dissabte, 24 de setembre del 2011

Pudor de morts

Espanyol 1 – Getafe 0

Abans de començar el partit, no les teníem totes. L’únic consol era que Lopo és massa totxo per a fer-nos dos gols, i que Luis Garcia del Getafe estava sancionat. Era qüestió d’anar eliminant enemics. L’únic que quedava era el Clemente que habita a la pell de Pochettino. Cos que habita i que va dominar tota la primera part amb un joc conservador que amb prou feina va trepitjar l’àrea contrària. A la segona part Pochettino mig recuperava les regnes, i Pandiani li salvava la vida.

La primera “trastada” del vespre, era veure l’alineació incial sense Weiss. Pochettino continua amb les seves fixacions conservadores. Cal reconèixer els valors de Thievy, però la seva explosió i poca experiència, el fan ara per ara més indicat com a revulsiu de segones parts, que per a consumir-se durant 90 minuts.

Amb escassa vocació atacant, l’equip va plantejar una primera part que es pot resumir en tres dades indicatives:

- Fins al minut 21, no hi va haver cap motiu que fes aplaudir l’afició.

- El primer xut entre els tres pals dels blancs i blaus, va ser al minut 36

- Casquero ja ens havia perdonat la vida al minut 28.

En positiu només hi havia lectures parcials, com el bon moment que travessa Sergio Garcia, la recuperació miraculosa de Verdú i que Alvaro lluita amb imaginació, les poques pilotes que li arriben. Llàstima que siguin tant poques.

Canvi de cara

El panorama començava a canviar al primers minuts del segon període. En qüestió de 10 minuts l’equip va mostrar més perill que en el conjunt dels tres partits i mig anteriors. Es podrien haver pogut marcar tres gols. Quan la cosa començava a anar de baixa, va entrar Bladko Weiss, i la cosa es va revifar per moments. El “Blanc de blancs”, hauria pogut marcar al minut 20, si no fos per Lopo. Lopo no va marcar a favor del Getafe, però si que va evitar que el gol de l’Espanyol arribés molt abans.

I va trigar molt a arribar, perquè l’equip va viure una davallada de joc, que va propiciar dues claríssimes ocasions de gol del Getafe, una d’elles evitada de manera acrobàtica per Héctor Moreno. Un home que està trigant massa a aclimatar-se.

Amb tot això, Pandiani havia entrat per Javi Marquez, i quan quedava molt poc, Rui Fonte també entrava per Thievy. Amb més cor que idees, l’equip ho va intentar, i quan queda un minut Rui Fonte s’encantava davant de porta, quan tot semblava encarat cap el final feliç, que finalment no va arribar fins al descompte, quan després d’una de les ja clàssiques internades de Dídac per la seva banda, posava un pilota a l’olla que Sergio no va poder posar a dins per la intervenció de Mollà. El rebuig anava a parar a peus del “rifle” Pandiani, que sense pensar-s’ho, la clavava dins. Tres punts.

Diumenge a València (Llevant) toca regalar de nou tres punts i esperar als de Mourinho pel diumenge següent. Aniria bé rebre els “merengons” amb algun punt més de coixí.

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius