Torna el mal joc

Espanyol 2 – Saragossa 1

Ja sé que em direu que els tres punts eren tant importants, que no es moment de posar-se amb el mal joc de l’equip. Però, si contra aquest Saragossa que és una caricatura d’equip, som incapaços de fer futbol, sumar punts continuarà sent molt difícil.

Ni el gol, que aquesta vegada si que va arribar d’hora, va ser prou decisiu per viure un bon partit i de fàcil resolució.
D’antuvi, el rival no feia por, si bé la presència de Lafita em feia desconfiar. Les darreres temporades davant el Depor ens havia posat les coses complicades. També inquietava la baixa de Kameni. Pochetino es guardava un roc a la faixa, o dos. Fernando Marqués és sempre garantia de futbol d’atac. Victor Ruiz, també es consolida cada vegada més com una garantia defensiva. Els dos quedaven a la banqueta.


Gols còmics

El 1 a 0 al minut 12, gràcies a una jugada quasi còmica, d’aquelles que sovint protagonitza la defensa blanc i blava, ens feia pensar en una tarda de futbol. Marcava Verdú, si ell i Marquez es posaven a tocar la pilota, l’èxit estaria garantit. Però l’Espanyol es va viciar tant del mal joc aragonès que va acabar per posar-se un gol dins la seva porteria. Va ser Moisès, que quan ja donava per lluitada una centrada sobre el cap d’Arizmendi, la pilota li rebotia a la closca i descrivia un paràbola perfecte, que batia un Cristhian Alvarez descol·locat.

Va ser l’únic accident i l’únic desencert defensiu. En atac poca cosa més que el gol de xurra de Verdú. Només un xut de Luis Garcia sota els tres pals en tota la primera meitat, i això que la defensa aragonesa feia aigües per tot arreu. Només la extrema duresa de Diogo, Ponzio (Pilatos) i Goni, podien suposar algun impediment.


Dos rocs

La segona part començava amb el mateix mal joc, i abans del quart d’hora, Pochetino treia els seus dos rocs de la faixa. Marques i Victor Ruiz entraven per Moises i Verdú. Els blanc i blaus no aprofitaven les facilitats de la defensa manya. Callejon en tornava a fer una de les seves. S’entretenia entrant a l’àrea amb tota l’avantatge. S’entretenia tant, que el brut Diogo li anava a fer penal i li va poder escurar la pilota, mentre l’andalús fotia un “pissinassu” que l’àrbitre no es va empassar.

Més tard, Callejon va estar molt més encertat. Cristhian li va servir de porteria una pilota que va conduir des de la banda esquerra amb velocitat fins engaltar un fort tret des de fora l’àrea. Carrizo va fer prou en rebutjar-la. Marqués, atent afusellava, sortint indemne tot i que Diogo era a punt per deixar-los dos mesos més de baixa.

D’aquí a la fi, més avorriment. Cristhian va fer una bona aturada en una falta executada per Paredes.

Tres punts, i cap a casa. De cara al pròxim partit ens queda l’al·licient del nou fixatge. Es diu Osvaldo. A veure....

Escrit per l'Eugeni Rius