Ni Falete i ni Samsó

Málaga 0 -Espanyol 2

 Un equip molt ben organitzat sobre el camp, el restabliment de l'eix Víctor-Verdú-Sergio, i sobretot l'absència de Simao, són tres detalls que fan de l'Espanyol un equip ben seriós. Si es manté aquesta tònica, s'albira un final de temporada ben plàcid.

 Abans de començar a parlar del partit de La Rosaleda, m'agradaria demanar disculpes. De fet ja fa setmanes que ho volia fer. Arran d'uns crits de la graderia, se'm va acudir seguir la conyeta de fer servir el “malnom” de Falete, per anomenar a Sergio Garcia. Certament desconeixia qui era el tal Falete. Un nom graciós i divertit. La setmana passada i arran d'un comentaris que vaig sentir en una emissora de ràdio, vaig buscar al youtube unes imatges d'un concurs televisiu de pèssim gust. Allà hi apareixia el tal Falete, saltant des d'una palanca a la piscina. Me'n vaig adonar del insult, de la denominació despectiva. El del Bon Pastor, no mereix tal ignomínia.

New look

 L'home deu sentir vergonya i ha decidit canviar de “look” per si de cas. Has fet bé, Sergio. La tallada de cabell no ha tingut els resultats negatius de Samsó a les sagrades escriptures. Més espectacular que l'enderroc de columnes, va ser el seu golàs. A diferencia d'Stuani, el canvi ha estat beneficiós.

Dit això, la presència de Mattioni i Wakaso a l'onze inicial va estar prou determinant. Sobretot perquè no jugava “la toia” Simao. Un jugador del tot improductiu, si exceptuem el llançament de faltes. Per desgràcia, al partit vinent tornarà a jugar, perquè Wakaso tornarà a estar sancionat.

El Màlaga presentava certes facilitats, va reservar titulars, qua van acabar jugant tret del destraler De Michelis i de Pastore. El jugador del Bon Pastor, va eclipsar el seu nom.

Però, no penseu que les tingués totes en veure començar el partit. La presència de del Cerro Grande de jutge, i una dona de quart àrbitre, no va ser gens esperançador.

En quatre minuts de partit, l'Espanyol ja havia avisat del seu perill, i havia creat més ocasions de gol que en els darrers 300 minuts de futbol.

L'equip estava ben posat sobre el camp, pressionava la sortida de la pilota, Isco era anul·lat. Però no va ser un camí de roses, perquè la ressaca europea va acabar donant pas a uns minuts de futbol d'atac andalús, que em van posar la por al cos.

Va amainar la pluja i el futbol andalús, a mesura que s'acostava el descans. Abans de la mitja part Colotto va poder marcar en una rematada de nas, i Wakaso, rebia la targeta groga en passar-se de frenada en una jugada sense perill, ni mala fe.

Mal imitador de N'Kono

Tot i jugar amb el sol de cara que podia enlluernar Kiko en el seu majestuós domini aeri, la segona part va començar molt bé. Un córner llançat al segon pal va fer comportar a Willy Caballero, com si fos N'Kono o el seu suplent Kameni. Va voler atrapar-la amb una mà, però va errar, i allà era Colotto, amb un oportunisme de pichichi, per perforar la porta. 0a1.

El Málaga no va trigar a fer sortir dos dels “cracks”, Duda i Joaquín, i poc després Saviola, fent una alineació plena d'atacants. Però al davant tenia un equip molt ben organitzat. Això els va posar més nerviosos que un flam en una final de la xampions. Per acabar d'abonar-ho al minut 19, en un rapit contra-atac sobre la línia de la banda esquerra, Wakaso feina una gran jugada que acabava amb un centrada forta i a mitja altura, sobre la ratlla de l'àrea petita, on Sergio s'anticipava al violent Welinton per rematar, no sé ben bé amb quina part de la bota . 0a2.

Bon canvi defensiu

I van arribar un canvi defensiu, molt ben rumiat per Aguirre, Els Raüls, Baena i Rodríguez, entraven per Forlín i Verdú, que també havien acumulat targeta groga.

Santacruz, que a la primera part va tenir una bona ocasió per marcar, en va tornar a tenir una altra a la segona, però aquíla fortuna va ser per a l'Espanyol. Wakaso també era substituït per un Víctor Álvarez, que cada vegada demostra més que pot acabar sent un “crack”.

Tres punts per a l'Espanyol, en un partit que va deixar meravelloses sensacions. Guanyar a un equip de quarts de final de la xampions, desarmar-lo, crear cinc ocasions de gol clares, en cinc úniques aproximacions....El camí, és bo. Cada dia sembla més clar que ca planificar amb seny l'equip de la temporada que ve.

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius

Acció de pit i cuixa

Rayo Vallecano 2 - Espanyol 0


 Un canvi inesperat en la fesomia de l'equip d'Aguirre, les darreres jornades, ha suposat una major vulnerabilitat, i una menor eficàcia davant de porta. Tres partits, zero gols. I és que el problema rau en què amb prou feina s'ha inquietat la porteria contraria.



 I és que alguna cosa deu passar, o el "manito" està una mica confós, quan d'entrada veus l'alineació. Us explicaré l'anècdota... em vaig incorporar a la transmissió televisiva amb un parell de minuts de retard i vaig observar l'alineació de Cristian Alfonso. Tot solet, vaig intentar esbrinar en el lloc de qui jugava.


No! Verdú no!

 Vaig haver de donar unes quantes voltes al cervell i observar unes quantes jugades per a encertar. Feu-vos càrrec que en cap moment em vaig imaginar que fos Verdú, ni evidentment Kiko. Vaig anar un per un, i no ho entenia. Jugàvem amb 12? Evidentment no. Vaig trigar a assabentar-me del "sacrilegi". No! Verdú no!
 Doncs sí. Sense Verdú. No érem nosaltres. No ens reconeixíem del tot. Objectivament la impressió tampoc era dolenta del tot. D'entrada es van forçar tres o quatre córners. Es pressionava a dalt. I al minut 8 el globus es punxava. Colotto deixava entrar amb excessiva educació Leo Baptistao per la part dreta de l'àrea. Seria una mena de "pase de pecho" del mon taurí. Davant tanta amabilitat, Baptistao va centrar i dins l'àrea petita amb la cuixa rematava Chori Domínguez. 1a0. Una acció de Pit i cuixa, i als pericos no se'ls aixecava res. Realment l'Espanyol va estar força passiu. Només destacava una mica de pressió, i no pas a l'entrecuix. La sortida de pilota dels madrilenys va ser perseguida i en ocasions amb encert, però no es completava l'acció.


Més canvis de look

 Les poques ocasions de gol van ser pel Rayo, i la resposta era sempre de Kiko, amb intervencions força encertades a la primera part. No semblava que el canvi de imatge li anés del tot malament, com havia passat amb la màscara d'Stuani. Kiko es va presentar a Vallecas afaitat.
 Un altre fet força desencisador va ser l'acumulació de targetes grogues. Stuani, Víctor i Simao arribaven ja amonestats a la mitja part.
 Evidentment a la segona part entrava Verdú. I també ho feia Wakasso. Llàstima que no fos Simao el substituït. Sort que Simao no jugarà a Màlaga. No hauria aguantat, poder fer sobre el terreny, una comparació amb els també portuguesos Duda i Eliseu, que són entre els meus jugadors favorits del campionat.
 De manera més o menys tímida, l'equip va començar a generar força jugades més, que tenien cert perill, si ho comparem amb la ineficàcia del primer temps. Una fase de joc, només enterbolida per un parell de cagades de Kiko amb la pilota al peus, i finalment una baixada de tensió defensiva en el gol de Piti al minut 76.
Quedava un quart d'hora i ja no hi havia opció. L'efecte Aguirre se seguia desinflant.
El Rayo va demostrar ser quelcom més que un equip de barriada amb jugadors amb només tant de tercera divisió, com "Piti, Tito, Chori i Leo, cuatro futbolistas del montón"


Màlaga, ben difícil

 I el tema és preocupant si tenim en compte que cada dia ens acostem més a aquell moment de la temporada en que els equips no regalen res, perquè tothom necessita passar del 41 punts, i per tant si renunciem al que havia caracteritzat el joc fins ara, podem fer salat. Màlaga no serà un lloc fàcil on treure quelcom de positiu, si no tenen ressaca europea.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius

Sense xutar a porta, no es fan gols

Espanyol 0 – Valladolid 0


Voldria creure que la poca insistència a l'hora de voler fer gol no responia a una ordre tàctica. Segurament, l'equip ha trobat a faltar alguna cosa en el seu joc. Ja sé que fent un punt en cada partit dels que queden......


 Raul i Longo eren les novetats. Ja va quedar demostrat fa 15 dies que Raul és més de fiar que Forlín. Longo no ha tingut encara el nivell d'encert de l'Stuani ”emmascarat”. Mattioni no va tornar a ser titular. Una veritable llàstima, si tenim en compte l'enorme aportació que fa a l'atac.


Commoció

 El partit no va tenir massa història, i segurament va ser després del minut Jarque, quan va esdevenir la jugada més decisiva del partit. Els caps Javi López i Colotto xocaven. La commoció de l'argentí el va portar un quart d'hora més tarda a deixar el camp. El substituia Cristian Gómez, de manera que Raul passava a l'eix de la defensa, Víctor Sancez al mig centre defensiu i Gomez es quedava de creador.
 Gómez ha mostrat sobrada i repetidament les seves aptituds en aquesta posició, si bé el recanvi suposava trencar “l'eix prodigiós” Víctor Sànchez - Verdú – Sergio Garcia. I el joc se'n va ressentir.
 Faltava connexió, i va ser ben poques les jugades a la vora de l'àrea castellana.
 En començar la segona part, Wakaso substituïa Longo. Un error, ja que és Simao qui ha de deixar pas al ghanès.
 Res de res. Va semblar, que els equips s'havien intercanviat els papers del partit d'anada. Allà el Valladolid no va arribar a porta fins al darrer minut, i l'Espanyol controlava el partit. Ara el Valladolid ja és un equip més fet, però igual de inofensiu.


 Wakaso?

 I veient el partit em vaig fer la pregunta. De què juga Wakaso amb Ghana? De què fa, que va aconseguir ser el màxim golejador de la copa Àfrica?
 Les estadístiques del partit només van aportar un fet positiu. Cap targeta groga per a l'Espanyol. Tampoc té massa mèrit, no jugant Forlín i amb Wakaso més relaxat. Segurament el principal responsable és el col·legiat Mateu Lahoz. Reconec que sóc dels que creia que la seva manera d'arbitrar fracassaria, tot i agradar-me molt. Doncs no, està triomfant. D'entrada, els jugadors, sabent que no pita xorrades, ni fingiments, es comporten amb més serietat. Ell, amb la seva sobrietat, mostra un nivell d'autoritat semblant a la del mestre i els alumnes al pati d'un col·legi. Controla i punt. És el millor. Amb diferència.


2 puntets

 Al darrer minut, el Valladolid hauria pogut guanyar, si no fos per la providencial actuació de Víctor Sánchez, el jugador més sacrificat. Va robar la cartera un atacant que era tot sol al punt de penal.
Venen dos partits fora de casa. Rayo i Màlaga. Difícils partits. Amb dos punt quedaríem ben contents. Si Wakaso entra a l'equip, que sigui per Simao, sobretot.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius