Ja no és cosa d'un partit. Fins i tot diria que d'un final de temporada. L'Espanyol ja porta unes quantes temporades en què la segona volta és una mena de caricatura del de la primera. I llavors es guanyen aquella fama de ser grans samaritans amb els més necessitats. I aquella altra de la por a qualsevol insinuació a participar en una competició europea l'any vinent...
I així continuem un final de temporada d'escombraries. Partits fluixets. Per oblidar. I molta més mala llet que se'ns acumula a tots plegats quan s'aproxima el moment de visualitzar la temporada vinent.
Tot apunta que els mals auguris que remugàvem ara fa 15 dies des de la graderia de Cornellà amb l'Eric, s'aniran confirmant. Un cas més que exemplifica el tarannà perico. Amb un lluït 4a0 al marcador contra el València, és moment d'amargar-se desxifrant quins homes configurar la plantlla l'any vinent? Segurament no, però parlem de l'Espanyol, i aquesta mateixa setmana hem tingut un nou i decisiu capítol de culebrot Márquez.
Culebrot Márquez
Márquez és carn de super. D'aquest gran super on tot és a la venda. I és segurament un dels homes que pot aportar més ingressos. És moment doncs d'escenificar-ho. I em temo que si finalment se'l volen vendre, quan abans millor. Sospito que el que se'l emporti, ja s'ho trobarà. Si passa la revisió mèdica, podrem ingressar uns calerons. Millor doncs que no es lesioni encara més. Millor doncs que no jugui més.
Més sencers, estan Àlvaro i Moreno, i encara hi ha parador on mostrar-los. Si només venent aquests tres, i tornant els cedits solucionéssim l'operació EN VENDA, ens en sortiríem prou prou sans i estalvis. La resta és fer números de si amb aquest jovent serà possible sumar 42 punts. Un nou repte per a Pochettino.
Putin i Medvedev
I del partit contra l'Sporting poc en podem dir. L'equip va sortir molt adormit, tot i tractar-se d'un nou cicle de setmana de tres partits. Un d'aquells cicles del conta de la lletera, que tal com està l'equip pot acabar perfectament en blanc. Perquè a Granada, si no ens torna a primar l'Sporting, jugarem contra un equip que necessita punts com l'aire que respira. I el cap de setmana, al Camp Nou voldran salvar la penosa temporada, acomiadar “Putin” i donar la benvinguda a “Medvedev” amb gols a favor. Per contra si d'aquí al final ho sumem tot, encara podem pensar que “l'Espanyol B” podria ser a Europa la temporada vinent.
Contra l'Sporting
La primera part va ser soporífera, i la segona també, si no fos pel bon plantejament defensiu i les sortides al contra-atac de l'equip de Clemente, que s'ho juga tot aquesta setmana. Com nosaltres, però molt diferent. Lo seu es vida o mort. Segurament massa tard, per uns i altres.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada