Clemente dimissió

Llevant 3 – Espanyol 1

Si abans de començar el partit ja sents certa decepció i vergonya, en veure l’alineació del teu equip, és fàcil endevinar per poc que ho vulguis, com acabarà la cosa. I és que si alguns dels homes amb més talent, i que es mostren més perillosos per al contrari, escalfen banqueta es castra la il·lusió. Qui sap? Potser Pochettino va intuir que més que un partit de futbol, era un concurs d’armaris, i per contrarestar el potencial de Ballesteros, va optar per Romaric.

Tot plegat feia mals als ulls, i no només l’alineació “clementista”. Aquest costum del negoci en què s’ha convertit el futbol, en què es busca qualsevol excusa per a donar publicitat a totes les expressions tèxtils i cromàtiques de la indumentària dels clubs, destrempa. L’Espanyol, per a no coincidir en el color dels pantalons jugava amb una samarreta en què el color del pit, coincidia amb tota l’esquena del rival. Amb lo fàcil que hagués estat vestir de blanc i blau, amb pantalon blanc.....

Tot i els bons resultats dels valencians aquesta setmana, a mi, abans del partit no em semblava que el Llevant fos un equip perillós. Menys encara quan, com en el cas d’Osvaldo, van vendre el seu “killer” Caicedo (suposo que més ben venut....) . I al llarg del partit, tot i el resultat enganyós, tampoc m’ho va semblar. No feia doncs falta jugar amb sis defenses, oblidar el futbol creatiu de Márquez i Àlvaro, ni fer cap provatura de búnquer de cara la visita del Reial Madrid.

Pilotes rases amb les mans...

No feia ni un minut que jugaven quan Romaric va necessitar posar la mà, per a controlar un pilota rasa. I al segon minut, tot i jugar amb sis defenses, ja se li va deixar a Rubén Suárez una pilota, tot sol, per a marcar. La va fer fora.

Sis defenses, no suposava cap handicap a l’hora de mantenir una major possessió de pilota, que no va impedir que propiciés el clàssic paper de bon samarità que arrossega aquest club, i que Kameni va oblidar a l’hora d’enumerar certes mancances. Rui Fonte es passava de frenada i feia penal a quan no hi havia perill extrem. El regal resultava ser un penal que suposava l' 1 a 0, ben executat pel mateix Rubén Suárez.

La major possessió es traduïa en unes quantes ocasions que Thievy, Sergio i un Rui Fonte, en la seva tarda “passarell”, no aconseguien perfora la porta de Munúa.

De la primera part, poca cosa més a destacar, que un altra clàssic de l’equip de Pochettino. No recordo cap partit de Forlin jugant al mig centre, en què no rebés targeta groga. Abans de la mitja part ja la tenia, i com quasi sempre per una falta intimidadora lluny de l’àrea.

Quan els testos s’assemblen a les olles

Un primer temps més afegir al currículum de Pochettino en el seu partit 100 a la banqueta. O com vinc dient fa dies, per afegir al currículum de Clemente, perquè aquesta afició per a col·leccionar “totxos” sevillistes com Duscher i Romaric, o resevar als homes més creatius a la banqueta, només pot venir per influència del de Baracaldo. “Quan els testos s’assemblen a les olles” http://www.penyacalipo.com/opinen3i4/blog1.php/2011/09/24/crujf-i-clemente-una-epidemia-que-sresten

Com a la Romareda o contra el Getafe, va esperar al segon temps per a mostrar més ambició, amb homes com Álvaro, que entrava a la mitja part per Rui Fonte. Però com sempre tard. Va haver de necessitar un nou penal innocent, l’expulsió d’Amat i el 2 a 0, per esborrar Romaric. Quedaven només 25 minuts i el camí feia molta pujada. El potent Llevant, era dominat i ben dominat pels deus homes que eren al camp, sense tant múscul i amb més idees. I així s’aconseguia marcar 2 a 1,en un miratge que va durar tres minuts. Just el temps per a deixar rematar Barquero sense oposició de fora l’àrea un excel·lent xut.

Búnquer assajat

Res a fer. Evitar la golejada, poc més per un equip tant descontrolat (recordeu quan deia que feien pudor de mort) que el seu jugador més veterà s’esborra en una acció infantil que pot ser greument sancionada. Quedaven deu minuts i per sort no va caure cap més gol.

Només dir per acabar, que Pochettino perd tot el seu crèdit quan es comporta com un simple Clemente. No cal assajar una formació bínquer, contra el Llevant. Si el Madrid li fa por, que es guardi el “cattenaccio” pel dia del Madrid. Això no cal assajar-ho.

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius