Aquells que sovint acostumen a matxacar-nos, a aquells que ens agrada el futbol, dient què cony fan 22 tios corrent al darrere d'una pilota, no sabria ben bé que dir-los després del partit del Sadar.
Gairebé els donaria la raó, i hi afegiria 22 tontos, en especial 11.
N'hi ha que van fer mèrits especials. Prescindint del que acabaria passant a la segona part, n'hi va haver dos que es van posicionar ben aviat per aconseguir la denominació de tonto de la nit. Abans del minut 5, Coutinho tenia l'oportunitat de generar una psicosi irreverssible en un rival que havia encaixat 11 gols, en els dos partits precedents. Era ben difícil fotre-la fora. Va disputar la bola amb Uche, i encara no sé ben bé qui la va errar. Hauria estat bonic un gol d'Uche, l'endemà de la mort de Pepe Hucha.
L'Osasuna...era l'Osasuna de sempre. Aquell equip que necssita jugar al 100%. Quan baixa el pistó n'hi foten 15. N'hi fot 15 si els altres premen l'accelerador.......Sempre buscant la falta i el corner, per a rematar amb empenta i si convé a traïció, com quan Raúl Garcia va desviar una pilota que va anar al pal d'un Kiko Casilla despistat, i un pèl preocupat per si li preneien la titularitat.
I si com en cas de Pamplona, amb aquest perill de remat dins l'àrea, hi afegim que l'Espanyol jugava a l'eix de la defensa amb el rei de les faltes tontes, la cosa pintava malament. Tard o d'hora li caurien targetes a Forlín. Quina diferència entre ell i Martin Pareja, tot un crack en l'art d'administrar l'acumulació de targetes!
Coutinho, però, li feia la competència en un dels seus clàssics piscinassus. En aquella competició que té amb Weiss, de veure qui es classifica pels JJOO en la modalitat de palanca i trampolí.
Forlín-Coutinho
L'anecdotari Forlín-Coutinho es completari a la segona part amb les segones targetes, que deixarien l'equip amb 9 homes i el marcador en contra. Primer el 0a1, després l'expulsió de Coutinho, després 0a2 i finalment Forlín al carrer.......
No sé si val la pena seguir parlant d'Europa. Em dona la impressió que ja hem començat el període de vacances. Període de vendes i relloguers. Amb la incertesa i la por al cos, de no saber on seran cadascun dels homes de la plantilla l'any vinent, la concentració no pot ser total. Un acaba contracte, l'altra no juga perquè no renova, l'altra està cedit fins que els seus amos vulguin, l'altra ens l'hem de quedar per la força i els que es voldrien retirar a Cornellà els foragitarem. I així com cada any. Incertesa total i l'únic al·licient de poder anar a incordiar els hispano-suïssos.
Paciència.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada