Tant de soroll de Champions, que a més em temo que es fa amb tota la mala intenció per a poder refregar-nos que no hi arribarem, no ens és bo. Particularment, a mi, el Llevant no em sembla un rival temible. A mi em fan por la resta de rivals que deambulen per la part alta de la classificació. Per això, no era dels que enfocava el partit com una oportunitat de, a més de sumar tres punts, superar-los en gol-average
A banda de Moreno, en aquesta ocasió no hi havia morenos de pell. La lesió de Thievy i la sanció de Romaric, podien ser un handicap. En els minut previs em semblava una bona decisió de Pochettino, posar a Cristian Gomez, massa oblidat al meu entendre fins al dia d'avui.
Del Cerro permissiu
Als primer minuts l'àrbitre, del Cerro, amb cert consentiment permetia que Barkero i Kezzal, abusèssin de Weiss, sense que s'immutés.
Amb un domini total del joc, en un equip que destacava l'ordre que hi posaven el mateix Cristian i Verdú, i les genialitat de Weiss i Coutinho, Les ocasions de gol no arribaven. I una jugada desafortunada, una passada que era per Koné, arribava casualment a Valdo, que feia el 0 a1.
Quedava més d'un quart d'hora de la primera part, però va semblar que el joc perdia el to il·lusionant de l'inici . La pilota no arribava amb perill a l'àrea de Munúa.
A robar carteres...
A l'Espanyol de les darreres jornades, segurament el que més li trobo a faltar, és aquella facilitat en recuperar pilotes de la millor fase de la lliga. Cal tornar-hi.
En començar el segon temps va semblar que les coses canviaven, en especial per a les incorporacions de Weiss, i tot esperant les genialitat de Verdú i Coutinho, Pochettino va començar a fer canvis de caire ofensiu. Uche i Rui entraven per Crsitian i Àlvaro, però la cosa no es desencallava.
Encara era possible, tot
Un quart d'hora abans d'acabar, Uche empatava en rematar amb molta autoritat una falta centrada per Verdú. Tot encara era possible. Entre les possibilitats, que en un contra-atac et matin, ja que l'equip es bolcava davant i els valencians al darrere continuaven solvents amb la veterania i contundència de Ballesteros i Juanfran. És curiós, que no prou contents amb autèntics assassins com aquests dos i David Navarro, al mercat d'hivern han agafat Cabral...
Per acabar d'espatllar-ho tot, Suàrez executava una falta que no ho era, i que en realitat desviava de manera letal Verdú, per a culminar el 1 a 2 final, que torna a despertar del somni als de Pochettino
Ara, diumenge vinent toca puntuar encara que sigui al camp del lider, i que al cap i a la fi ajudem a l'altra equip del Baix Llobregat, el de Sant Joan D. L'hispanosuiís.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada