Getafe 1 – Espanyol 1

Simplement, tous

Lluny de ser aquell equip de ferro que va fer un sprint a l’estil Cavendish a la part final de la passada temporada, per a situar-lo a la part mitja de la classificació, l’Espanyol d’aquesta temporada continua sent un equip fluix en molts aspectes. Sobretot en la mossegada. Aquella mossegada que al resum final d’un curs aporta més d’una quinzena de punts. Una quinzena de punts que signifiquen el passaport a Europa.

No us estranyi que faci servir una comparació ciclista, ja que fins poca estona abans de l’inci del partit vaig estar contemplant com Fabian Cancellara s’exhibia sobre les llambordes al Tour de Flandes, i com Cambrigde a cop de pala, superava Oxford. Els punts aconseguits pel perico de la Fórmula 1, Alguersuari, havien estat una bona notícia pels blancs i blaus.

Pochettino ens sorprenia amb l’alineació, deixant Verdú a la banqueta. I no és que Verdú no hagi fet mèrits per a seure. És que hi ha poc on triar, i Baena, no es pot dir que ofereixi encara prou garanties. Finalment però, cal reconèixer que Baena fa fer el seu millor partit.

I van ser els primers minuts del partit els millors de l’Espanyol. Per control, per domini i per la gran rematada al pal d’Osvaldo a una passada de Luis G. Rematava en vaselina i prèvia acrobàcia. Una jugada que els locutors de Catalunya Ràdio van voler desprestigiar comparant-la amb un gol de Ibrahimovitx a Londres. Quan aquell va ser mig estàtic i aquest semi acrobàtic. Però ja se sap, són culers de mena i força indocumentats.

Incís

Faig un incís per a raonar aquesta darrera afirmació. En la seva locució del partit es van referir al parentesc Michel-Adrian (entrenador i jugador del Getafe) i van demanar als oients que participessin via internet, per a recordar altres situacions similars. Perico com sóc vaig enviar un e-mail per recordar les situacions dels Daucik i els Mauri.

El cert és que segons ell Mauri, és només un metge, i van ridiculitzar el suggeriment. Va ser a finals del 80 quan després de molts anys de segon entrenador amb Maguregui o a la secretaria tècnica amb d’altres, Pepe Mauri substituïa un Clemente en desgràcia després de lo de Leverkusen. Edu Mauri, jugava al primer equip. però no cal posar més en evidència als indocumentats.....

Un altra gran ciclista

Després d’un quart d’hora de bon futbol, l’equip en un dels seus clàssics moviments, tipus Dragon Khan, es deixava fer un gol estúpid. Ja feia una minuts en què feien l’estúpid. Començant per Kameni en una de les seves sortides suïcides.

El gran León (germà d’un altra gran ciclista) feia una jugada per l’esquerra i li posava una pilota a Manu dins l’àrea petita i li feia una sotana a Kameni. 1 a 0.

Fins acabar el primer temps, l’equip va seguir a la deriva. Sort que el Getafe, té poca cosa més que León. Possiblement Parejo, seria l’altra jugador que voldria pel meu equip.

Dani, queda’t. (Dani Osvaldo, eh!)

Al segon temps l’equip va sortir amb una altra cara. Més valent i disposat a trobar la porteria visitant. I la va trobar en una altra exhibició de matador, de Daniel Osvaldo (tant de bò seguís a l’espanyol l’any que ve!)

Va rebre un canvi de joc de Chica i des de fora l’àrea, en posició d’interior esquerre, va engaltar una pilota magnífica amb la cama, que suposadament és la dolenta, l’esquerra.

D’aquí a la fi, va semblar que es podia guanyar, però no es donava un pas decisiu endavant. Es van fer canvis més que discutibles i badades defensives més que criticables. Tant bon jugador que és Pareja i tantes vegades que hem de lamentar alguna de les seves intervencions, com la falta innecessària que va fer faltant quatre minuts, en una posició on León no acostuma a fallar. O les simple badades que pateix en els córners, com el del minut 93, en què Parejo, va poder sentenciar el partit.

El millor de la jornada és una vegada més la col·laboració dels equips del darrere. I el que més em toca el collons, és veure que equipets tant fluixos com el Mallorca o El Bilbao, són ferms candidats a la cinquena plaça. I si haguéssim sumat els 15 punts, que es guanyen lluitant

A tope cada partit?

((Contracrònica: Eugeni Rius))