dilluns, 9 d’abril de 2012

De vacances, a Euskadi

Espanyol 2 - Real Societat 2


Diu que la gent que ha pogut anar de vacances, ha buscat, destins propers.

Entre els que els han buscat propers hi havia els homes de Pochettino, que per allò de no esperar a l'últim moment i arriscar-se a que la mona duri tota la setmana vinent, ja se la devien fote el mateix dia de partit....i l'empatx va ser colossal. Sense temps a pair-la van saltar al camp.


La meva tarda particular d'amor i desamor, comença a mitja tarda veient com per molt poc, Purito Rodríguez no aconseguia imposar-se a la cursa ciclista del País Basc i la deixava en mans d'un corredor de l'Euscaltel, Samu Sànchez.



Dutxa euscocesa


Amb un quart d'hora de futbol, en vaig tenir prou per reviure una nova derrota contra els bascos. El mexicà Carlos Vela, en va tenir prou entre els minuts 13 i 15, per aprofitar dues badades dels que s'havien empatxat de mona, per aposar-se pel davant. Diuen que Vela és nascut a Quintana Ro, la regió de Cancún. Com sempre els rivals més propers, ens la foten...com més cosins...


Tenia entre les mans tot un assortit de verdura crua, que combinada suggeria els colors de la bandera d'Euzkadi. Evidentment, donades les circumstàncies, les tallava amb certa mala llet.


Era tota una dutxa freda, i és que l'Espanyol encara no havia fet res. Per posar un exemple Coutinho, no va tocar la primera pilota fins la jugada anterior al 0a2.



Decisió valenta i inevitable


I va costar reaccionar. Pochettino se la jugada poc després que Vela malbaratés l'Hat-trik. Feia entrar Weiss per Baena, per a sacsejar l'equip i el partit. I alguna diferència es va notar d'aquí a la fi del primer temps. Els darrers instants de la primera part, es van succeir vàries ocasions fins arribar al minut 47. Possiblement el minut més psicològic i màgic de la història del futbol. En el minut 45+2, la sort s'aliava amb l'Espanyol, quan Demidov marcava en pròpia porta.


Ja se sap que en els maneres modernes de fer, del futbol d'avui, els rellotges dels marcadors es tornen a posar a 45, en començar la segona part. I al minut dos de la segona, és a dir, de nou al 47, Weiss rematava el rebot d'un corner entre els tres pals. Empatava a 2.


Tota la segona pel davant, per a girar la truita.

L'equip recuperava en aquest partit un Sànchez. Un Víctor. Debutava Victor Sanchez, que no va tenir ocasió per a demostrar gran cosa en el seu debut.


Pas enrere


Pochettino es va fer enrere. La valentia, en entrar Weiss, reculava en retirar Uche, per Javi López. L'alineació era tot un descontrol. Jo tampoc estava massa atent, em posava a la cuina a començar a passar les verdures eusqueres pel Wok. I per acabar de rematar la tarda eusquera, vaig haver d'empassar-me tota al segona part en l'idioma de Sabino Arana. La ràdio més catalana, una hora abans del final abandonava la narració dels partit de Cornellà, per anar a Saragossa, una hora abans del partit del Barça. En vaig negar a seguir-ho amb castellà. Aquesta setmana ja ens han donat prou pel cul.....


L'Espanyol va tenir el control fins el final, i unes quantes ocasions (dues de Raül) i Muñiz podria haver assenyalat un clar penal a Sergio Garcia. Molt més clar que el “piscinassu” que va tornar a fer Weiss a la primera part. L'eslovè sembla a punt per anar als JJOO, en la modalitat de salts de trampolí. Salts, força descompensats i mal interpretats.


Els tres punts no van ser possibles, i això que Osassuna sortia golejat de Vallecas.


Aquesta setmana, el conte de la lletera ja s'ha esguerrat en el primer obstacle. Els altres dos són decisius. Hola Europa, o bye, bye.


Donada la situació conjuntural i somniant més que la lletera, ja seria hora de replantejar el nom històric de l'equip. Ara que fins i tot els més carques es confessen independentistes els caps de setmana.......


Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius