Merda de dissabte

Mallorca 2 – Espanyol 1


 La queixa no seria tant per l'horari, com pel fet de jugar dissabte. El gran problema és perdre com sempre amb la innocència dels principiants, poca fortuna i els excessos de confiança. Voleu més broma que et guanyin per dos gols d'un jueu en dissabte. No havíem quedat en que era sagrat?


 Pochettino ens tornava a sorprendre amb una alineació rara. I dic rara, perquè no cal ser molt entès per a fixar-se en que hi havia molts homes que per més en forma que puguin estar a mig Agost, no crec que siguin gaire sovint a l'onze. No sé si Forlín, Albin, Víctor S i algun altre seran habituals. De què juga Albín?

Ai wakasso!
 La cosa va començar amb la salsa dels gols. Dos gols bonics. Obria el Mallorca amb Tomed i replicava Wakasso. Quin jugador Wakasso! No sé si el seu problema és el del debutant, o qüestió de coeficient. Però hi haurà molts partits que no li duraran ni 50 minuts. Espitós, accelerat, passat de voltes...quan arriba tard és targeta segura.
 Sense mostrar un domini total, els blanc i blaus, van semblar tenir el joc controlat. I si no fos per una Àlvaro innocentó, que no sabem quants TN's li quedent de blanc i blau, l'equip podria haver arribat amb avantatja al descans. Els dos porters van estar especialment bé, i va acabar en empat.

Mals rotllos
 Veure que no jugues amb l'onze tant poc convincent, no dona massa bona impressió. Més mal rotllo dona, veure l'equip contrari dirigit per Javi Màrquez, sense estar lesionat!
Tampoc m'entusiasmen les ratlles primes de la samarreta, i encara menys els mitjons ratllats.
A la segona part em van desagradar més coses. L'equip va deixar de controlar el partit, i poc a poc tot semblava anunciar aquell final tant típic dels pericos en els camps d'equips foten pudor de segona.
Els gol en contra arribava a cinc minuts del final. De nou Tomed. 2 a 1.

Tornarem a patir
 L'anomenada lliga bipolar que ells cuinen i es mengen sense vergonya, ha començat. Entre setmana tontejen i juguen entre ells els seus campionats. Els caps de setmana continuen. L'un fitxa el “papa noel negre” de l'Arsenal, i l'altra li col·loca un jugador que no vol. Com Juan Palomo, “yo me lo guiso, yo me lo como”.
Queden dies, per acabar de fitxar. Simao ja és aquí, i esperem que Caicedo i alguna altra incorporació a banda dels nombrosos lesionats, canviïn el fosc panorama. Tornarem a patir.

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius