Es prega per una reacció

Espanyol 0 - Vila-real 0

Per més que sigui un equip que diuen que fa futbol, més o menys ben classificat que estigui, i per més o menys acostumat amargar tardes al Barça, que estigui, a mi el Vila-Real em sembla sempre un rival assequible.
La seva visita a Cornellà, en va estar una nova mostra, la tarda que en què més innocent es va mostrar. Sobretot després de quedar-se en avantatge, per l'expulsió de Callejón.


La lesió de Pareja, semblava seguir significant un llast negatiu, per a la defensa blanc i blava. La presència de Llorente i Nilmar a l'atac visitant, es perfilava com un perill d'alt potencial. Perdoneu-me el temor davant Nilmar, però és que des de fa un any quan vaig veure uns videos de Nilmar Honorato da Silva al yotube, que temo el que pugui fer. Al partit d'anada ja va expulsar a Forlín i no va estar prou encertat per batre a Kameni.

Futbol elèctric
A Cornellà, sis minuts de futbol elèctric per a les dues bandes, va estar l'anunci d'una bona tarda de futbol. I ho va ser, fins que l'Espanyol es va quedar amb 10 homes.

Es podria ben dir, que al llarg de la primera part es va jugar una partida d'escacs, en què Diego López i Kameni van propiciar unes taules.
Mal comptades, podríem dir que els blanc i blaus comptaven amb 9 ocasions de gol, i els de la Plana 7. I podríem arribar a reflexionar que ja són moltíssimes les ocasions de gol perdudes en els darrers tres partits.
Recordo un moment en que se'n van desaprofitar tres de consecutives, en completes jugades d'atac on hi van participar diferents jugadors com Moisés, Dídac, Osvaldo, Vardú, Callejón i evidentment el santoral sencer, perquè en els meus renecs hi van aparèixer quasi tots, invocant una mica de sort.

Rodet perico, sense resultat
A la segona part, i durant la primera mitja hora, cal indicar de nou, que l'Espanyol va passar pel damunt del Vila-real, sense crear però tantes ocasions. Marquez no jugava amb tanta llibertat, però la superioritat era manifesta. Tot feia densa que una hora o altra marcaries, però tot ho va esguerrar una jugada que Callejon no va saber acabar per la banda dreta. O bé no se sap tirar a la piscina, o no sap caure. De manera ridícula es feia expulsar, simulant o no, penal.

L'equip es quedava en deu, però la cosa no va passar d'aquí gràcies a la benevolència d'un Vila-ral molt caganer que no se li va acudir replantejar de nou el partit. Tot i la benevolència va poder marcar en un parell d'ocasions, i quan varem veure Gonzalo rematar un córner sense massa oposició, ens va passar pel cap la nostra pega de cada setmana. No va passar res. L'Espanyol va buscar el triomf amb inferioritat, i va seguir lluitant amb la desgràcia que Marquez va veure la cinquena targeta groga del cicle, i no podrà jugar a Tenerife la setmana que ve. Ni ell, ni Callejón. I el partit es presenta interessantíssim, ja que guanyant, deixarien enrere un dels cuers.

Tal com va anar, l'empat tampoc va ser tant dolent. Però cal ja una reacció, i el Sevilla és el següent equip que ens visita. Urgeix una concentració a Navata.

Escrit per l'Eugeni Rius