dijous, 12 de maig del 2011

I este cuento se acabó......

Espanyol 2 – València 2

Ja fa dies que la cosa s’allarga massa. La il·lusió relativa de la UEFA li donava algun al·licient, que els matemàtics continuaran dient que existeix. No deixa de ser una pròrroga per a tots aquests “becaris” que s’estan guanyant un lloc al primer equip i que cada dia se senten més de primera. Fan mèrits per a que ningú s’oblidi d’ells i si a algú se li acudeix seguir venent jugadors, tenen el futur assegurat.

Pochettino va tornar a presentar un equip titular sense Màrquez. I ens fem la pregunta de sempre. Aquest noi està sempre lesionat? O és que Pochettino comença a fer allò que ja va experimentar la temporada passada, quan se sabia que Moises no seguiria i ja no el feia jugar per a donar entrada a possibles substituts. Serà doncs que Marquez ja està venut i es fan proves de cara l’any vinent.

Raül també és humà

La primera errada de la meritòria trajectòria de Raül Rodríguez, donava al València el primer gol. Un excés de confiança va portar al jove defensor a regalar una pilota a Soldado, que no va desaprofitar i que va donar emranzida al chés.

Tot de cara amunt, i l’Espanyol ho intentava, quan Osvaldo es va inventar un altra gol meravellós, que feia presagiar un gran nit. I la nit va ser bona, si comptem les nombroses oportunitats de gol i els quatre gols que es van acabar veient. El tercer, ben aviat, quan en una contraatac ben portat pels valencianistes Mata posava el 1 a 2. I ben a punt de tornar a marcar, va estar Soldado, si no fos perquè de regals també ens en fan.

Un miratge

A la segona part l’Espanyol va començar generant tres ocasions de gol en sis minuts, que només van ser un miratge que Pochettino es va creure i va voler fer realitat amb l’entrada de Marquez i Alvaro. El gol però, no arribava. Més aviat van estar a punt els chés de fer-ne un altra, fins que en una de les moltes aproximacions innocents dels pericos, Luis posava a prova César amb un xut d’esquerra des del vertex dret de la dreta de l’àrea, i el rebuig era rematat per Galan. Era un premi per al lateral, que tantes errades injustes ha comès al llarg de la temporada.

Quedava més d’un quart d’hora per a fer realitat la remuntada, però no va semblar que el físic acompanyés als homes de Pochettino. Al contrari, no només al aficionats se’ns està fent llarg el final. A ells també.

I de nou la calculadora i la matemàtica per a esbrinar que caldria per al miracle. No us hi trenqueu el cap. Això s’ha acabat. I si la flauta sona, serà per casualitat. Ho celebraríem, però no us hi feu mala sang.

Contracrònica escrita per l'eugeni Rius