diumenge, 11 de març del 2012

Amb la lliçó ben apresa

Espanyol 5 Rayo Vallecano 1

Ja sé que no era al Rayo a qui volíem guanyar preferentment, però si de les desfetes en resorgim amb la lliçó ben apresa, ens podem tornar a marcar objectius ben alts, si no és massa tard...



Intueixo, que com a anècdota esportiva, m'acompanyarà fins al darrer dels dies. Però és ben cert, que carregat d'una total desconfiança, em vaig fer un panxot de riure quan vaig llegir en un titular de premsa, unes declaracions de Dídac Vilà, manifestant que estaven disposats a fer pagar als de Vallecas, tots els plats trencats, un per un.



Complexe

També recordaré, i amb cert complexe de malastruc, que no vaig poder veure en directe la primera part del partit per unes obligacions familiars. Just quan l'Espanyol va brodar el futbol, que definia la golejada.

Pochettino els va llegir “la cartilla” al llarg de la setmana, i a banda de les baixes obligades va disposar d'un onze diferent, on hi desatacaven el retorn de Cristian Gómez, Baena, Sergio i Uche. Ja sabem que per diferents circumstàncies, el de Murphy no ha pogut repetir alineacions. El fet demostra clarament que la filosofia del joc és ben assumida dins l'equip, i del segon equip, i del juvenil... i si m'apureu els fills d'en Verdú també hi participen. La cosa garanteix, i ens ha de servir de mostra, per si algun dia el nostre guió competitiu exigeix rotacions, com va passar en els bons moments de Valverde. Que duri. Que es recuperi tothom, i convencem-nos que quan hi siguin tots, tal com escrivia dies enrere, tenim la millor plantilla que jo recordi...

I d'aquesta manera, “i sense mi”, li van fer un vestit al Rayo (presumpta revelació de la segona volta del campionat). Els gols s'anaven succeint, mentre es començava a notar que Coutinho madura per moments. Com la resta. Ja ha après allò que el futbol és un esport associatiu, i que les individualitats innates s'han de mostrar allà on fan mal. Dins l'àrea.



Rotant

M'alegra particularment, que tot es fes sense Romaric, Marquez i Weiss, sobre la gespa. I és que les dependències extremes no han d'afectar al conjunt. I especialment, l'absència de Forlín, contra el qual no hi tinc res en contra. Penso que la presència de Forlín sobre el camp, a qui veig nul en la creació, només pot anar lligada al fet d'alliberar les incorporacions de Moreno. Si Forlín, en el seu compromís defensiu, rebés l'ordre de rellevar Moreno en la creació, guanyaríem un home al mig del camp, i més control de la pilota.

Celebro també del partit del Rayo, l'especial predisposició de Dídac en incorporar-se a l'atac per revenjar la mala nit madrilenya i transformar-se en un futur Maldini. Per això el van fitxar.



En el record


També quedarà en el record el kik-off de la sirena Mengual, el gol al minut 22, el retorn de Tamudo, la meravella de Coutinho, la primera presència de Quaye i la reconciliació amb el diumenge al matí.

Deixem passar el temps, sumem fins els quaranta i més . I tornem a recular, perquè de sumar en sabem tots, i només amb els punts regalats darrerament aniríem pal davant del València.


Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius