dilluns, 4 d’octubre de 2010

Realitat deformada

Vila-real 4 – Espanyol 1

Si tenim l’esperança i gairebé la certesa que el primer partit de lliga a Cornellà serà un exemple del que ha de ser el joc de l’equip a casa, davant la gran majoria del rivals durant la temporada, estem convençuts que el primer partit de visitants, no s’assemblarà en res al que han de ser els desplaçaments de l’equip.
Difícilment l’Espanyol o qualsevol altre rival fallarà cinc clares ocasions de gol durant els primers 10 minuts del partit. Esperem també que en un mínim d’ocasions l’arbitratge vagi a càrrec d’un culer indissimulable. I el fet que tot plegat acabi en una golejada inversemblant, em fa pensar que això no pot tornar a passar. O si? Patirem unes quantes vegades Iturralde? Oswaldo es lesionarà després d’un episodi de tanta mala sort? Aquest porter tornarà a aparèixer com en el decisiu partit de fa dues temporades al Madrigal? Això i molt més ho comprovarem a partir d’ara. La lliga comença a prendre forma, a Vila-real, encara deformada.

A banda d’una jugada que va esdevenir al minut 2, en que el Vila-real va tenir molta mala sort, ja que Borja Valero, gràcies a que l’equip no tenia un Moisés disposat a aturar el homes que arriben embalats des de la segona línia, es va trobar tot sol davant Kameni per marcar i la va ajustar tant arran de pal que la va fotre fora. Totes les jugades del partit van comptar amb una forta dosi de bona sort a favor dels locals i la infalible complicitat de Iturralde González.

No calia esforç
Ben segur que si els homes de Pochetino haguessin sospitat aquest mal repartiment de la sort, no haurien fet esforços en crear joc, distribuir pilotes, sorprendre la defensa local desprevinguda, respondre a les entrades dures dels de la Plana, ni fer-se cap mena d’il·lusió d’aconseguir res de positiu.

Sembla inútil explicar a amb detall totes cadascuna de les jugades desafortunades. Consultant les estadístiques de possessió de pilota, xuts a porta, targetes etc del partit ja te’n pots fer una idea.

No a Iturralde
A l’Espanyol només se li pot criticar la mala punteria i possiblement la innocència eterna de tot el conjunt. Es podria discutir si hi ha hagut certa precipitació en la inclusió de Duscher, Sergio G o De la Peña. Si prendre la decisió de donar per feta la titularitat de Kameni pot ser massa dràstica, per ser presa massa aviat. Si tots plegats ens hem de fer respectar més, i fer entendre als que manen que les queixes arbitrals dels equip modestos cal ser escoltada, i somniar en que Iturralde mai més podrà aparèixer en els mals somnis, perquè a cap persona imparcial se li acudirà assignar el seu nom a un partit dels blanc i blaus.

I així van anar caient els gols. Els dos primers per obra i efectivitat dels groguets. Els altres dos, i tots els que hagués volgut, per especial desig de Iturralde. La particular interpretació del reglament d’aquest àrbitre, és de tot denunciable.

El futbol torna a Conellà la jornada vinent. Esperem retrobar aquell equip ambiciós i virtuós de la jornada inaugural.

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius