Dona la impressió que l'anunci del que ja sabíem, fet dissabte per Cristóbal Montoro, no se'ls va posar gens bé als dos equips del Baix Llobregat, en el seus enfrontaments aquest cap de setmana amb els equips de la “capital y corte”.
Guanyadors en els enfrontaments, esperem que es conformin en guanyar aquesta partida.
Hem de suposar que Pochettino, com la majoria del aficionats, se les prometia felices. Com el València el diumenge passat, la implicació dels madrilenys a la Europa Leage en la versió semi-finals, feia pensar en un rival tou.
Doncs no, no ho va ser del tot. Encara que després d'un primer gol fàcil, es van acomodar fins els punt de merèixer anar al vestidor en desavantatge, els homes de Simeone van demostrar estar molt concentrats en la feina, i van prémer l'accelerador fins on van voler per emportar-se'n el partit.
Al minut 9 marcava Godin en rematar un córner. Aquell clàssic gol que l'Espanyol ha rebut històricament amb massa freqüència. 1a0
Com a resultat d'una il·lusionant reacció, abans de 10 minuts, l'equip ja havia igualat amb un golàs, en què Dídac culminava una nova jugada d'extrem pur, amb sotana inclosa, de Sergio G. 1a1.
Jugada decisiva
A mitjan del primer temps es va produir la que possiblement va resultat ser la jugada decisiva del partit. Verdú rebia un falta prop de l'àrea. La feia Gabi, que ja portava una targeta groga i que si l'arbitre hagués mostrat testosterona l'hauria d'haver expulsat, després d'una segona targeta.
I encara més decisiva, si hagués entrat la magnífica execució de Romaric, que s'estavellava al pal.
D'aquí a la mitja part, poc a destacar, tret de la lesió que va patir el porter Cristian al minut 40. No sé ben bé si es queixava de la cuixa dreta o del canell dret. Al final res de res.....
Començava el segon temps i Cristian seguia sobre al camp. L'únic canvi el protagonitzaven els altres Cristian's. Gómez, entrava per Romaric, sense cap raó aparentment explicativa. Romaric havia estat prou bé.
Arda
No se´si les consignes de Simeone, van ser molt convincents, però ja en els primers moviments de la segona part, els matalassers evidenciaven molt perill. Calia tancar amb clau. En una jugada en què l'arbitre no va veure un orsai, Arda molestava el remat de Falcao, i no passava res, però era tot un anunci.
Arda es reconciliava poc després i per partida doble. Entre els minuts 13 i 15. Bonics gols, amb certes facilitats ofertes per la defensa, amb relliscada inclosa d'Hèctor Moreno.
Ahir va ser ell i no Falcao
En obrir i tancar els ulls, la cosa es posava coll amunt, amb un 3 a 1.
Pochettino reaccionava posant Alvaro, en lloc de Baena. Devia creure que la cosa es podia remuntar. Honestament, jo vaig pensar que encara salvàvem el gol-average, no hi veia solució.
Calia provar-ho, i fins i tot es va jugar la carta Pandiani... sense massa sentit.
Tamudazos i boca molls
Una llàstima. S'allunyen les possibilitats de lluitar per Europa, i si hem de fer cas del que va passar la vigília, no queda ni l'opció de mantenir la il·lusió de fer un nou “Tamudazo”. Al contrari, ens voldran fer pagar el plats trencats pel Madrid i el Chelsea.
Només ens queda esperar veure que passa. Si encara hi ha fe, contra l'Sporting caldra tornar a sumar i esperar si al “rush final”, sona la flauta. Personalment em quedo també amb les ganes de trobar on són els “boca molls” que no fa gaire asseguraven que si en el seu equip hi hagués un jugador que trepitja els rivals perquè si, els farien fora del club. Ho veurem?
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada