dijous, 31 de juliol del 2008

Ara sí, ara no

Sembla que això de la venda o "no venda" del davanter Luis Garcia no s'acaba mai. El Benfica el vol. Però NO per 9 milions d'euros. L'Espanyol en demana molts més. SÍ el vendria per 12, com a mínim. Molts jugadors han dit que NO volen que Luis deixi l'Espanyol, que és una peça important per l'equip. Tintín Màrquez ja es fa a la idea de què SI marxarà, tot i que no li han confirmat res encara. NO seria bo que l'equip perdés un dels seus homes forts dins i fora del camp, no oblidem que és un dels pocs jugadors amb carisma davant l'afició. SÍ pot marxar si la seva venda suposa l'arribada del fitxatge mediàtic que es promet cada estiu a l'afició. Algú en dona més motius?

(Foto: AP)

dilluns, 21 de juliol del 2008

Ratlla prima

Què us sembla la ratlla prima?
Si, la ratlla prima de la semarreta de l'Espanyol 2008-2009. Qüestió de disseny, moda, gustos
Personalment, a banda d'agradar-me més la gruixuda, i de considerar que els equips de ratlles, els he relacionat sempre amb el tercer món i quan més prim encara més.... em porta records de la infantesa. A mitjans dels seixanta ja recordo haver-los vist amb ratlla prima, si bé llavors el blau era més clar, per qüestió de la intensitat del tint o la força del llexiu. En aquella època no s'havia inventat el Micolor, encara que els de l'altra costat de la diagonal, com sempre feien el "pallassu" amb cracks de baixa intensitat com Seminario o Pesudo, o amb ex-madridistes, com Muller.
Recordo vagament amb ratlla estreta, i més descolorida, Di Stefano, Mingorance, Bergara, Julià Riera, Ramírez...i de negre Carmelo Cedrún. Un equipet "macu", com el que desitgem que estructuri Tintín. Un equip que va saber esperar un mesos, fins la formació dels cinc dofins (Amas, Marcial, Re, Rodilla i José Maria). A veure si aviat nous dofins amb ratlla prima donen espectacle per aquests camps de primera, entre el que hi sobresurti el de Cornellà


Texto: Eugeni Rius

dimecres, 2 de juliol del 2008

Juguem amb foc?

Companys i companyes periques,

No sé si ja sou de vacances, jo si, merescudes, és clar. El tema és que sento dia sí, dia també, notícies sobre els fitxatges dels diferents clubs de la lliga espanyola, que ja es reforcen de cara a la propera temporada. Són habituals els culebrots de cada estiu sobre les nòvies que tenen els cracks futbolistes, dels clubs que els persegueixen i que estan disposats a pagar quantitats indecents de milions d'euros... Són clubs que animen la moral dels seus seguidos a cops de taló, fitxant a bombo i plateret, amb grans titulars. I a nosaltres? Qui ens torna la il·lusió? Nosaltres no tenim calers, ni tan sols un talonari sense fons per poder vendre res a la nostra afició blanc-i-blava. Ja es poden posar les piles els directius del nostre estimat Espanyol. Avui, llegeixo amb preocupació aquesta notícia del portal e-noticies.com, que no és res més que un reflex de la meva preocupació:

L'Espanyol juga amb foc

L'Espanyol no ha aconseguit el fitxatge de cap jugador contrastat després de fer la pitjor segona volta de la seva història, que el va dur a finalitzar el darrer campionat de Lliga en dotzena posició -a només sis punts del descens-, quan al finalitzar la primera volta era tercer i apuntava a Europa. El club català, que té previst estrenar el nou estadi la propera temporada, només ha lligat jugadors novells a la primera divisió espanyola, com són el porter argentí Cristian Álvarez -en principi per ser suplent de Kameni-, el lateral esquerra Berenger, que prové de la segona divisió espanyola, i el davanter José Callejón, a qui el director esportiu, Paco Herrera, va presentar com el relleu del màxim golejador de la història del club, Raul Tamudo, malgrat que als seus 21 anys la seva experiència no va més enllà de jugar a 2ªB amb el filial madridista.

...

Per llegir més, consulteu l'article original: L'Espanyol juga amb foc