Torna el futbol. Imperfecte

Espanyol 0 – R.Madrid 3

Diu que l’esperit de vi va bé per a les ferides. Em disposo doncs a prendre un vodka,per començar a escriure. Un vodka de qualitat, un Permaskaya. Quan jugues contra un rival de qualitat tens el perill de rebre un estrip. El 0 a 3, mostra però un estrip que no reflecteix el que va passar damunt del camp. Caldrà evolucionar molt per sumar els punts que donaran fermesa, conjunció i ens convertiran en equip normal. Esperarem.



No sé si cal repetir que els aficionats que van voler veure el partit per TV, es van trobar que si no t’avens a les ofertes televisives pro-Barça i pro-Madrid, i el teu equip juga contra aquests equips, només pot anar al Bar. Encara sort, si te’n vas a un bar amb bones tapes.... El partit es tornava doncs a presentar gris.



Poca sort



Tret de l’ensurt de Metzelder al minut quatre, quan a la sortida d’un córner li va quedar la pilota als peus a l’àrea petita, i no va saber fer el 0 a 1, l’equip blanc i blau va començar el partit tractant la pilota de manera exquisida, tot i el camp insegur i boterut, i l’absència de Ivan de la Peña. Fins i tot amb alguna ocasió de gol.

També es va poder apreciar el criteri i toc amb la pilota als peus, del debutant Juan Forlín.

Però el gol va arribar abans de la mitja part, poc després que Kameni fes una aturada impressionant a un xut de Marcelo. El gol va arribar en una paret entre Kakà i Granero, en la que Forlín va interpretar el paper de germaneta de la caritat. Granero afusellava tot sol el gol.



Moisès encara va estar a punt d’adreçar el marcador, abans de la mitja part.



Gespa de Sarrià



A la represa, Pochetino va intentar amb l’entrada de Coro i de la Peña, reforçar la voluntat atacant de l’equip. I va semblar que la cosa podia anar així. El detalls de Ivan anaven marcant una nova decoració, que sovint se’n anava en orris per un camp amb la gespa mal arrelada que no semblava gens aliada al joc del calb.

La gespa de Sarrià no va ser mai d’una frondositat admirable. Possiblement el pedaç que s’hi va trasplantar en l’emotiva cerimònia inaugural, no la va afavorir gaire.



Guti



El partit anava prenent un aspecte calcat al de la temporada passada.

Una bona jugada de Kakà, que va fer voltar el cap de Chica, va deixar en safata una gran ocasió de gol de Guti, que comla temporada passada no desaprofitava.



Un Espanyol, amb encara més possessió de pilota que el rival, es presentava descosit ja en el tram final. Ronaldo ho rematava en una jugada en posició dutosa, on feia passar la bola sota les cames de Kameni.



És encara aviat per preveure com serà la temporada. Com reclama Pochetino, no estaria malament posar solució al mal estat de l’herba. Això almenys té solució, perquè fer guanyar centímetres a la tanca defensiva se’m fa inimaginable, possiblement caldria demanar consell a Sarkozy.

Escrit per l'Eugeni Rius
Editat, perdoneu, amb retard.