Els punts s'han de guanyar

Espanyol 0 - Saragossa 2

Previsions periodístiques, i no pas fetes per bruixots, situaven ja l'Espanyol a la Champions. I no hauria estat mala cosa, ja que l'oportunitat arribava que ni pintada, amb la possibilitat de posar-se en quarta posició i avantatjar de tres punts, i més, als seus immediats seguidors. Però és costum de l'equip, haver de superar i cicatritzar els tòpics que el superen. Parlar d'Europa continua donant mal astruc, i l'equip tampoc supera el seu habitual paper de samarità. El Saragossa, ja s'excita somniant en nosaltres...

La incorporació de Kalu Uche a l'equip titular, era la novetat d'un equip que davant l'afició presentava una estrena encara més prometedora. Coutinho il·lusiona, i vol convertir-se aviat en el nou ídol.

En el seu debut va ser el millor de l'equip, en comanyia d'un Casilla, que amb el marcador en contra va haver d'aturar tot solet, un Saragossa que es va aprofitar d'un Espanyol desordenat que es va abocar a remuntar el partit, prescindint d'organització defensiva.

Avorrit

El partit començava amb una fase d'estudi, que es resumia amb un equip que només buscava l'avorriment del contrari. El Saragossa apilonava homes al mig de camp, i aconseguia neutralitzar l'aparell organitzatiu dels locals. L'Espanyol, no aconseguia superar l'obstacle, i només alguna genialitat de Coutinho possibilitava l'entrada a l'àrea amb cert sentit.

El Saragossa no mostrava cap intenció ofensiva. L'Espanyol arribava en comptades ocasions, suficient però per haver arribat al descans amb algun gol. En especial al minut 37 quan Coutinho estavellava un xut al pal esquerre i Uche relliscava abans de rematar. Finament el xut innocent era rebutjat per un excel·lent Roberto.

Al llindar del descans el mateix Uche era abraçat per Àlvarez, en una jugada que suposava un penal escandalós, que l'àrbitre va obviar. Al llarg de la primera part el mateix Àlvarez i sobretot Lanzaro, havien fet mèrits per haver estat expulsats, o si no, haver rebut targeta.

Millora fictícia

Els primers compassos del segon temps van ser mol més fluïts. El gol es veia venir. Romàric i Coutinho, eren ben a punt de marcar. Però va ser da Silva en un corner llançat per Luís Garcia, qui es desfeia de la marca de Forlin per rematar de cap al fons de la xarxa. 0 a 1.

Els bons minuts que estaven oferint Weiss i Coutinho, feien ser un pèl optimista. Però la llum es va anar apagant, i tot tornava a ser com en els minuts més avorrits del primer temps. Abans encara hi va haver dues noves clares ocasions amb Coutinho de protagonista i assistent. Uche, es va comportar com si no fos un davanter centre (com quan és un defensa qui es troba amb l'ocasió i no sap definir...Aquest noi és davanter?) Encara que Pochettino va fer canvis arriscats i atrevits, només aconseguia posar-ho més fàcil als aragonesos, que van ser els que van tenir més oportunitats. Un excel·lent Casilla, ho evitava en un parell d'ocasions, abans d'encaixar el 0 a 2, ja en el descompte.

Sacsejada

Cal una nova sacsejada que posi els jugadors al seu lloc i deixi en segon terme els somnis europeus. Les progressives incorporacions de Sergio, Màrquez, Vàzquez, Àlvaro, Pandiani i Mattioni, han d'acabar de configurar la plantilla més complerta de l'Espanyol dels darrers anys. En el camí, cal sumar punts. Molts punts i consolidar el somni.

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius