Màlaga 2 – Espanyol 0
Els nanos fan el que poden. Carregats de il·lusió, fan carrera rodejats de llicenciats. No hi ha més collons. És el que hi ha. Ens agradi o no, una colla d’aprenents. Des d’ara i fins al final del campionat la defensa benjamina seguirà el seu període de formació.
Precisament dons veterans de gran nivell futbolístic. Portuguesos per més senyes. Eliseu i Duda, eren els dos homes que em feien més por d’antuvi.
50 mil
Al cap i a la fi, no van estar massa encertats, però van participar de la conducció d’un futbol de cor i cames. Cor, cames i llibreta d’estalvi, perquè és un equip que juga a vida o mort cada partit. I a més el seu propietari milionari els paga 50 mil euros per punt aconseguit. Això fa córrer i molt.
I tot i que la possessió de pilota va ser igualada, les arribades decisives a porta van ser dels andalusos, a la primera part. I amb la gana que arribaven, no trobaven resposta encertada de la novella defensa catalana, que va acabar fent dos clars regals al minuts 8 i 26, que van acabar dins la porteria de Kameni. 2 a 0. I no en va fer una altra al 34, perquè el camerunès va estar doblement encertat.
Regalar
Es confirmava aquell concepte teòric que assegura que l’Espanyol s’especialitza en regalar punts als equips necessitats.
Com en situacions precedents, es notava en excés l’absència de Javi Màrquez.
A la segona part, l’equip va sortir amb major seguretat defensiva, més domini de pilota, i més arribades a l’àrea contrària. S’ensumava el gol, quan el killer Osvaldo va tornar al futbol actiu. Al poc temps d’entrar va ser a punt marcar. Pochettino veia el gol a prop quan va tornar a posar sobre el camp a Thievy, en lloc d’un Sergio Garcia pesant, que sembla una embarassada de sis mesos, de la manera que es belluga.....
No hi va haver manera d’escurçar diferències. En realitat va ser el Màlaga qui en una nova intervenció made in Kameni, qui va estar més a punt del gol. El de Màlaga va ser un Kameni capaç del millor, els desafortunats van ser els defenses a la primera part.
Encara Europa
Una actuació llastimosa més, però que ha de servir de lliçó en el camí d’aprenentatge d’una defensa que pot tenir un gran futur, si Pochettino els ensinistra a la seva imatge i semblança. Sabrem esperar, tot i els perills que la cosa pot comportar per a la l’equip en les darreres jornades. La presència en l’ordre del joc de Javi Marquez, i de Dani Osvaldo al davant, ha de garantir la suma de punts que ha de permetre la classificació per Europa.
Contracrònica de l'Eugeni Rius
dilluns, 21 de març del 2011
dilluns, 14 de març del 2011
Recuperem el rumb
Espanyol 2-Deportivo de La Corunya 0
Per malament que pogués sortir el partit del Depor, una cosa era evident, el control i el criteri del joc s’havia de recuperar amb Javi Marquez i el seu escuder Baena . Amb Forlín , les despistades defensives, tampoc havien de sovintejar. Partint d’aquesta base, i vist el poc gust pel futbol dels homes de Lotina, la victòria no es podia escapar.
Ni bon rotllo, ni simpaties em pot despertar un equip amb Lopo de capità, per més que es rumoregi que l’any que ve tornarà a ser blanc i blau.
L’equip tenia ganes de triomf. Tres punts que li havien de suposar un bàlsam moral per a recuperar el rumb d’una realitat. Un equip, que tot i perdent sis dels darrers set partits, continua en places de privilegi, no se’l pot deixar morir. La resurrecció era més que necessària. I l’equip de Marquez i Baena, va semblar de bon inici, que practicava el futbol control de les millors tardes, però de seguida es va viciar del mal joc i la disposició tàctica del rival.
Contagi
El Depor molestava a la zona de creació, en alguna ocasió amb algun excés antireglamentari. I en realitat les ocasions de gol van ser poques pels locals. El Dépor no va arribar a porta en tota la primera part. El blanc i blaus mostraven alguns detalls. Contràriament al que ja he dit en més d’una ocasió, que calia aprofitar l’absència de Dani Oswaldo, per a retornar temporalment a Callejon a l’eix del’atac, el de Motril cada dia es troba més còmode a les bandes de la mitja punt i va guanyant galons. Ja és l’encarregat de llançar córners i algunes faltes, en detriment de Luis Garcia i Marquez.
La major possessió i els intents de sumar van propiciar la justa expulsió de Pablo Àlvarez abans de la mitja part, per acumulació de grogues. La cosa pintava bé, de cara la segona part.
Diagnosi
Semblava el moment de posar un atacant de més, i Pochettino en va fer la seva interpretació. Tornava a posar sobre el camp l’oblidat Ivan Alonso, en lloc d’un Luis Garcia, més espès que de costum. Entre lesions i oblits, Ivan ha passat la temporada desapercebut. Tant desapercebut, que tot i obrir-li les portes de sortida durant el mercat d’hivern, cap equip s’hi va fixar.
De bon inici, la segona part va anar mostrant el panorama que Pochettino proposava. Al contrari, que en ocasions precedents, on qualsevol reacció semblava passar obligatòriament per les cames d’un Dàtolo, que té pendent demostrar la seva vàlua real, en aquest cas va ser insertar un nou punxó a la punta d’atac, que alliberés de la pressió defensiva homes com Àlvaro, Verdú o Callejón.
Verdú ho va intentar després d’un magnífic barret, només començar la segona part. De nou Verdú, i companyia, en una altra magnífica jugada traçada en tiralínies van posar als peus d’Alonso un de les ocasions més clares de la temporada, que Aranzubia va rebutjar amb fortuna. Però el fruit anava madurant, fins que de nou el infortuni, tocava la porta de les emergències mèdiques. Forlin que havia tornat amb una mà encara malmesa, petava ara pel peu. I un altra jovenet entrava al camp. Quedava més de mitja hora i l’eix defensiu quedava en mans de Raul Rodríguez (Vísca un altre Raül!) i Galan. Galan em sembla un jugador amb unes condicions individuals indiscutibles, però que em dona la impressió que per desconeixement o inexperiència, presenta una alarmant nul·litat tàctica. Però, el Depor no feia por.
Remei. El gol.
I de nou una jugada coral de l’atac comandat per Marquez, feia arribar una pilota a un David Garcia amb fam d’àrea, que va aprofitar les deficiències defensives, per a fer un parell de retalls que el van portar fins al fons de l’àrea, des d’on va centrar una pilota clavada al cap de Ivan Alonso, que en aquest cas no va perdonar.
Calia assegurar el triomf amb més gols, que no va acabar d’arribar, tot i el domini, fins a deu minuts del final. Verdú, que pocs minuts abans ho havia intentat amb cert individualisme, va seguir exercit d’home perillós en sorprendre Aranzubia amb un ajustat tret des de l’angle dret de l’àrea, en donar continuïtat a una falta servida en curta passada.
D’aquí a la fi, hi va haver temps per a fer debutar un altra jove. En aquest cas Thievy, fruït “inequívoc” de la pedrera catalana.
La setmana que ve, una vegada més, amb una defensa experimental, es torna a visitar un equip de la part del darrere. Ja se sap, allà on els agrada fer el samarità. A veure si Dani Oswaldo, fa canviar aquest costum de beneficència.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius
Per malament que pogués sortir el partit del Depor, una cosa era evident, el control i el criteri del joc s’havia de recuperar amb Javi Marquez i el seu escuder Baena . Amb Forlín , les despistades defensives, tampoc havien de sovintejar. Partint d’aquesta base, i vist el poc gust pel futbol dels homes de Lotina, la victòria no es podia escapar.
Ni bon rotllo, ni simpaties em pot despertar un equip amb Lopo de capità, per més que es rumoregi que l’any que ve tornarà a ser blanc i blau.
L’equip tenia ganes de triomf. Tres punts que li havien de suposar un bàlsam moral per a recuperar el rumb d’una realitat. Un equip, que tot i perdent sis dels darrers set partits, continua en places de privilegi, no se’l pot deixar morir. La resurrecció era més que necessària. I l’equip de Marquez i Baena, va semblar de bon inici, que practicava el futbol control de les millors tardes, però de seguida es va viciar del mal joc i la disposició tàctica del rival.
Contagi
El Depor molestava a la zona de creació, en alguna ocasió amb algun excés antireglamentari. I en realitat les ocasions de gol van ser poques pels locals. El Dépor no va arribar a porta en tota la primera part. El blanc i blaus mostraven alguns detalls. Contràriament al que ja he dit en més d’una ocasió, que calia aprofitar l’absència de Dani Oswaldo, per a retornar temporalment a Callejon a l’eix del’atac, el de Motril cada dia es troba més còmode a les bandes de la mitja punt i va guanyant galons. Ja és l’encarregat de llançar córners i algunes faltes, en detriment de Luis Garcia i Marquez.
La major possessió i els intents de sumar van propiciar la justa expulsió de Pablo Àlvarez abans de la mitja part, per acumulació de grogues. La cosa pintava bé, de cara la segona part.
Diagnosi
Semblava el moment de posar un atacant de més, i Pochettino en va fer la seva interpretació. Tornava a posar sobre el camp l’oblidat Ivan Alonso, en lloc d’un Luis Garcia, més espès que de costum. Entre lesions i oblits, Ivan ha passat la temporada desapercebut. Tant desapercebut, que tot i obrir-li les portes de sortida durant el mercat d’hivern, cap equip s’hi va fixar.
De bon inici, la segona part va anar mostrant el panorama que Pochettino proposava. Al contrari, que en ocasions precedents, on qualsevol reacció semblava passar obligatòriament per les cames d’un Dàtolo, que té pendent demostrar la seva vàlua real, en aquest cas va ser insertar un nou punxó a la punta d’atac, que alliberés de la pressió defensiva homes com Àlvaro, Verdú o Callejón.
Verdú ho va intentar després d’un magnífic barret, només començar la segona part. De nou Verdú, i companyia, en una altra magnífica jugada traçada en tiralínies van posar als peus d’Alonso un de les ocasions més clares de la temporada, que Aranzubia va rebutjar amb fortuna. Però el fruit anava madurant, fins que de nou el infortuni, tocava la porta de les emergències mèdiques. Forlin que havia tornat amb una mà encara malmesa, petava ara pel peu. I un altra jovenet entrava al camp. Quedava més de mitja hora i l’eix defensiu quedava en mans de Raul Rodríguez (Vísca un altre Raül!) i Galan. Galan em sembla un jugador amb unes condicions individuals indiscutibles, però que em dona la impressió que per desconeixement o inexperiència, presenta una alarmant nul·litat tàctica. Però, el Depor no feia por.
Remei. El gol.
I de nou una jugada coral de l’atac comandat per Marquez, feia arribar una pilota a un David Garcia amb fam d’àrea, que va aprofitar les deficiències defensives, per a fer un parell de retalls que el van portar fins al fons de l’àrea, des d’on va centrar una pilota clavada al cap de Ivan Alonso, que en aquest cas no va perdonar.
Calia assegurar el triomf amb més gols, que no va acabar d’arribar, tot i el domini, fins a deu minuts del final. Verdú, que pocs minuts abans ho havia intentat amb cert individualisme, va seguir exercit d’home perillós en sorprendre Aranzubia amb un ajustat tret des de l’angle dret de l’àrea, en donar continuïtat a una falta servida en curta passada.
D’aquí a la fi, hi va haver temps per a fer debutar un altra jove. En aquest cas Thievy, fruït “inequívoc” de la pedrera catalana.
La setmana que ve, una vegada més, amb una defensa experimental, es torna a visitar un equip de la part del darrere. Ja se sap, allà on els agrada fer el samarità. A veure si Dani Oswaldo, fa canviar aquest costum de beneficència.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius
dilluns, 7 de març del 2011
Nova derrota de l’aleví.
Levante 1 – Espanyol 0
Ja no sé ben bé com referir-me al primer equip de l’Espanyol. Capaç de qualsevol cosa, però en realitat impossibilitat per a presentar la batalla que se li exigeix a un equip de primera, i més si vol seguir figurant a la part alta de la classificació.
Tractant-se d’un equip de la part baixa i amb un Espanyol ben desfigurat per les lesions, no podien ser massa optimistes els gairebé 2 mill pericos que va desplaçar-se a València a veure l’equip.
La setmana blanca i el dia festiu inventat per Hereu, convidaven a una excursió amb els nens. Els de l’Espanyol els ha arribat en mal moment la setmana blanca, perquè si no hi ha hagut prou mala sort amb les lesions, només faltaria que ara els nens haguèssin d’afrontar una setmana de fred i esquí.
Més aviat al contrari, sembla que cal tornar a consolidar la posició, mentre s’anuncien ja ben aviat les recuperacions de Javi Màrquez, Osvaldo, Forlin i Baena. Tot plegat serà una altra ocasió per a recuperar la millor cara, mentre ja ha passat el moment més amarg de la competició i l’equip es manté en plaça UEFA.
De nou la teoria de pa sucat amb oli
Arribats aquest punt cal estar orgullosos de l’equip, si deixem l’episodi de les lesions com una mala anècdota. L’altra dia escrivia el perquè de tot plegat ahttp://www.penyacalipo.com/opinen3i4/blog1.php/2011/03/02/un-merit-increible on intentava explicar als menys avesats aquella teoria de pa sucat amb oli que expressava dies enrere en aquest blog.
Del partit de València hi ha poca cosa a dir, es presentava malament i malament va acabar.
Em limitaré a criticar el vessant cromàtic de reglament de la lliga que obliga als equips a no fer servir la seva indumentària habitual. En el partit d’anada ja va passar el mateix, el Levante es va vestir de gris i negre. Ahir l’Espanyol igual. Amb lo bonic que és enfrontar-se a un equip blaugrana amb l’equip oficial.....
De cara al sol
Mon pare, em va haver de preguntar més d’una vegada de quin color anava l’Espanyol. El cert és que en un partit assolellat de mitja tarda, els locals semblava que anaven de color blau, i els nostres amb aquell color trist..... sort encara que a la primera part Kameni no va haver de jugar enlluernat de cara al sol. Ni aquest fet excusable. Una vegada més ens van clavar l’únic gol en una badada defensiva, on el camerunès tampoc va estar especialment eixerit. Amat és en procés de formació i Galán es mostra excessivament nerviós en algunes jugades. Una bicoca per a atacants afamats.
A partir del 1 a 0 obtingut de cap per Caicedo, l’Espanyol va intentar remuntar amb la possessió de la pilota, però al cap i a la fi no van ensumar la porteria contraria, ni una vegada en 90 minuts.
Esperem una millora de cara la propera jornada,la progressiva incorporació dels lesionats a de recuperar la il·lusió entre els aficionats, que de moral en tenen molta com van demostrar viatjant a València.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius
dimecres, 2 de març del 2011
La cosa té Webó
Espanyol 1 – Mallorca 2
Que la golejada de dissabte havia estat pura ficció, ens havia quedat clar. Que sense Javi Marquez, aquest equip ple d’absències ja no és, o no sembla, l’equip que coneixíem, és una altra realitat. La sort va ser que el rival era un equip sense substància, perquè si no....
De bon principi, i no és la primera vegada en aquesta defensa sub-21 en procés de formació, al darrere l’Espanyol feia aigües. I en una d’aquestes galledes d’aigua freda deixaven arribar sol a Webó, dins l’àrea. Amat en el intent de robar la pilota el feia caure, i l’arbitre no dubtava en assenyalar penal. Quina llàstima que a l’altra àrea no els vegin.
El Kameni de les millors ocasions la desviava a córner. En el córner li clavava els tacs a l’esquena a Webó (que és un toro) i en el contraatac Callejón rematava al pal. Una bona jugada personal que acabava de manera ben penosa. El rebot del pal li va passar pel costat, mentre de manera infantil es lamentava amb les mans al cap i no veia l’ocasió perduda.
Havia estat només un avís, perquè davant un rival que semblava poca cosa, es va entrar en uns minuts de domini i pilotes a l’àrea rival. En una ràpida jugada, al minut 18. Àlvaro trencava la línia defensiva amb una desmarcada que Luis Garcia va veure, i sola davant Aoutae afusellava el gol. 1 a 0.
D’aquí a la fi de la primera part, l’equip va poder sentenciar el partit en noves jugades d’atac, on Luis Garcia es trobava molt de gust a la demarcació Verdú. Però també el Mallorca el podria haver remuntat, com en un gol anul·lat a Nsué. Mal anul·lat amb el reglament a la mà. Ja que el clar orsai havia estat posicional d’un altra company.
Que s’ho facin mirar
Ja sabeu què en penso dels orsai posicionals. Jo els xiularia tots, perquè gairebé sempre, l’home que està en orsai intervé a la jugada, encara que sigui per a distreure el porter o la línia defensiva. I és que el regIament d’avui dia és ben confós. Us hi heu fixat el que passa i el que pot passar a les faltes penjades a l’àrea? Un jugador es pot posar a l’àrea petita a tocar els collons al porter, i si el que remata no és en fora de joc, és gol, per més que el “palomero” hagi despistat porter i defensa. Que s’ho facin mirar....
Kameni havia estat el millor home i cali fer un replantejament de cara a la segona part. Però res de res. El domini ja era del Mallorca i les oportunitats dins l’àrea de Kameni sovintejaven, fins que es va trencar el càntir. Webó, sempre Webó rematava de cap una bona centrada d’un tal Tejera, que segon diuen és producte de Sant Adrià. 1 a 1.
Duscher solutions
Pochetino volia els tres punt i intentava posar solucions estratègicament molt discutibles. L’entrada de Dàtolo és sempre discutible si no juga sobre la ratlla de la banda esquerre de l’atac. Manu Molina, tampoc sembla solució.
Possiblement, calia més posar ordre i evitar la desfeta, que va arribar a deu minuts del final en una nova jugada que era fruit del domini mallorquí a la segona part. El japonès Aki engaltava una bona rematada, que de nou Kameni salvava del gol directe, però al rebot hi arribava abans un d’ell, que un dels nostres. 1 a 2.
D’aquí al final, poca història i força pena. Si el sistema defensiu no recupera aviat Forlín i Baena, es pot patir molt. El centre defensiu amb Galan i Amat, és encara molt tendre. Només constatar que Sergio Garcia va ser objecte de dos penals discutibles, d’aquells que només xiulen a la nostra àrea, i que eren infinitament més clars que el de Webó.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius
Que la golejada de dissabte havia estat pura ficció, ens havia quedat clar. Que sense Javi Marquez, aquest equip ple d’absències ja no és, o no sembla, l’equip que coneixíem, és una altra realitat. La sort va ser que el rival era un equip sense substància, perquè si no....
De bon principi, i no és la primera vegada en aquesta defensa sub-21 en procés de formació, al darrere l’Espanyol feia aigües. I en una d’aquestes galledes d’aigua freda deixaven arribar sol a Webó, dins l’àrea. Amat en el intent de robar la pilota el feia caure, i l’arbitre no dubtava en assenyalar penal. Quina llàstima que a l’altra àrea no els vegin.
El Kameni de les millors ocasions la desviava a córner. En el córner li clavava els tacs a l’esquena a Webó (que és un toro) i en el contraatac Callejón rematava al pal. Una bona jugada personal que acabava de manera ben penosa. El rebot del pal li va passar pel costat, mentre de manera infantil es lamentava amb les mans al cap i no veia l’ocasió perduda.
Havia estat només un avís, perquè davant un rival que semblava poca cosa, es va entrar en uns minuts de domini i pilotes a l’àrea rival. En una ràpida jugada, al minut 18. Àlvaro trencava la línia defensiva amb una desmarcada que Luis Garcia va veure, i sola davant Aoutae afusellava el gol. 1 a 0.
D’aquí a la fi de la primera part, l’equip va poder sentenciar el partit en noves jugades d’atac, on Luis Garcia es trobava molt de gust a la demarcació Verdú. Però també el Mallorca el podria haver remuntat, com en un gol anul·lat a Nsué. Mal anul·lat amb el reglament a la mà. Ja que el clar orsai havia estat posicional d’un altra company.
Que s’ho facin mirar
Ja sabeu què en penso dels orsai posicionals. Jo els xiularia tots, perquè gairebé sempre, l’home que està en orsai intervé a la jugada, encara que sigui per a distreure el porter o la línia defensiva. I és que el regIament d’avui dia és ben confós. Us hi heu fixat el que passa i el que pot passar a les faltes penjades a l’àrea? Un jugador es pot posar a l’àrea petita a tocar els collons al porter, i si el que remata no és en fora de joc, és gol, per més que el “palomero” hagi despistat porter i defensa. Que s’ho facin mirar....
Kameni havia estat el millor home i cali fer un replantejament de cara a la segona part. Però res de res. El domini ja era del Mallorca i les oportunitats dins l’àrea de Kameni sovintejaven, fins que es va trencar el càntir. Webó, sempre Webó rematava de cap una bona centrada d’un tal Tejera, que segon diuen és producte de Sant Adrià. 1 a 1.
Duscher solutions
Pochetino volia els tres punt i intentava posar solucions estratègicament molt discutibles. L’entrada de Dàtolo és sempre discutible si no juga sobre la ratlla de la banda esquerre de l’atac. Manu Molina, tampoc sembla solució.
Possiblement, calia més posar ordre i evitar la desfeta, que va arribar a deu minuts del final en una nova jugada que era fruit del domini mallorquí a la segona part. El japonès Aki engaltava una bona rematada, que de nou Kameni salvava del gol directe, però al rebot hi arribava abans un d’ell, que un dels nostres. 1 a 2.
D’aquí al final, poca història i força pena. Si el sistema defensiu no recupera aviat Forlín i Baena, es pot patir molt. El centre defensiu amb Galan i Amat, és encara molt tendre. Només constatar que Sergio Garcia va ser objecte de dos penals discutibles, d’aquells que només xiulen a la nostra àrea, i que eren infinitament més clars que el de Webó.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
