Fin de Liga 2007-2008

((Dibujante:  José Luís Palencia))

ESPANYOL 1 - ALMERÍA 3

"Despedida i cierre"

Si el partit del dissabte que donava tv-3 no donava prou la impressió que es  tractava d’una patxanga d’estiu, Valverde presentava una alineació, on hi destacava una d’aquelles provatures típiques de pretemporada. Situava el mariscal Jarque al mig centre defensiu. Abans però de veure la disposició dels jugadors sobre el camp, vaig tenir però la il·lusió de presenciar una altra mena de provatura. Aquella que fa anys que somnio i que no és altra que el ple aprofitament de la fàbrica de centrals de Sadrià.

Fa anys que penso que si tenim una fàbrica de centrals prou solvents, hauríem de planificar les temporades i la plantilla, pensant en que hem de jugar amb tres centrals. Una darrere que es complementaria perfectament amb dos laterals de l’estil Zabaleta. És a dir jugadors que reuneixin les seves característiques. Lluitador, ofensiu sense oblidar la marca, amb tècnica i fons físic suficient per garantir la solvència de molts metres de banda.

De tota manera, la frivolitat més gran i com sempre, és fer provatures amb Lacruz. Quina creu.

Doncs si, el partit no es pot dir que anés en serio del tot.

Cap al quart d’hora de partit vam sentir allò tant típic dels casaments “...que se besen, que se besen”.

Semblava un partit de reflexió, tanta que permetia fins i tot fer volar la imaginació i pensar que segurament aquest el darrer partit de la última jornada d’una temporda, a l’estadi Olímpic. D’aquí un any el darrer partit, o el penúltim, el jugarem a Cornellà. Tant de bo lluitéssim pel campionat....o la champions, o la uefa,o encara que sigui la intertoto. No, la intertoto no. La intertoto només es pot disputar en una temporada de l’estil d’aquesta. Una temporada que acabi a mitjan Maig i no resulti un càstig posar-se a treballar a finals de Juny.

Fins min 27, el blanc i blaus no havien xutat a porta.

Al min 42 Kameni salva el 0 a1, però a la jugada següent, al rebot de Kameni la pilota va a Crusat que reb falta. La pica Negredo, frega en un defensa i gol.

A la darrera jugada de la primera part, Àngel és a punt de marcar l’empat.

A la segona part, ja d’entrada Valdo sortia per Riera. L’equip semblava mostrar una il·lusió renovada. Als primers minuts Jonathan i Torrejon eren apunt de marcar. Però al minut 8 era l’ex blanc i blau Crusat qui posava el 0 a 2.

 

Luis Garcia

La insistència per deixar un bon sabor de boca en el comiat de temporada, seguia sent la tònica. Al minut 12 Jonathan era objecte d’un penal claríssim i Luís Garcia el transformava.

D’aquí al final i com en tants altres moments de la temporada, Luís Garcia s’erigia en el únic protagonista amb els seus clàssics llançaments de falta i en una rematada de cap acrobàtica. El gol de l’empat no arribava, i era l’Almeria qui hi tornava. Era Paunivic. Digueu-me ingnorant,però desconeixia que Paunovic encara fos a la LFP.

Final 1 a 3, un fidel reflexa d’una segona volta desastrosa.

Ara ja només ens queda pensar en la temporada vinent. A veure que passarà. A veure com es planificarà. A veure qui es fitxarà. A veure qui es vendrà.

Fitxatges com el de Gregori Beranger donen bon rotllet. Si el preferible i més natural es veure pujar jugadors del planter al primer equip, l'altra alternativa que prefereixo és la incorporació d'un jugador que despunti a les categories inferiors.

 

Fitxatges guais

No l'he vist jugar mai, per això tenim a Paco Herrera. Però em dona aquell bon rotllo d'experiències precedents, com la incorporació de Valverde provinent del Sestao, o d'Oscar Serrano del Blanes (ai! si tingués dos dits de cervell....). O també les incorporacions de Pacheta, Arteaga o Benítez, per anomenar-ne de relativament properes. Repeteixo, ens falta un Zabaleta a l'esquerra. Serà Beranger?

El fitxatge d'un porter, ja us deia la setmana passada que em semblava correcte, ja per evolucionar a l'ombra de Kameni, com per ocupar el seu lloc si finalment fitxa per algun altra club. De Cristian Alvarez n'hem pogut llegir també coses bones els darrers dies. El mateix Bonano el recomanava. Deia que era bo, bonic i barat.

 

A reveure

No us lliurareu tant fàcilment de mi. Dels partits amistosos i patxangues d'estiu que vegi, ja us en faré també un crònica, més o menys ajustades, i us convido a tots seguir fent aparèixer en aquesta apartat, totes o cadascuna de les reflexions per el cap us fugi durant l'estiu, pensant en com serà el nostre equip la temporada que ve.

I si hem de fer volar coloms, podríem fins i tot veien l'Eurocopa pensar en quins jugadors "assequibles econòmicament" podríem entra en el nostre equip per fer-lo tant invulnerable com en la primera volta de la competició. Vinga, a veure a qui fitxaríem cadascun de nosaltres. Abans de començar la competició, jo ja aposto per fitxar Sergio Garcia, i el rus Arshavin. A veure si detectem més "perles"

((Contracrónica:  Eugeni Rius))

Una semana para el fin de la Liga...

Por mucho que se diga, el Espanyol está acabando la liga luchando a cada minuto de partido. Hacía tiempo que no veía a los pericos sudar tanto la camiseta. La actitud de los jugadores es encomiable. Sin embargo, y utilizo una expresión típica de Radomir Antic, el Espanyol "es como un pollo sin cabeza". ¿Qué ha faltado esta segunda vuelta? pues muy sencillo, ha faltado "el pase mágico", ese balón al hueco, antesala del gol que deja pasmao al contrario. Creo que la segunda vuelta a dejado bien claro para qué sirve un creador de juego y lo que sucede cuando no se dispone de uno. En definitiva, en el Espanyol ha sobrado músculo y ha faltado cerebro. Y esto por desgracia no se soluciona marchándose de vacaciones

((Texto: Viktroyano Bacteriano))

Humor Gràfic (Vilareal 2 - Espanyol 0)

                                                

((Dibujante:  José Luís Palencia))

Vilareal 2 - Espanyol 0

Desesperant, si no fos per “los otros”

Tal com són les coses del futbol, a aquestes altures ens podem trobar que mentre nosaltres ja fa setmanes o mesos, que estem demanant que s’acabi la lliga, d’una p vegada, hi ha equips que li estan trobant el gust a la competició, i no voldrien  que s’acabés mai, per si encara poden atrapar el títol. No em refereixo a “los otros”, que podrien estar jugat segles i continuarien quedant eliminats de tot el que participessin, canviarien entrenadors i regalarien ordinadors personals, i estarien allà mateix amb unes ganes indescriptibles per tornar a fer un equip de “magnífics” a cop de talonari, dels grossos.

Em referia al Villareal, on l’afició porta mesos gaudint tant del futbol, que no volen que això s’acabi mai.

I pensar que va ser tot just, fa una volta quan el nostre equip va fer un bon partit. Va ser la nit de reis....

 

Us agradi o no, és un dia d’alegria. La consecució de la copa de campions d’Espanya de juvenils, fa pensar que hi ha RCE Espanyol per a molta estona. Ens enorgulleix.

La noticia del fitxatge del porter argentí Cristian Alvarez, no es una mala notícia, perquè si finalment Kameni toca el dos, ja no ens enganxarà amb els pixats al ventre.

Més mal aspecte, tenia lo d’una defensa titular amb Lacruz. Aquell home de reaccions inesperades.

Valverde, presentava una alineació de contenció. Luis Garcia tornava a la punta d’atac, i en aquesta ocasió Àngel Martínez ocupava la mitja punta. El mig del camp semblava enfortit amb aquesta decisió. No us diré que no m’agradi, l’opció de Luis G a la punta d’atac., però si que fa una mica de mal als ulls veure picar els córners al davanter centre.....

Monòleg

El partit va començar amb algunes aproximacions perilloses dels dos equips a l’àrea contrària, per passar de seguida a un monòleg atacant dels groguets, a partir d’una jugada desafortunada en què Lacruz, sempre Lacruz, enviava una pilota al pal dret de Kameni. Un ensurt gran, que només va ser el primer.

Fruit del monòleg atacant es van succeir un seguit de bones intervencions de Kameni, i finalment dos excel·lents gols, de Venta i Pirés, que van deixar un 0a2 al marcador, que només va ser contestat per una bona jugada de Riera amb rematada d’Angel. Possiblement els moviments entre línies d’Àngel van ser el més destacat de l’Espanyol. El seu joc em recordar molt al de Luis G.

La segona part començava amb una altra cop baix. Valverde substituïa Zabaleta.

Sense un clar domini, l’espanyol va començar a marcar la pauta. Tres llançaments perillosos des de fora a l’àrea als minuts 7, 8 i 11, de Jarque, Lola i Riera, podien haver donat resultat a la renovada vocació ofensiva.

D’aquí al final, poca cosa més per explicar, que una rematada de Luis G, al darrer minut.

El Piti-club i el puticlub

En resum, si la jornada ens hagués portat un nou empat, encara podríem estar mig contents, dins el que cap. Però res, cal que s’oficialitzi lo de les vacances. Aquest cap de setmana, i amb molt bon humor, he dedicat una estona al lleure sense oblidar-me dels nostres colors. En una activitat de lleure-bricolatge, li he decorat al meu fill un niu d’ocells que li va regalar l’amic Enric. Un niu decorat com un niu d’amor o un indret d’intercanvi sexual, depèn de com s’interpreti. L’he anomenat Piti-club i com es veu a la foto, l’he guarnit amb la nostra mascota. Com a mínim, ja que som desafortunats en el joc....

El mal moment que travessem, només el consola l’altra mal moment, el de “los otros”, també mundialment coneguts per ser més que un club, un puticlub. Optimistes de mena, ell ho viuen com si fos un fet puntual. Un moment de “mal rotllo” que esborraran quan guanyin el Trofeu Juan Gamper amb el nou i flamant entrenador especialista en tercera divisió,i que els ho ha de solucionar tot.

Però ja ho sabeu, les temporades fracàs són el més habitual a Can Barça, o és que no us recordeu de la sequera viscuda entre mitjans dels seixanta i primers dels vuitanta, amb l’excepció de l’any de Sotil. Prepareu-vos doncs per recordar les etapes Rexach i Serra Ferrer, per esmentar-ne una de recent, i no rememorar,Olsen, Artigas, Seguer, Bukinham, Weisveiler, Kubala, HH, Rifé i mig Venables.   

((Contracrónica: Eugeni Rius))