dimarts, 4 de setembre del 2012

De kaki i de caca

   Llevant 3 – Espanyol 2

 La tercera prova per a esbrinar, si l'Espanyol mostra aptituds per a superar com a mínim als equips que de manera més o menys declarada han d'acabar ocupant les darreres places de la classificació, va tornar a acabar de manera decepcionant. Després d'una primera part en què ens va pujar la moral de gran manera, una diarrea paralitzant va donar els tres punts al contrari.


Amb zero punts i al llindar de la frontera del descens, Pochettino va posar sobre el terreny de joc una alineació diferent. Per bé no hi era Albin. Per imperatiu, i sense davanters centres (per la venda d'Uche i Alvaro) feina debutar una de les recents incorporacions, Longo.
Un altra imperatiu, el televisiu, ens feia vestir d'un kaki militar que no m'entusiasma. Unes molèsties de darrera hora, també deixaven fora a Héctor.

Més lesions, i en van.... no sé però tot plegat porta a la reflexió negativa, pessimista i tant pròia dels pericos. I rumio... tindrem més mala sort? El Mallorca ens factura Mattioni i dos anys després encara no el coneixem. Li facturem el lesionat “crònic” Marquez, i juga sempre de titular. A veure què passarà amb Tejera. A la primera part, li van obrir el cap a València.


Ordre i concert
Però abans de tot això, l'Espanyol de Tejera agafava les regnes del partit i donava clares mostres de perill, amb un incisiu Stefano Longo, i un futbol solidari que els permetia recuperar la pilota, una vegada i una altra. Al quart d'hora el davanter italià amb cognom de campiona ciclista francesa, era objecte de penal, i com es costum a can perico, acabava carregant amb una targeta groga.
Quatre minut més tard, Longo culminava una jugada d'atac, en que marcava després d'un remat aturat per la mà d'un defensa, i una contundent pilotada que Munua encara busca. 0a1.

En ple domini, quatre minuts més i Tejera feia el 0 a 2, en una precisa rematada al llindar de l'àrea.
Entre gol i gol enviava sms i “com vas” (WatsApp). Després del 0a2, continuava traient fum el mòbil
L'Eric resolia que estàvem molt ben posicionats i que el partit estava trencat. Èrem superiors, i la Mercè sorpresa, es preguntava si estàvem bé.... fins aquell moment l'Espanyol havia estat un equip perdedor.

S'arribava al descans amb l'únic contratemps de nombroses targetes grogues, en un partit presumptament net, ja en col·leccionàvem 5. Longo, Capdevila, Victor, Rui i Alvarez. Excessiu. Més encara quan qui més va repartir eren Juanfran, Ballesteros i companyia.


La segona per cagar-s'hi
 Amb el bon regust de boca de les cessions, asseguts al sofà amb en Ramon, ja fèiem noves prospeccions....com el Mancgester City havia fitxat Maicon, els podríem demanar Zabaleta, oi?

En començar el segon temps, i abans d'adonar-nos que l'equip havia canviat de caràcter i regalava la posessió de la bimba al Llevant, Simao entrava per Wakasso. Si l'africà em sembla un esbojarrat que pot arribar a ser un bon jugador sota el divan d'un bon psicòleg, Simao no va semblar en cap moment aquell ordenat jugador del Benfica, ni tenir projecció ni possibilitat de psicoanàlisi.

Ben aviat, min 8, Juanlu engaltava una pilota des de fora l'àrea que Christian veia entrar per l'esquadra. Dos minuts després Lehl, en posició dubtosa i amb molta fortuna empatava a dos.

L'Espanyol no només havia donat a pilota al rival, s'havia desplomat i estava rebent garrotades per tots els costats sota el permís arbitral, que va trigar a la tercera entrada “assassina” de Juanfran per a ensenyar-li la targeta groga. Era el minut 12, i havia deixat KO a Joan Verdú, que juntament amb Longo i Tejera havia estat el més destacat dels blanc i blaus.


Final encara pitjor
 El partit estava empatat, i començava a fer més cara de 3a2, que de 2a3. Amb en Ramon van comença a fer apostes de si encaixaríem de penal o en pròpia porta, quan de cop i volta les coses semblaven arreglar-se. Expulsaven Iborra, i tot que no jugava Verdú, es podia pensar que alguna cosa podria millorar. Stuani i Hèctor havien entrat, però els canvis no s'havien traduït en més atac. La caguera la portaven acumulada des de la mitja part. No acabo d'entendre que collons els va explicar Pochettino al descans.

No havia acabat el partit, i al descompte, una pilota desviada per Raül, entrava a la porteria. Punt fina 3a2, i només ens queda el consol de la primera part. Quan començarà la lliga?
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius

dissabte, 1 de setembre del 2012

De regal en regal

Espanyol 1 – Saragossa 2


 Si a un dels defectes propis, com ho és la generositat amb els equip més fluixets, n'hi afegim un altra d'aliè, com el que tenen els àrbitres, de putejar pericos. Tenim fet el còctel explosiu que li falta al dèbil Espanyol per encarar el pou de segona divisió.
El futur immediat es presenta molt gris, encara sort que no som encara a 31 d'agost, i encara som a temps de debilitar-nos més, o a fitxar algun reforç. Ja ho veurem.


L'alineació de Pochettino presentava de nou una alineació a la qual no li pronostico massa futur i amb la presència d'Albin, que em continuo preguntant de què juga.
De tota manera una petita bafarada de fortuna posa l'Espanyol per davant al marcador, quan Álvaro possiblement s'acomiadava de l'afició amb un gol.

Camí aplanat
 Anar amb un gol per davant en el marcador, contra un rival com el Saragossa, semblava una garantia. L'Espanyol havia tingut la possessió de la pilota i li havia costat trobar forat. Preveient que el Saragossa obriria línies, em veia amb els tres punts al sarró.
Però abans d'acabar el primer temps la cosa es complicava i de quina manera.... Unes mans involuntàries dins l'àrea, que puc arribar a entendre que se senyalin com a penal, si l'home que ho fa, porta els braços desplegats com un molí de vent, no em faig el càrrec que pugui ser expulsat, ni rebi targeta groga.

Camí torçat
El penal acabava en gol i l'Espanyol es quedava amb 10 homes. No pintava gens bé...
No calia ser cap entès, per a pronosticar un mal final. No va sorprendre gens, que un Espanyol espès i amb 10 homes acabés cedint els tres punts al Saragossa. Jo que em pensava que després del “regal” de la temporada passada, en què el triomf dels manyos a Cornellà va suposar el punt de sortida de la seva reacció que el portaria a salvar la categoria, ens ho pagarien amb un altra regal.

Res de res, final 1 a 2, i esperar aque aquesta setmana es pugui contractar un fitxatge de categoria com el de Caicedo, que amb Verdú, Sergio i Simao, podrien completar un atac prou amenaçant.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius