Ja se sap que quan es passa gana, qualsevol cosa pot semblar pa. Al micròfon d'Oriol Vidal, de lluny, s''hi sentia la veu d'un pesat que reclamava dos gols a un àrbitre, que si en alguna jugada es va equivocar de valent, va ser en el gol que va anular a Raül, a mitjans de la segona part.
La setmana de les intencions contraposades, acaba amb una retransmissió, que per fi m'ha fet veure el sentit del canal esports 3. Si, aquell canal que mai fa cas de l'Espanyol, i on només hi surt per a degradar-lo, quan no se'l vol posar al primer canal.
Equips senyorets
La història arrenca amb el controvertit afer dels horaris futbolers condicionats pels desitjos dels dos grans clubs i els grans operadors “mafiosets” del PPV. De retruc, resulta que a l'Espanyol li toca jugar el diumenge a darrera hora i que el canal que acostuma a oferir els partits de la darrera hora del diumenge, ofereix el Barça al dissabte al vespre. Tot plegat, perquè hi ha equips senyorets que no poden jugar el diumenges al migdia. En definitiva, un embolic que no entén ni el major expert en l'altre embolic del cap de setmana, el de Las Vegas llobregatenc.
No deixem enrere els interessos contraposats i exposats per la directiva espanyolista, que al temps que manifesta un ran desig de jugar a Europa la temporada vinent, assegura que qualsevol ésser vivent de Sant Adrià o Cornellà, és a la venda.
Tot amanit amb l'amor-desamor de Pochettino per Javi Màrquez, i acabat de rematar per la sobtada lesió de Philipe Coutinho, minuts abans de començar el partit del Madrigal.
Un partit d'aquells, que es presenta pintat per a sumar tres punts, o per a regalar-los, com acostuma a fer l'Espanyol amb els equips de la part baixa de la classificació. De tota manera, un atac amb homes amb les idees sempre clares, com Verdú, Sergio i Weiss, van anar punxant lentament l'esquema defensiu dels groguets, i ben a punt van estar de marcar en diverses ocasions. Per contra va semblar que eren els locals els que podrien haver anat al descans amb el marcador a favor, en patir l'anul·lació d'un gol prou dubtós, i salvar Dídac sota pals una altra opció de porta.
Era evident, que no semblava ni que l'Espanyol lluités per Europa, ni els de la Plana pel eludir ñes embestides del Saragossa.
Jugava el Barça?
0 a 0 i descans. El Barça semblava més sencer. Si, el Barça. M'equivoco expressament per fer una mica de befa amb un comentari de Pichi Alonso, que va assegurar que a mesura que avancés el patit, el “cansanci” afavoriria el Barça....
I no va semblar que el Vila-real patís en excés, però tampoc va fer patir. Els aficionats, es queixaven d'un altra gol correctament anul·lat per orsai i un penal que només va veure Borja Valero en desmaiar-se després de veure la llesca de Forlín.
Contràriament, Diego amb mans de mantega regalava una pilota a Raül, que marcava el que podria haver estat un gol de tres punts, en una jornada prou propícia en els resultats dels rivals directes.
I més Barça
Ni l'entrada d'Àlvaro i Pandiani, va suposar majors opcions de gol. Finalment tots mig contents amb el repartiment de punts. La cosa segueix la setmana vinent. Faré d'endeví, se li trobarà equip a Pochettino i mitja plantilla. Sentirem parlar de Madrid, Barça, Xampions i poca cosa més. Que sigui lleu, i menys santa del que es pugui esperar. La Setmana.
Perquè no us ho perdeu, en acabat el partit i mentre Pochettino i Lotina oferien rodes de premsa, va ser el moment escollit per fer el hat-trock Barça. No podia ser altra.
Contracrònica escrita per NGdL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada