Diada "d" en el millor dels dies

Espanyol 2 - Athlètic 1

Els saxofonista Pep Poblet ho anunciava amb el seu instrument. Per si ningú ho sabia era la diada, i una colla de joves que progressa adequadament estava disposat a fer-se-la seva. Només el fantasma de les lesions va planejar de nou sobre Cornellà, on a més del virus FIFA amb Amat, el debutant Albin va tenir l'honor de ser el primer de la llista... que els estels no només els acompanyin als altres.

Ressonava el saxo de Pep Poblet amb la coneguda melodia dels nostres himnes. Música clarament desxifrable per un públic que encara es preguntava a quina melodia corresponia la música de fons que se sentia mentre la "colleta" d'en Rosell feia l'ofrena al matí a Rafel de Casanova. Era l'himne de Qatar? L'Eusko Gudariak? El "follow the leader"?

A Cornellà, Pochettino provava una nova alineació que s'ha d'anar perfilant a mesura que reparteixi el protagonisme dels més joves amb els nous incorporats. En aquesta ocasió, l'oportunitat va ser per Albin. El pobre va ser l'únic que no va tenir el dia, en lesionar-se només començar.

Minuts

La resta de jugadors van completar una gran diada. Cristian va jugar aquell partit que li feia falta a ell i als aficionats acostumats a rebre les ensopegades temeràries de Kameni. Homes com Àlvaro, Dídac i Thievy, van fer un pas endavant en guanyar protagonisme amb la pilota als peus i una personalitat que els ha de fer grans. Baena, Verdú i Javi Marquez es van organitzar el seu 11-S al mig del camp. Sergio "´Firisney" Garcia, va tenir per fi el protagonisme que se li suposava ara fa un any quan el van fitxar per molta pasta. I els altres van arrodonir la diada confirmant-se en les seves posicions.

Al davant tenien el sempre incòmode i exagerat Bilbao. Segurament un dels millors Athlètic dels darrers 20 anys, liderat per Llorente i amb un Muniain, que després de dos anys de proves, ha pres un protagonisme i un lluïment digne dels millors clubs d'Europa. Luis Enrique ja el vol fitxar, si non é vero.....

Muniain era la referència, per als bascos en l'atac i per els blanc i blaus per assegura la defensa. El perill arribaria sempre amb les seves conduccions. Ell i els seus companys anaven guanyant terreny, quan d'infortuni d'Albin va donar pas a a Thievy Bifouma, que amb el seu futbol passional van connectar un equip fins llavors un pèl desendollat.

I fruit d'aquesta connexió i una alta dosi d'anticipació, van dibuixar una magnífica jugada de tira-línies amb el millor dels "rotrings,"en la que Thievy traçava cap un Àlvaro imaginatiu que amb un cop de compàs la posava a l'àrea petita, on amb una empenta inusual "firisney" Garcia, mostrava la versió més prometedora del seu cos pesant. 1 a 0.

"Santmartí" Garcia

Per moviments i estructura física, Sergio és una mena de "ninot Santmartí", d'aquells que tenen una gran base que els manté sempre drets. Els gols li han de donar un nivell de confiança que li permetin posar a la pràctica, tot allò que sap fer, que és molt.

Amb tots els moviments de replegar-se al darrera i desplegar-se a l'atac, l'equip mostrava un to físic excepcional, que feia témer en un segon temps més feixuc.

Abans del descans però, Muniain feia moure els seus companys, i Cristian Àlvarez havia de mutar en un pop-gat, per a treure braços per a tapar totes les escletxes que obria Llorente. Quina manera de mostrar l'agilitat d'un felí cefalòpode caçant mosques....

La temporada passada a San Mamés, una segona part de molta empenta va possibilitar la remuntada basca. A Cornellà, més que empenta va ser futbol. Bon futbol dels homes de Bielsa, que va obligar a un gran esforç a la cobertura perica. Ja m'agradaria que a fora de casa, l'Espanyol busqués la porteria contrària, com ho van fer els biscains. Alvaro, Dídac i Cristian brillaven amb llum pròpia pel damunt de la resta... esperem que no entrin al mercat de rebaixes al Gener.

Els centímetres d'Amat es van trobar a faltar, en un córner que Llorente rematava dos caps per sobre de la defensa.1a1. El marcador s'ajustava als mèrits d'uns i altres

Tot plegat provoca la reacció de Pochettino, fent entrar Pandiani al camp. Per fí, Gorka reconeixia alguna cara familiar del seu pas per l'Espanyol. Amb 35 anys i sense haver fet pretemporada, no si pot demanar gran cosa al "rifle". L'home s'hi va esforçar, col·laborant amb la resta de companys en fer anar de bòlid la defensa. Dídac rebia un d'aquells penals que només es piten a favor de Madrid i Barça. S'aventurava un final de molta incidència atacant, quan Verdú va fer un d'aquell llançament de falta sense avisar, a l'estil Luis Garcia, i el "Santmartí" feia de Callejón amb "barret" inclòs per sobre de Gorka, per afusellar el 2 a 1.

Apareix Amarrategui

Apareixia sobre la gespa un dels jugadors "bascos" amb més recorregut i història. El "mític Amarrategui". I no era el Bilbao qui el posava sobre la gespa. Un Pochettino encomanat de conservadorisme, feia entrar Romaric en el lloc d'un "Santmartí" Garcia que ja havia vinclat més del compte. D'aquí a la fi 20 minuts de patiment, en què es va agrair el desgast que Munianin ja havia fet fins llavors.

Tres puntets al sarró, i ja només en falten 37. Diumenge que ve a Saragossa cal mantenir aquesta línia, i començar a descobrir la nova joia. El "Blanc de blancs", Bladko Weiss, de les bodeques cornellanenques. A la Romareda cap presentar-s'hi amb més ambició que al partit amistós del mes passat. Oblidar homenatges i sumar els tres primers punts a domicili, en un dels camps on serà més fàcil puntuar.

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius

Elogi a la inoperància

Mallorca 1 - Espanyol 0

Segona jornada, que de fet és la primera, per a no moure’ns del mateix lloc on érem a la fi de la temporada passada. Aquella inseguretat que dona jugar amb un equip totalment experimental a causa de les baixes i la venda a l’estil oriental. Una manera de posar a prova la paciència de l’etern patidor, el seguidor perico. Un resultat negatiu i un partidet fluix, que per a començar no està gens malament, perquè em temo que si s’arriba a sortir invicte del Luis Sitjar, aquesta setmaneta de trucades i faxos, a Pochetino no li compren ni una bosseta de caramels per als seus nens. Si la cosa no es maquilla una mica la temporada, ara sencera, quedarà en mans del filial

I la prova de la inseguretat, la tenim en l’alineació presentada per Pochetino. No sé ben bé de què serveixen les pretemporades quan poses un onze inicial que no té res a veure amb els que has provat. Després de l’experiència de l’any passat, dona total i cega confiança a la colla sub-20. Que dit d’altra manera, és de puta mare la demostració de potencia del fons d’armari del planter, però em sembla un pèl arriscat.

Suïcida

Tret de Luis, Verdú, Màrquez i en teoria Moreno, no es pot dir que la resta de jugadors siguin titulars indiscutibles. A la banqueta més del mateix, els prometedors Cristian’s i Bifouma. Una mena de ruleta russa que fins dimecres encara es pot intentar solucionar, tot i que es remoreja que es fitxaran més sub-20. Qui sap si l’aspiració és guanyar la copa juvenil. Suïcida.

Problemes de fons que dia rere dia es van dissimulant amb detalls, com el del patrocini. Com el turisme de la Generalitat no deixa anar un duro, ens busquem la vida anunciant una agència de viatges estrangera. La crítica no va amb l’Espanyol, va amb l’empresariat català que no deixa anar ni un euro, si no és en versió culé o Formula 1. En aquest sentit, el partit prometia: Air Europa v/s Cancún.

Força igualtat

I posats sobre el camp, els blancs i blaus no van ser inferiors. Perquè el cert és que el Mallorca tampoc es pot dir que hagi fet els deures. L’Espanyol tenia més la pilota, si bé els balears portaven la iniciativa, i al minut quatre ja podien haver marcat el primer.

Els àrbitres tampoc van demostrar haver fet els deures amb les seves particulars interpretacions de les mans i els orsais. Les noves regles semblen fetes per a confondre més a tothom i deixar-ho tot a criteri de l’àrbitre, és a dir afavorir Madrid i Barça. A la primera jornada, en els diferents partits hem pogut veure penals d’aquells que si els reben Messi o Ronaldo se sancionen, si els reb Jefferson Montero, Munitis o Verdú, res de res. Amb els orsais passa el mateix. Luis Garcia arrenca un metre pel darrere de la defensa amb opcions de gol, i ....orsai sense paliatius...

Cristian ens feia pensar en Kameni en una desafortunada sortida,el primer quart d’hora, si bé cal reconèixer que en les sortides per alt i als córners és més convincent, i això en un equip que cedeix tants córners, i té tants problemes en les centrades, tranquil·litza una mica més. En un 1v/s 1 amb Alfaro, també va estar afortunat el porter argentí.

Verdú era l’únic home que feia un futbol coherent, i dels seus peus van sortir un parell de jugades de mèrit,com una centrada al segon pal on hi va aparèixer ningú, i una pilota que Àlvaro no va connectar pels pèls. En cada període, Àlvaro no va arribar per poc a connectar pilotes del gol. Com es troba a faltar Osvaldo, fins i tot en l’envergadura.... Una tercera jugada de Verdú acabava en una perillosa falta als límits de l’àrea, que Javi Màrquez estavellava contra la tanca. Marquez tampoc va tenir el dia de cara. El centre del camp mallorquí era molt tremat i costava de superar, si no es combinava amb les bandes. Luis va estar voluntariós com sempre i Rui Fonte necessita més experiència, i personalment opino que es un bon futbolista, però si jo fos l’entrenador, no sabria en quina demarcació situar-lo.

Al darrere els homes va estar prou correctes. A Hèctor Moreno, se li nota que li queden mitja dotzena de partits per a convertir-se amb el sherif que se li suposa.

Mal presagi

La segona part es va presentar el mateix panorama. El 0 a 0 feia cada que seria d’aquells que es resoldria en contra els darrers vint minuts. Però, no. Va ser abans quan en un autèntic xurro, De Guzman marcava en una pilota innocent que es va desviar, mortal de necessitat.

A partir del desavantatge, els de Cornellà van agafar la iniciativa i Pochetino feia canvis atrevits, amb lo poc que tenia a la banqueta. Tievy Bifouma i “firisney” Garcia entraven per a donar més profunditat. També va entrar un Albin molt actiu. Marquez es retirava i es guanyava efectius al davant. Es guanyava en profunditat, mal complementada per l’infortuni dels atacants. En una de les ocasions Bifouma, en una errada de coordinació rematava amb la cama equivocada. En una altra feia una gran assistència a Albin que feia un remat de pissarrí. En definitiva Aouate no va tocar pilota en tot el partit.

Comença una setmana decisiva en què es pot començar a preveure de quin mal pot morir aquest equip. Que sigui lleu.

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius

S’acaba el culebrot Osvaldo

En un clar exemple del que no ens acabem mai d’explicar...“què hi fan homes de negocis en el món del futbol?”, es contempla la lenta i barata venda ( si fem cas dels inflats preus del mercat) del futbolista Pablo Daniel Osvaldo.

Si comptem que al llarg dels darrers cinquanta anys, la parròquia perica només havia trempat amb els cinc dofins a la dècada dels seixanta, i algunes estonetes amb Tamudo i de la Peña, quan no eren lesionats (ben poca estoneta), la prometedora evolució de la connexió Verdú-Osvaldo semblava portar l’equip en una nova fase d’excitació irrenunciable.

Només prescindible per als que no hi volen perdre més quartos...

La indiscutible trajectòria de Sanchez Llibre al front del club (de la ruïna total heretada, a l’esplendor de Cornellà i títols impensables), no significa que ni ell, ni Ramon Condal tant espavilats en l’expansió dels negocis familiars, siguin en realitat autèntics linx de la gestió esportiva com a negoci.

No crec que hi hagi altre club esportiu a Europa i al món, que hagi destacat per comprar autèntiques gangues inflades, i en els excepcionals encerts, vendre molt per sota del seu preu.

Han regalat, i no fa tant temps promeses sortides dels planter (Moises,Victor, Dídac i juvenils emigrats a les illes). També ho han fet amb Osvaldo o Pareja, dos dels millors futbolistes sud-americans del moment. Tot plegat, i prou ben fet per a les seves butxaques, per a recuperar part dels diners propis abocats al club per tal que la seva afició pel futbol no resulti ruïnosa, i desencadenant en plena crisi, d’un daltabaix a les empreses familiars.

Ara, és moment de feina i corre-cuita per als serveis tècnic per a trobar substituts que ocupin l’espai del crack venut. Parcialment insubstituïble, cal filar ben prim si no volen com sempre, quedar a un pas de l’abisme de segona divisió (ja n’hi ha massa d’equips catalans a segona...). L’aparició fugaç de Tievy Bifoumà, va ser foc d’encenalls, i aquest diamant del planter està per polir, si abans no se’l venen en una altra operació d’aportar quartos a Condis o Conservas Dani. Les possibles candidatures de Nelson Valdez i/o Zigic, per a substituir Osvaldo, no semblen males opcions per un davantera que es queda sense un creador de forats i bon rematador.

Llàstima, que arribat aquest punt ens haguem de témer el pitjor, seguint la trajectòria de fitxatges del club, resumida unes ratlles més amunt. Ja és per a començar-vos a acollonir, amics pericos. Imagino unes hores en què Zigic i/o Valdez acaben al Sporting i al Rubin, i Cornellà sense núvia. De nou corre-cuita per a fitxar una “pepa” del Tiro Federal, el GiE Jujuy, el Deportivo Sarandí, o de qualsevol altra equip ravaler del con sud-americà.

Escrit per l'Eugeni Rius

UN PER UN

En el particular procés de posar nota, excloc a títol individual, els joves que va jugar pocs minuts i que en general m'han semblat saba nova d'alt nivell amb un futur immens, en especial Isaïes i Rodríguez.

1. Kameni Com sempre, capaç del millor i del pitjor. La seva possible marxa farà un bon favor als cardíacs, i si deixa caixa, millor. Bona nota pel que fa a la seva clarividència en haver-nos llegit el pensament a molts, en les seves declaracions a final de temporada.
25. Cristian Un bon recanvi a la porteria. Com ja havia evidenciat temporades passades és un porter amb garanties, sobretot quan enllaça més de tres partits de titular. Esperem que no ens faci canviar d'opinió la temporada vinent, quan se suposa que serà el titular.
Chica Complidor, i en la majoria dels casos amb bona nota. Vàlid per a la suplència gràcies a l'ambivalència i sacrifici. Maltractat pel club en el seu comiat. Incomprensible. Que tingui molta sort al sur (menys en els partits contra nosaltres).
David García També maltractat en les formes. Per la seva veterania possiblement li tocava fer les maletes, tot i que tampoc hauria estat descabellat renovar-lo un any més, com agraïment. No sabem on pot anar, però igual li desitgem el mateix que el Chica.
Galán Més eficaç i segur al lateral que al centre de la defensa, ha comptat amb la confiança del mister que li deu veure fusta per a esdevenir un bon central al costat d'Amat, Forlín i Moreno
Víctor Ruiz Un gran central regalat al mercat italià. Serio en defensa i amb excel·lent sortida de pilota. Una perla.
Mattioti Possiblement el gran fitxatge de la temporada vinent, si es recupera satisfactòriament. Un gran jugador de qui no hem pogut gaudir.

Forlín Indispensable per a la plantilla. Quan recuperi el to, ha de ser la gran parella d'Hector Moreno. I si cal, reeditar amb més "bons modos", la cèlebre tanca del Granada dels primers dels setanta, Aiguerre Suárez- Montero Castillo.
Amat El defensor amb més futur, que al costat de Forlín, Moreno i Pochettino, ha de créixer fins el sostre. esperem que mantingui l'elegància en la sortida de pilota.
Dídac Un lateral amb gran futur i encara algunes mancances que esperem que hagi recuperat el darrer mig any a Milà i amb la sub-21. Del Bosque li té posat l'ull. Per quants diners l'haguèssim venut després de jugar amb la roja?
Javi Márquez L'amo del joc espanyolista, i per a molts anys si la directiva vol. Va meravellar amb l'intercanvi de toc i posició amb Verdú i ben protegit per Baena, a mitjans de temporada. Només el posaria a la venda si acaba sent un home associat a les lesions, com va demostrar al tram final de la temporada. En aquest cas cal trobar-li substitut urgentment.
Baena Fidel escuder de Javi Marquez. Que recuperi el to després de la lesió, i que quan mitja Europa ens els vulgui comprar el fem pagar car.
De la Peña No calen gaires comentaris. La lesió l'ha convertit en un mal negoci. Si fa dos anys la direcció esportiva hagués fet la lectura correcta del potencial de Marquez, l'hauríem pogut vendre per molts rubles, i hauríem estalviat el sou més alt de la plantilla dues temporades. No cal ni dir, que hauríem evitat vendre Víctor Ruiz i Dídac
Verdú El fi estilista de sempre que s'entén a la perfecció amb les dues joies de la plantilla, Màrquez i Osvaldo
Javi López El mateix que Chica, en el tema de l'ambivalència i amb grans virtuts físiques per a qualsevol ús.
Duscher Un recanvi, per a Baena. va començar molt bé, com aquell que coneixíem de a Corunya i Sevilla, però serà l'edat o un mal període, va baixar molt de rendiment en entrar la temporada. Cal buscar-li sortida i si s'arreplega un duro, l'aficionat ho entendrà
Dátolo Un gran jugador des del punt de vista individual i una nul·litat per a la tàctica col·lectiva. Només pot jugar d'extrem més o menys pur, deambulant sobre la línia. Evidentment l'esquerra. Si algú ofereix diners, l'aviaria. Li busquen sortida.
Callejón Sembla tenir unes condicions que no explota en el camp. M'he quedat amb les ganes de veure'l jugar de davanter centre, que és on teòricament jugava abans de t'aterrar a pericolàndia. Que es floreixi a la banqueta del Bernabéu.
Luis García No se li pot demanar més. Amb la seva edat ho dona tot i no es lesiona mai. Creativament només és vàlid darrere del davanter centre. Ens el fitxarà el Múrcia?
Osvaldo Un fenòmen ressuscitat a Cornellà. Només es pot vendre per més de 45 milions. Per menys, és un regal.
Sergio García Ens hem quedat sense veure'l en tota la seva dimensió. és més bo del que ha demostrat i cal que Pochettinno li ho sàpiga explicar.
Iván Alonso Un bon suplent. Com Luís Garcia, ho dona tot. I això és d'agrair. Se'n va per una de les portes grans.
Alvaro Un bon suplent que amb els anys ha d'adquirir el rol que en el seu dia va tenir Tamudo i que Jonathan no va saber aprendre.
Coro No va poder demostrar el que tampoc havia demostrat quan va tenir minuts, en temporades precedents. I es va quedar de suplent, un pèl maltractat per Pochettino. que tingui, una vegada més, moltíssima sort allà on vagi.

Escrit per l'Eugeni Rius

En Dani fot el camp

Repetidament m'he manifestat contrari de les llargues estades en els càrrecs públics, i també privats. Apoltronaments sempre criticables, que per a tota mena de higiene és molt millor, aturar.

Les coses s'allarguen i van fent cada vegada més pudor.

La tantes vegades anunciada retirada del president Sanchez Llibre, era una de les decisions més esperades, en aquesta tipologia d'aferrament a la cadira.

Un cas de difícil execució, ja que si bé es cert que ja cansava i que les seves aparicions públiques sempre ratllen el ridícul en detriment a l'entitat que representa, es feia molt difícil demanar o muntar una campanya per tal que es desallotgés del seu búnker.

Difícil si tenim en compte què era l'Espanyol quan ell va acudir al rescat, i què és ara. Continua sent l'humil equipet de sempre i ha començat a equilibrar el seu rumb. Era un equip desallotjat del seu domicili pels deutes acumulats per gestions prèvies, amb una història sotsobrant, i després d'un llarg lloguer -penitència- ara és propietari d'un dels estadis més bonics del món, ha minvat el deute, té el doble de socis i en els darrers 10 anys a guanyat el doble de copes del Rei que el Reial Madrid. Tot un miracle, si hi afegim que mentre Dani ha portat les regnes, tot i ser-hi a prop, mai l'equip ha baixat a segona divisió. Un pronòstic, d'altra banda, que juntament amb el de la desaparició del club era dels favorits per als clarividents barcelonistes que veuen en el modest club de Cornellà el seu gran enemic.

A pesar de tot, gràcies Dani Sanchez Llibre. Que no et trobin a faltar.

És important que qui el substitueixi sigui una persona adinerada i sense por d'haver d'avançar molts diners per a garantir el futur del club. Perquè per si no ho sabíeu els presidents dels clubs petits els és molt difícil dissimular que s'aprofiten directament de càrrec i dels diners del club. Normalment els toca rascar-se la butxaca i per això interessa que tingui una butxaca generosa, i que si es dona el cas no tingui tampoc pressa en recuperar-los, encara que sigui malvenent jugadors a mitja temporada.

Escrit per l'Eugeni Rius