Un altre Raül per a les grans ocasions

Espanyol 1- Barça 1

Dels diferents candiats a suplir la mala esturgança que representen els colors blanc i blaus, per als culers, n'hi ha tres que comenecen a destacar per mèrits propis com a substituts de l'inefable Tamudo. Àlvaro, Thievy, i Raül (l'altre Raül) Rodríguez, especialment, competeixen tot fent mèrits.

Si ara fa un any, les especulacions periodístiques van aconseguir desarmar i desactivar les intencions blanc-i-blaves de disposar un futbol pressionant per enfrontar-se l'etern rival, en aquesta ocasió es van quedar curtes. Que si Kiko Casilla d'extrem esquerre. Que si Romaric en punta. Que si JLopez al lateral. Que si Galan a la graderia....Pochettino va fer la gran pensada de donar descans a Galan (molt fallon a Córdoba) i va posar un defensor molt més compromès, com ho és Jordi Amat.

La sorpresa, no va venir concretament en la presència d'Amat, si no en el fet que el maresmenc acabés jugant a l'eix defensiu, i fos finalment Raül Rodríguez qui passés al lateral. Rodríguez va ser de llarg el millor de la nit, barrant el pas al xilè "meravelles" i a qualsevol objecte que ho intentès per la seva banda. Només Valdés, mol encertat a sota els pals li va fer ombra.

Si Rodríguez i Valdés van ser els millors, es podria resumir dient que els homes que van desactivar l'allau de futbol del dos equips, que van buscar descaradament la porteria contrària, van estar els defensors.

I ben aviat en van donar mostres. Valdés treia -jo diria que des de dins de la porteria- una rematada de cap de Verdú, quan encara no havien passat 5 minuts. Un pilota recuperada -possiblement una de les claus del partit- permetia a Verdú iniciar una jugada amb pilota cap a SergioG dins l'àrea, que el mateix "firisney" centrava per a què el "geni de l'eixample" rematés de cap. Valdés salvava, però queda inhabilitat dins la porteria. Verdú rematava el rebot, i Piqué sota els pals la treia com podia. Quina llàstima!

I és que les recuperacions de pilota, d'un i altra equip van estar constants en el joc del mig del camp d'un i altra equip. Com a conseqüència d'aquesta afició a "birlar carteres", podríem dir que no havíem vista en els darrers 4 anys cap primera part, en què el Barça hagués perdut tantes pilotes, ni amb tanta feina dins de la seva àrea.

Valent Turienzo

Bé hauríem anat, si no fos que després d'una fase d'errades continues a la sortida de la pilota dels blancs i blaus, s'hagués traduït en el 0 a 1, de Cesc, aconseguit en rematar de cap una centrada d'Àlves. Una bona rematada, amb el consentiment d'uns defensors que el van deixar sol, i un Cristian que va reaccionar tard. A més, pocs minuts abans, l'àrbitre havia gosat anul·lar un gol al Barça en sancionar una "mà de Déu" i el "Déu que el va parir". Valent aquest Turienzo.

L'Espanyol gaudia de moltes més ocasions que un Barça "curtcitcuïtat", al llarg d'un primer temps en què tot i perdre com el dia del Madrid, l'Espanyol va agradar molt. Només hi posaria la pega, sense donar la culpa a ningú, de la poca participació de Weiss en l'evident "huracà" de joc ofensiu i elèctric dels pericos, que van tenir en Verdú, Romaric, Sergio i sobretot Thievy, els homes més destacats.

He de reconèixer, que em va semblar una errada posar Thievy en lloc d'Àlvaro, però a la fi, la decisió de Pochettino em va semblar encertadíssima.

La segona part, va començar de manera similar que la primera. JaviL entrava per Weiss, el que semblava una manera descarada de recular, Aquesta reculada, es manifestava més clarament per una actitud de cansament dels pericos, que pel fet del canvi. Un Barça més sencer, no gaire més, prenia les regnes del partit sense arribar a incomodar la porteria de Cristian.

El nen prepotent

El meu fill em va fer notar una llarga jugada d'atac dels blaugranes, amb una triangulació Alves-Puyol-Piqué. "Papa, però aquests no són defenses?" Vaig respondre com vaig poder allò de l'anomenat futbol total. Però em servir per aprofundir una reflexió que havia fet a la vigília. Mai m'han agradat els nens, egoistes, acaparadors i prepotents, que en redactar la carta als reis, ho demanen tot. Que si Madelman, que si excalectric, que si mecano, que si el barret del Rin-tin-tin, que copa, lliga i xampions.... i aquest em sembla que és el gran defecte del Barça del Pep. Amb el greuge que la carta als reis dels nens prepotents no és excloent, i en canvi els desitjos blaugranes si que ho són.

Cridava l'atenció entre el nombrós públic de la graderia, una dona de faccions orientals amb mascareta. Per ignorància, segurament, devia anar protegida de grip aviar en saber que jugaven el camp del periquitos.

Del relatiu allau de futbol "tiqui-taca" de rondos infinits, que no van enlloc, els culers només van donar sensació de perill en una falta al llindar de l'àrea que li va costar la groga a Raül. A les habilitat de Xavi, en el llançament s'hi van ajuntar un seguit de pantomimes, en que diferents jugadors blaugranes feien una coreografia caganera dins l'àrea petita, que possiblement han après en algun vídeo d'aquells que Guardiola els passa abans dels partits.

Un altre fet preocupant, es produïa a deu minuts del final. Poc després que Pochettino prengués la decisió de donar descans a Romaric, posant Àlvaro sobre el camp, i la por a la defensa culera, Cristian es lesionava tot sol. Casilla entrava fred al camp. L'Espanyol es quedava sense porter "blanc" per a la Copa, si el comitè no perdona Casilla.

El Barça, semblava un xic empiocat. No combinava amb facilitat i de tant en tant, l'Espanyol contra-atacava fent trontollar la relació epistolar del Pep amb els Reis Mags.

Però els ànims no dequeien, i l'equip s'atrevia a passar sovint la ratlla de mig camp, per posar nerviosa la culerada, L'àrbitre s'empassava algunes faltes dels hispano-suissos a prop de la seva àrea. Thievy robava una pilota dins l'àrea i l'àrbitre el sancionava. Els públic s'escalfava i una llauna de Coca-cola Zero, entrava al camp. L'àrbitre se'n va preocupar i Forlin el va fer cabrejar de valent, tot fent-li broma sobre la procedència i el destí d'una beguda tant "ligth".

Desencerts de Turienzo

I en un d'aquest atacs no aturats per faltes no assenyalades, un centrada des de l'extrem dret del "crack" del partit Raül, era pentinada per Thievy i rematada dins per Àlvaro, que contra l'etern no va fallar. Quedaven quatre minuts de temps reglamentari.

La cirereta final la tornava a posar Raül, per no dir Turienzo. Li clavava Forlín la groga que li devia encara de la Coca-Cola Zero. No assenyalava una mallada a Thievy a punt d'entrar a l'àrea i a la jugada següent un Piqué deseperat jugat d'Alessanko, estavellava una pilota al pal. Ja era temps afegit i el rebot anava a un magnífic Pedro que l'estavellava contra el braç esquerra de Raül. Penal clar, que Turienzo tampoc va veure. El seu assistent, encara menys. Els culers es queixaven amb raó i els pericos celebraven eufòrics un empat que ja no esperaven.

Un puntet que no està gens malament i un sabor de boca excepcional, davant la compromesa visita de dimecres. El principal problema és, de nou, remuntar el gol i escollir porter. Si el Comitè no perdona Casilla per un penal que no era, i una expulsió que tampoc, caldrà fer debutar Kameni o Dinu. No sé quin és el nivell de relació i compromís entre Kameni i l'equip, però si n'estan segurs millor fer debutar el romanès. De fet, segur que ha jugat més partits amb Amat, Raül i Dídac, que no pas Kameni.

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius