dilluns, 4 d’octubre de 2010

Amb la mel als llavis

R. Madrid 3 Espanyol 0

Semblaria increïble, que una vegada més una golejada en contra es pogués justificar per una actuació arbitral desastrosa. També que algú imaginés que un equip que per 3 a 0, pugui tenir alguna opció. Però indiscutiblement en els moments en que començava a semblar que la cosa es posava a punt de caramel, per a poder aprofitar-ho i aconseguir un bon resultat, va aparèixer el clàssic àrbitre. El clàssic arbitratge de quan un modest s'enfronta a un "milionari". Penals, expulsions i/o qualsevol altra circumstància que desequilibri la igualtat, en favor del gran. Fóta't!

Voldria abans que res disculpar la meva poca traça en fer de Nostradamus, quan va acabar el partit de dissabte passat, i dir que per primera vegada l'equip acudia a un cita contra els grans sense baixes significatives al sistema defensiu.
De baixes n'hi havia moltes, tantes que Pochettino es va témer un arbitratge clàssic que encara ens deixés més "en pilotes" per al partit següent. I va fer bé, molt bé en reservar Víctor Ruiz.

Valent i valents
Va estar valent posant de començament Manu Molina, però és que Pochettino no tenia ningú més.
I aquesta valentia es va encomanar en es seus homes, que van sortir al camp a plantar cara. I és ben cert que fins que el marcador no es va posar a favor del Madrid, va poder fins i tot posar-se pel davant en un xut errat per Callejón. També fins que no va posar-se pel davant el Madrid, l'arbitratge va ser prudent i bo. Fins si tot cal destacar la jugada del minut 22 en què Marcelo es va deixar caure a l'àrea blanc i blava. Per un moment vaig tenir allò que ara en diuen un "dejà vu". Vaig reviure un partit que vaig viure des de la mateixa grada del Bernabéu a principis dels 80, en que Stilike va fer encara més "cuento" que Marcelo i l'àrbitre va pitar com quasi sempre penal contra l'Espanyol. L'equip blanc i blau guanyava i va acabar empatant.
En aquest cas Clos Gómez va veure-ho i va sancionar amb targeta al brasiler.
Però a partir d'aquí, tot va canviar perquè en la següent oportunitat que va tenir Clos per enfastiguejar als blanc i blaus va pitar una falta dubtosa a la posició preferida per CR7 per als llançaments. Allà mateix on la jornada anterior ja va marcar amb l'ajut de Pepe. La va llançar igual esperant en aquest cas l'ajuda de Luis G, però aquest es va protegir la cara amb les mans. Penal i targeta. CR7 fa "paradinha" i li fan repetir un primer llançament que entra. El segon també 1 a 0.
Per moments semblava que el Madrid se sentia còmode amb el 1 a 0, però aviat es va veure que l'Espanyol continuava viu, i abans de la mitja part, Sergio G era apunt de marcar en una passada del seu "germà" Luis.

Sortida esperançadora
La segona part va començar encara millor. Mourinho vol fer veure que estima el futbol i fa sortir els seus defenses del darrere amb la pilota controlada. Però, no en saben prou.... i l'Espanyol això ho va comprovar en repetides recuperacions de pilota en zona perillosa que van propiciar jugades d'atac i fins i tot una claríssima ocasió que Verdú va malbaratar. En dues de les jugades, Pepe perdi els papers en intentar aturar Callejón i rebia dues targetes en poc minuts que el van posar camí del vestidor.
Era el moment. la cosa estava a punt de caramel per a girar el partit. Un minut després, es va produir aquella jugada que ja havien retransmès en roda de premsa els entrenadors ploraners de la lliga, els dies abans. Un defensa fa un falteta a un crack, i la cosa es magnifica. Galan que havia estat excepcional fins aquell moment va fer caure CR7 amb la cama en què es recolzava el defensor (imagineu la "violència de l'agressió") i era injustament expulsat.
L'Espanyol va perdre els papers davant la injusta percepció arbitral. Tot i jugar 10 contra 10, els catalans semblaven "handicapats" i es van succeir un seguit de oportunitats de gol que el Madrid no va desaprofitar fins arribar al 3 a 0 final.

Sense Forlin
La premonició de Pochettino es va complir, i un Forlín embogit era expulsat en protestar cadascun dels dos gols de la segona part. Protesta cínica, contestada amb la màxima expressió de cinisme per part de l'àrbitre.
Ara cal tornar a confiar en Cornellà per sumar diumenge tres nous punts. No sé qui jugarà, però si baten el coure com a Madrid, contra Osasuna han de tornar a sumar tres punts.

contracrònica escrita per l'Eugeni Rius