dimarts, 30 d’abril de 2013

Granada no és Europa

Espanyol 0 – Granada 1

 Si hi ha alguna cosa que pugui desvirtuar més una lliga que els àrbitres, això és un equip que no s’hi jugui res. El Llevant, sense haver sumat encara els 40, ja fa jornades que fot el burro i regala punts als del darrere. Si algú s’havia cregut lo d’Europa, la manca de concentració de l’equip del partit contra el Granada ho posa tot en dubte.

 Com a immemorial capital mora, i pel seu darrer resultat futbolístic, queda ben clar per l’Espanyol, que Granada no és Europa.
Aguirre va posar sobre el camp el millor onze posible, situant a Baena molt enraderit en la sortida de la pilota. No en sé el sentit, però per ignorància vaig pensar que es tractava d’una tàctica especial per aquest partit, per part d’Aguirre.  

Un equip sense toies
El Granada, és un d’aquells equips que personalment em dona la impressió que té més bon equip que la posició que ocupa.  A banda dels laterals Nyom i Siqueira, compta amb altres jugadors prou destacats com Roberto, Torje i Nolito, que el fan més perillós del que sembla.
L’Espanyol portava el control del partit, i poc a poc, els andalusos semblaven recular de manera determinant, amb jugades d’autèntica mala sort amb dos homes lesionats a l’hora, o més tard Diakaté estabornit per una “gardela” de Sergio. Per cert, i sense ganes d’ofendre, Diakaté i Wakasso, tindrien molts punts a favor en concurs de lletjos.

No me’n refio
Poc a poc, i a la vista de la inoperància de cara a porteria, em va anar entrant certa mala llet. Dies enrere havia vista el Llevant atropellat pel nefast Mallorca. No sé quants punts porta regalats el Llevant les darreres jornades als equip del darrere, però és el clar exemple que quan equip no se la juga del tot, s’abaixa els pantalons amb més facilitat, que s’obria l’escot la tia de l’anunci de “busco a Jaques”
Al minut 36, l’Espanyol feia una falta en un dels punts més perillosos del camp, i Nolito l’executava amb mestria, i amb l’ajuda de la innocent col·locació de Kiko Casillas. 0 a1.
Ja seria el resultat definitiu. Ni l’Espanyol va tenir idees noves, ni el Granada s’hi va haver d’esforçar.
En començar el segon temps, va semblar que la cosa canviava. Als primers minuts hi va haver una mena “d’atac i gol” que aviat es va aturar, per donar pas a una estona de joc ben avorrida.
Aguirre es va equivocar en fer entrar Petrov per Víctor, un jugador sempre útil en el control de les jugades d’atac i efectiu en el tall. El Granada ben poca cosa feia. Una constatació atribuïble a la tremenda eficàcia de Kiko en el joc alt, és el fet que un alt percentatge de les jugades d’atac dels rivals queden avortades a mig fer. A les seves mans. Sobretot pilotes al segon pal. Tota una garantia. Llàstima de l’excés de confiança en el gol.

Poca concentració o diners
D’aquí al final, l’Espanyol va tenir molta possessió i gens de remat. Hi va haver un parell de jugades claríssimes de gol, aturades per Roberto, i al final tres punts importantíssims pel Granada.
Si la teoria de la poca concentració, amb el Llevant de protagonista, no és certa. No us la creieu. Ja només queda creure que aquests equips regalen punts a canvi de diners. Diners que fan molta falta per pagar els sous milionaris dels jugadors a tots els equips. 
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius

Cap comentari: