dijous, 15 d’abril de 2010

Roncaglia de sardinada

Ràcing 3 – Espanyol 1

Més enllà de les lògiques i esperades rotacions, Pochettino va fer l’alineació més defensiva si hem de fer cas dels noms. No va fer jugar Torrejón amb els nostres, però de centrals en va posar tants com va poder. No donava la impressió que l’equip hagués de crear massa joc. Al cap i a la fi Déu n’hi do. En realitat només en sobrava un, que va complicar la vida a l’equip, amb seguit d’accions sense criteri que van desembocar en una derrota, en la que només es pot destacar que un Pareja, també força gris, se’n va sortir sense targeta groga. L’expusió involuntària de Kameni va ser una altra història d’aquest partit, que més que la vigília del Derbi, va estar una mena de revetlla amb sardinada inclosa al Cantàbric.

L’equip dels centrals va sortir amb força empenta, convençut que la nit podia estar la indicada per anar guanyant autoestima, de cara al derbi de dissabte. Però possiblement, aquest absentisme mental va definir en excés l’actitud de l’equip.
En els primers cinc minuts Verdú i Alonso, van poder inaugurar el marcador. Se jugava sense complexos i el rival no mostrava perill. Les habilitats de Munitis van provocar una targeta groga de David Garcia, que es desqualificava per un Derbi, on tampoc se’l comptava.
Convençut d’aquesta absència, David va protagonitzar una excel·lent jugada per banda esquerre, que va acabar al fons de la porteria de Coltortti, després d’una nova acció de gràcia, d’Ivan Alonso..

Quin ximple
Sense temps d’assaborir-ho, l’equip va començar a “tontejar” i en la culminació de l’expressió més ximple, Roncaglia va fer penal sobre Tchité, quan aquest no sabia que fer d’una pilota sobre la ratlla de fons. Des del punt de penal Tchité, si que va saber què fer i la col·locava al fons de la xarxa.
Abans del descans Alonso va tenir ocasió de tornar avançar els blanc i blaus. Però la vaselina va ser un pèl forçada.

Drets humans
Segurament, en començar el segon temps vaig viure el moment més sorprenent del partit. I no em refereixo a les aturades decerebrals de Roncaglia.
Els que mirem el futbol pel PPV i escollim l'opció de seguir-lo en català, el canal ens permet seguir la retransmissió de Catalunya Ràdio.
En una mostra "molt democràtica" de la seva part, i més que respectuosa amb els drets humans, a Catalunya Ràdio deixen de retransmetre l'Espanyol, encara que estigui jugant, per parlar del Barça, encara que quedi més d'una hora per a que comenci a jugar. I és que als pericos no se'ns considera humans. Com a mínim als mitjans públics.

I la despistada general del primer temps, només va ser un avís, ja que a l’inici de la segona part l’encantament va anar "in crescendo" fins el punt que Roncaglia va abocar Munitis sobre Kameni, que no es va poder fer fonedís per evitar el clàssic “penal i expulsió”, que cap dels protagonistes havia buscat. Amb 10, sense Kameni per al Derbi, i molt minuts per endavant. Pochettino optava per donar descans a Moisés, i tot seguit decidia l’entrada de Ben Sahar i Callejón, que va seguir demostrant estar en un dolç moment de forma. L’empat no va ser possible, tot i que s’hi va ser a punt en un parell d’ocasions.

Tot va acabar, a pocs minuts de final quan Arana tot sol feia el tercer, en una jugada comprensible jugant amb 10.

La cautelar, ja
I ara si, ara ve el derbi. Amb la moral més baixa, però sense tirar del tot la tovallola. L’expulsió de Kameni, no hauria de significar la seva absència. Ja sabem com arreglen aquestes situacions els equip grans (els equips “enxufats”) que recusen i aconsegueixen “la cautelar”. De totes maneres, les actuacions de C.Alvarez no ens han de fer agafar més por del compte. Si l’equip recupera el nivell del dia del Sevilla o l’At Madrid, i hi posa la grapa dels darrers partits disputats contra l’altre equip del Baix Llobregat, hi ha 90 minuts per jugar.

Escrit per l'Eugeni Rius