades de mèrit. Les úniques del partit, que Kameni va resoldre amb molts reflexes.
I a la recta fina, i amb Duscher al camp, que va entrar per evitar una possible lesió de Verdú, que era qui portava la direcció de l’equip i que ha de ser vital en les partits vinents, va tornar l’instint assassí de l’equip.

Remat final
L’Espanyol, no havia deixat de pressionar la sortida de pilota del rival, i fruit de la pressió, en dues intervencions de Luis Garcia, van arribar dues clares ocasions de gol. La primera un Àlvaro, amb molta gana de gol, la va xutar al pal, i la darrera Sergio Garcia, la posava dins. 4a0. Un gol que ha d’aixecar la moral del “pastorenc”.
Un partit per a seguir somniant amb una bona classificació final, ara que ja no hi ha la distracció de la Copa del Rey. Golejada balsàmica, si ens hem de referir al resultat, si bé la salut de l’equip se’n va ressentir massa.
Temps per a recuperar els lesionats i d’altres absències. La presència de Victor Ruiz, al darrere havia estat com la d’Osvaldo, la novetat del partit. Dos jugadors vitals, que per més que es parli d’ofertes de grans equips, no s’haurien de vendre, si no és per una xifra astronòmica. El defensa és una assegurança al darrere. Treu la pilota amb criteri. Té bon toc. Es fa respectar. Osvaldo és una altra joia, i a més, remata de cap!
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius