divendres, 17 de maig de 2013

Estèril, o no

Espanyol 1 - R. Madrid 1

 Si un empat contra el Reial Madrid, es pot considerar un bon resultat -sempre tot és relatiu- poques vegades a la història del club blanc i blau, es podrien trobar casos en què un simple empat aportés tantes alegries. Alegries alienes, perquè en realitat, el resultat suposava matemàticament el títol de lliga per a l'equip Hispano-suís. En el fons certa satisfacció perquè sempre et sents alleujat, i els ho penso refregar tota la vida, quan pots dir-li a la culerada que van celebrar una lliga gràcies als pericos.


 Un empat ben diferent que el del famós "Tamudazo", i encara més all d'aquell darrer partit de lliga de la temporada 1970-71, en què un gol de Lamata suposava un 1a0 contra el València, que tot i perdre es proclamava campió de lliga, gràcies a l'empat entre l' At. Madrid i el Barça, de la mateixa darrera jornada del campionat. Aquella tarda, es va aconseguir un 3 en 1. Victòria sobre el nou campió, L'Hispano-suís es quedava amb les ganes i els jugadors de l'Espanyol aconseguien triple prima, la del club, i la d'At Madrid i Barça, per derrotar al líder. Eren altres temps http://www.bdfutbol.com/p/p.php?id=26636

 Bons records del passat, perquè hi ha consciència que el present és com és, i poca cosa més. Pels que creuen que l'equip lluita amb ganes i convenciment per a alguna cosa en aquesta recta final de temporada, el partit presentava la presumpta emoció d'aconseguir tres punts vitals per a Europa, després de la desfeta dels dos darrers partits.


Superiors

 D'entrada el Madrid ho va posar fàcil, en començar a reservar jugadors per a un partit que encara els quedava a una setmana vista. És allò de les rotacions. Allò de vegades tant absurd, perquè quan tot està ja decidit, o fas jugar tots els titulars amb el risc d'una lesió, o els reserves tots. Alonso, Cr-7, Ramos, Arbeloa, Benzema, Ozil, Kedira i evidentment Casillas, es quedaven a la banqueta, i ves per on la nova joia jove de la pedrera franco-madrilenya (que malmenat sona), va jugar poc més d'un quart d'hora. Varane es lesionava, tot sol, encara que pugui semblar mentida que un jugador relativament net, entri en contacte amb Wakaso i es pugui fer mal tot sol. Es va lesionar en una zona del camp tenyida de fosc, per on deambulaven Essien, Varane i Wakasso, una mena d'apartheid futbolístic. Amb la peculiaritat que si i algú cridava morenito, negro o mulato, tothom podia saber a qui es referien.....


 Portàvem un quart d'hora, entrava Alonso i començava la cosa a ser més seriosa, amb la incorporació de titulars indiscutibles. D'aquí al final també van entrar Benzema i Cr-7, per a intentar adreçar un partit que al Madrid se li va posar molt malament, per culpa del bon enteniment Victor-Verdú-Stuani-Sergio. L'Espanyol es posava per davant al marcador. Aquell porter que mai encaixava gols amb l'Espanyol de rival, Diego López, en va encaixar dos de legals, si bé només un va ser validat. L'Espanyol hauria pogut arribar tranquil·lament al descans amb un 3a0. Un món al revés basat en el fet, que era l'Espanyol qui feia por al contra-atac.

 A la segona part, tot i que va ser el Madrid qui va dominar i merèixer marcar, els blanc-i-blaus van fer el seu partit, i van estar a punt de tornar a marcar un parell de vegades abans de l'empat.


25 anys

 El Madrid no va merèixer més i l'escassa possibilitat d'aconseguir la lliga, se'ls en anava. Qui sap si Mourinho també va pensar que per al Barça seria un disgust relatiu ser campió gràcies a l'Espanyol. Mentre tant -i ho escric literal- a Carlos Martinez al C+ se li escapava "se nos escapa la lliga". A Víctor S també se li escapava el partit en ser rigorosament expulsat, i es perdrà el partit de la setmana entrant. Una setmana en què el pericos van tenir la joia de veure per TV-3 (la nostra o la culer?) l'excel·lent reportatge d'Oriol Vidal, sobre els 25 anys de la final de la UEFA contra el Bayer Leverkusen. Una lliçó d'esportivitat i humilitat que difícilment s'intueix quan es parla del Barça al mateix canal. Segurament humilitat i esportivitat difícilment van lligats a l'equip hispano-suís. La humilitat, el maltractament i les escasses pretensions extra-esportives de l'Espanyol es van intuir en un altra programa de la setmana, l'anomenat "La vostra".
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius





Cap comentari: