Quin partidàs

Mallorca 0 – Espanyol 1

Ja m’havia fet el càrrec que el reglament pel qual es regeix l’arbitratge i el comitè de competició de la lliga de futbol, incloïa un epígraf titulat “penals a favor de l’Espanyol, mai”. I mira per on, a l’Iberostar estadi, algú s’hi va saltar.
Des que els partits es jugaven al Luis Sitjar, quan no fèiem res de bo. Ni els noms de Son Moix o Ono havien aportat res als nostres interessos. Iberostar, mola més.

La gespa mullada semblava més pròpia d’un Estadi anomenat Son Xop. El rival no feia una por especial. La història recent, però, ens indicava que calia ser, com sempre, pessimistes.
Sobre la gespa mullada i ja en els primers minuts, quan l’equip encara no bordava el bon futbol, l’Espanyol donava bones sensacions.
L’anulació d’un gol en orsai només començar, que ens hauria posat el partit ben difícil ja semblava un bon senyal. A la vigília l’equip del tanatori de Les Corts havia començat la remuntada en un flagrant orsai posicional, d’aquells que mai li assenyalen ni a ells, Ni al Madrid.

Darrere i davant, un 10
De mig enrere, l’equip es mostrava fort i seriós, tret d’un mal entès entre Chica i Cristian, que ens va fer recordar Kameni. De mig endavant, creatiu i alegre. Les tres mitges puntes combinen cada dia millor. Es mouen, intercanvien posicions, i sempre estan a punt de rebre els serveis de Javi Marquez i amb idees per a servir a Osvaldo. Ja se sap, que quan juguen estàtics, ni Luis Garcia, ni Verdú, aporten grans genialitats.
I d’aquesta manera van anar arribant pilotes a l’àrea contrària, que en alguna ocasió portava vertader perill. Aouate i la seva defensa havien de treballar a consciència. Així arribava el primer gol i únic. Luís Garcia li feia una sotana a Kevin sobre la línia de fons, i abans d’encarar l’àrea petita per executar una assistència, era abatut pel mateix Kevin. Penal claríssim. Feia 44 jornades que no ens en xiulaven un a favor. I a fora de casa, des d’aquell que Luís Garcia va estampar al travesser del Madrigal quan començava la remuntada de la 2008-09, no hi havia hagut cap altra ocasió. En aquest cas Luís Garcia executava perfectament, arran de pal. Imparable, tot i que Aouate li havia endevinat la intenció.
Però no passaven ni cinc minuts, i l’àrbitre ens amargava la tarda amb l’expulsió de Dani Osvaldo. L’argentí va saltar per a tocar amb el cap una pilota al mig de camp. Si, ho va fer amb els braços aixecats per a donar-se impuls. El defensa Crespi hi va veure la seva gran oportunitat i en lloc de disputar la pilota, va estavellar el seu cap contra el colze de Dani. No era ni falta, ni groga. Però l’actoràs va caure a terra fingint estaborniment.
Dani era expulsat i sortia protestant indissimuladament.
Semblava sentenciat. Es presentava un partit de veure-les venir, tancar-se, i acumular defensors.

Futbol preciosista
Lluny d’aquest mal escenari, l’equip es va vestir de futbol preciosista. Feia pressió des de tresquarts de camp contrari, feia excel·lent “rondos”, nou contra deu, en que sempre sortia victoriós. I la pilota era de la seva possessió.
Així s’arribava a la mitja part.
Es temia que a la segona part l’equip mallorquí es mostraria molt més a l’atac. Que Pochetino faria un canvi més defensiu. Més veterania sobre el camp, per afrontar la revàlida. Doncs no, de veterania en tenia poca i si algú va acabant sortint van ser tres joves més del planter. Joveníssims. I ja des del primer minut, i abans de la sortida de jugadors frescos, va jugar amb intel·ligència i van començar a sovintejar les ocasions de gols a la porteria d’Aouate, fins a vuit ocasions, algunes de claríssimes.
El Mallorca, en prou feina va arribar a l’àrea blanc i blava. L’arbitre no va tornar a fer-ne una de lletja. Un cop de colze a la cara de Baena, no va ser ni sancionada amb falta. Va allargar quatre minuts, que només van servir per a que Alvarito fos a punt de tornar a marcar.


Surti qui surti
I tres punts al sarró. Convé sumar i seguir jugant amb tranquil·litat. Triomfs com aquest donen caràcter i veterania a un equip tant jove que ha de guanyar en confiança,per sortir al camp amb la sensació que tot és possible. Diumenge que ve, toca de nou guanyar a Cornellà, i com sempre s’aixamplarà la llista de baixes amb l’expulsió de Dani Osvaldo, l’acumulació de targetes de Luís Garcia, i la convocatòria internacional de Víctor, deixaran de nou tot en mans de Pochettino, que haurà de refer el trencacalosques de sempre. Total confiança en ell i els seus homes. Surti qui surti, ho donaran tot, com a Mallorca, on van excel·lir Marquez, Callejón i Verdú, per dir tres noms en un equip pletòric.

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius