dilluns, 31 de març del 2008
La vergonya també és blanc-i-blava
No puc estar-me d'opinar sobre l'Espanyol. Aquesta setmana acompanyo als rivals culés en derrota i en vergonya. És clar que en una escala menor, però al cap i a la fi vergonya. No reconec al meu equip. I ara penso... què faríem si a la primera volta no haguessim aconseguit el coixí de punts que ara tenim? Quina explicació podem donar a la mala ratxa no només de resultats sinó de joc pobre i carent d'ambició? Em pregunto si a hores d'ara l'Espanyol ha perdut la seva credibilitat i està tornant a la realitat a marxes forçades. L'autèntica lliga l'estem perdent amb els petits: Múrcia, Santander... Què n'opineu?
dissabte, 29 de març del 2008
Videodiari 2
Cliqueu la icona del video de l'Estadi i disfruteu del vol.
Videodiari d'un ocell:
Vola ben alt l'ocell (és el nostre periquito) que mira com va creixent l'estructura i forma del futur estadi.
Busco en el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans la paraula "periquito" i trobo dues definicions:
1.- Ocell de la família dels psitàcids (Melopsittacus undulatus), de mida petita, uns 18 centímetres, de plomatge originalment verd amb el cap groc i el mantell ratllat de marró, propi d'Austràlia, molt apreciat com a ocell de gàbia.
2.- Soci o simpatitzant del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.
Els periquitos serem petits, de colors diferents i apreciats "com ocell de gàbia" però ... renoi, quina gàbia (o estadi/casa) tindrem !!!
Jo també sóc perico, i què?
Erik
Videodiari d'un ocell:
Vola ben alt l'ocell (és el nostre periquito) que mira com va creixent l'estructura i forma del futur estadi.
Busco en el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans la paraula "periquito" i trobo dues definicions:
1.- Ocell de la família dels psitàcids (Melopsittacus undulatus), de mida petita, uns 18 centímetres, de plomatge originalment verd amb el cap groc i el mantell ratllat de marró, propi d'Austràlia, molt apreciat com a ocell de gàbia.
2.- Soci o simpatitzant del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.
Els periquitos serem petits, de colors diferents i apreciats "com ocell de gàbia" però ... renoi, quina gàbia (o estadi/casa) tindrem !!!
Jo també sóc perico, i què?
Erik
dilluns, 24 de març del 2008
Múrcia 4 - Espanyol 0 (Jornada 29)
Bona gent
No us penséssiu que estic fent broma, ni contradient el tòpic que sempre hem sentint, al volant de la idiosincràsia dels murcians. Estic parlant dels nostres. Bona gent. Samaritans. Magnífics amfitrions i millors convidats. Gent sempre disposada a repartir alegries i somriures. Especialistes en regalar punts als nouvinguts a la divisió d’honor. No sabeu fins a quin punt pot arribar aquesta generositat. Regalar, sense res a canvi. Ni l’esforç. Tant, que perquè no es cansessin, fins i tot la generositat dels nostres va arribar al punt de mantenir la superioritat en l’estona de mantenir la pilota. Una superioritat en la possessió de pilota que es traduir en un 4 a 0. És podria dir que els pericos van oficiar de padrins i els murcians de fillols. El regal va ser la mona.
Possiblement hauria estat millor, molt millor que cadascun dels integrants de l’expedició blanc i blava, hagués pogut anar a la costa, a la muntanya, de processons i el matí dels diumenge s’haguessin trobat, i amb un vol privat, volar cap a Múrcia el mateix dia del partit. Total...
D’entrada, i coneixent els antecedents, dona cert “mal rotllo” jugar contra equips, dels quals en llegeixes l’alineació, i no en coneixes gaires. Honestament, jo, a banda dels “nostres” de Lucas, Jofre, i de Movilla i Alonso, no en coneixia cap. Això, la procedència de segona divisió i els colors de l’equip, em posaven alerta. Sembla lo del Nàstic de l’any passat....
El partit va començar amb el camp mig al sol i mig a l’ombra. Però va durar molt poc, allò de mirar-s’ho amb el nas arrufat. El fort vent va deixar de seguida tot el camp a l’ombra.
Si a Catalunya les autoritats van decretat el NEU-CAT, a Múrcia no hauria estat desencertat decretar el VENT-MUR. La pilota circulava a gran velocitat quan prenia la direcció de les ràfegues del vent.
La situació era prou antipàtica, i com espectador et vas posant de mala llet, a mesura que passen el minuts i contemples que jugadors com Riera, no tenen el seu dia. Que la lluita sempre associada a Luís Garcia, perd intensitat mentre se’n adona que només ell hi posa el peu.
Innocentàs
El partit era francament fluix, amb només algunes arribades dels murcians, i fins la jugada clau de la primera part era més recomanable fer una becaina, que mirar el partit. Corria el minut 33, quan arribava aquesta jugada. Després del que vam veure al Bernabéu amb Jarque i Raul de protagonistes, i del que va passar a La Condomina, només ens queda començar a replantejar-nos si més que el qualificatiu de Mariscal, Jarque mereix el de innocentàs. Perseguint una pilota dins l’àrea de Kameni, Jarque va atropellar un davanter murcià. Dani, has de ser més murri! 1a0.
Va caldre esperar al minut 44 per a que els blanc i blaus fessin el primer xut sota els pals.
En resum, amb la poca ambició mostrada a la primera part, no calia perdre més el temps en pensar en la xampions.
I la segona part va començar igual. Al minut dos, deixen rematar de cap al mateix home que havia marcat el penal, Alonso. 2a0
Debut
La cosa no millorava i Valverde feia mútiples canvis, pensats en fer descansar els més desafortunats i nodrir l’alineació de més davanters. El més destacat a comentar va ser el debut del migcampista Jordi Gómez. Quina llàstima que et facin debutar en aquestes circumstàncies!
Al quart d’hora Zabaleta feia una falta desafortunada i sense intenció, a Alonso dins l’àrea. Aquesta vegada el penal el tirava Abel 3a0.
A la mitja hora de la segona part els pericos tenien la primera i única oportunitat de marcar. Tamudo desaprofitava una gran oportunitat.
I per acabar de rematar i humiliar els nostres, Richi rematava el 4a0, a sis minuts del final.
Dia assenyalat
Quina llàstima que els blanc i blaus hagin “llençat” tants punts. No sembla lògic que un equip de la part alta de la classificació hagi perdut gairebé tots els partits jugats contra els més modestos.
Lo de Múrcia va passar just 11 anys després de “l’esclat” de Tamudo al José Rico Pérez d’Alacant, i el dia que Luis Garcia jugava el seu partit número 100 amb L’Espanyol a primera. Un dia que l’hauríem d’haver recordat per alguna cosa més bona.
Per no tenir, no teníem ni l’excusa de dir que Tamudo no hi era. Tamudo va tornar, però l’equip no va mostrar aquella lluita que contagia el de Santa Coloma. I la resta de resultats de la jornada no van afavorir gens. La pròxima jornada, torna a ser com la passada, o guanyem o ja celebrem que aquest any no baixem, i deixem córrer la resta.
(Contracrònica d'Eugeni Rius)
Bona gent
No us penséssiu que estic fent broma, ni contradient el tòpic que sempre hem sentint, al volant de la idiosincràsia dels murcians. Estic parlant dels nostres. Bona gent. Samaritans. Magnífics amfitrions i millors convidats. Gent sempre disposada a repartir alegries i somriures. Especialistes en regalar punts als nouvinguts a la divisió d’honor. No sabeu fins a quin punt pot arribar aquesta generositat. Regalar, sense res a canvi. Ni l’esforç. Tant, que perquè no es cansessin, fins i tot la generositat dels nostres va arribar al punt de mantenir la superioritat en l’estona de mantenir la pilota. Una superioritat en la possessió de pilota que es traduir en un 4 a 0. És podria dir que els pericos van oficiar de padrins i els murcians de fillols. El regal va ser la mona.
Possiblement hauria estat millor, molt millor que cadascun dels integrants de l’expedició blanc i blava, hagués pogut anar a la costa, a la muntanya, de processons i el matí dels diumenge s’haguessin trobat, i amb un vol privat, volar cap a Múrcia el mateix dia del partit. Total...
D’entrada, i coneixent els antecedents, dona cert “mal rotllo” jugar contra equips, dels quals en llegeixes l’alineació, i no en coneixes gaires. Honestament, jo, a banda dels “nostres” de Lucas, Jofre, i de Movilla i Alonso, no en coneixia cap. Això, la procedència de segona divisió i els colors de l’equip, em posaven alerta. Sembla lo del Nàstic de l’any passat....
El partit va començar amb el camp mig al sol i mig a l’ombra. Però va durar molt poc, allò de mirar-s’ho amb el nas arrufat. El fort vent va deixar de seguida tot el camp a l’ombra.
Si a Catalunya les autoritats van decretat el NEU-CAT, a Múrcia no hauria estat desencertat decretar el VENT-MUR. La pilota circulava a gran velocitat quan prenia la direcció de les ràfegues del vent.
La situació era prou antipàtica, i com espectador et vas posant de mala llet, a mesura que passen el minuts i contemples que jugadors com Riera, no tenen el seu dia. Que la lluita sempre associada a Luís Garcia, perd intensitat mentre se’n adona que només ell hi posa el peu.
Innocentàs
El partit era francament fluix, amb només algunes arribades dels murcians, i fins la jugada clau de la primera part era més recomanable fer una becaina, que mirar el partit. Corria el minut 33, quan arribava aquesta jugada. Després del que vam veure al Bernabéu amb Jarque i Raul de protagonistes, i del que va passar a La Condomina, només ens queda començar a replantejar-nos si més que el qualificatiu de Mariscal, Jarque mereix el de innocentàs. Perseguint una pilota dins l’àrea de Kameni, Jarque va atropellar un davanter murcià. Dani, has de ser més murri! 1a0.
Va caldre esperar al minut 44 per a que els blanc i blaus fessin el primer xut sota els pals.
En resum, amb la poca ambició mostrada a la primera part, no calia perdre més el temps en pensar en la xampions.
I la segona part va començar igual. Al minut dos, deixen rematar de cap al mateix home que havia marcat el penal, Alonso. 2a0
Debut
La cosa no millorava i Valverde feia mútiples canvis, pensats en fer descansar els més desafortunats i nodrir l’alineació de més davanters. El més destacat a comentar va ser el debut del migcampista Jordi Gómez. Quina llàstima que et facin debutar en aquestes circumstàncies!
Al quart d’hora Zabaleta feia una falta desafortunada i sense intenció, a Alonso dins l’àrea. Aquesta vegada el penal el tirava Abel 3a0.
A la mitja hora de la segona part els pericos tenien la primera i única oportunitat de marcar. Tamudo desaprofitava una gran oportunitat.
I per acabar de rematar i humiliar els nostres, Richi rematava el 4a0, a sis minuts del final.
Dia assenyalat
Quina llàstima que els blanc i blaus hagin “llençat” tants punts. No sembla lògic que un equip de la part alta de la classificació hagi perdut gairebé tots els partits jugats contra els més modestos.
Lo de Múrcia va passar just 11 anys després de “l’esclat” de Tamudo al José Rico Pérez d’Alacant, i el dia que Luis Garcia jugava el seu partit número 100 amb L’Espanyol a primera. Un dia que l’hauríem d’haver recordat per alguna cosa més bona.
Per no tenir, no teníem ni l’excusa de dir que Tamudo no hi era. Tamudo va tornar, però l’equip no va mostrar aquella lluita que contagia el de Santa Coloma. I la resta de resultats de la jornada no van afavorir gens. La pròxima jornada, torna a ser com la passada, o guanyem o ja celebrem que aquest any no baixem, i deixem córrer la resta.
(Contracrònica d'Eugeni Rius)
dimecres, 19 de març del 2008
Videodiaris
Hola perikos,
A la part dreta del nostre blog podeu veure que penjem diversos videos. A partir d'aquesta setmana us proposem compartir emocions futboleres amb petites peces videogràfiques d'uns 20 segons. El joc i divertimento es fer-les amb una càmera digital domèstica, sense editar i realitzades amb plano-seqüència.
Intentarem penjar videos i fotos amb una breu explicació de la història.
Ara teniu a la vostra disposició dos videodiaris: Còrner a Lanzarote 1 i 2.
Introducció al visionat:
El futbol no té fronteres i sempre ens fascinarà com amb quatre fustes i quatre ratlles es pot crear un univers. El meu me'l vaig fer a Lanzarote, un dissabte al matí esperant que a la nit l'Espanyol jugués, a Montjuïc, contra el Barça. En el meu partit imaginari anàvem empatats i "Lo Pelat" havia de llançar un còrner en el temps de descompte .....
Quin dels dos xuts és el bo?
A la part dreta del nostre blog podeu veure que penjem diversos videos. A partir d'aquesta setmana us proposem compartir emocions futboleres amb petites peces videogràfiques d'uns 20 segons. El joc i divertimento es fer-les amb una càmera digital domèstica, sense editar i realitzades amb plano-seqüència.
Intentarem penjar videos i fotos amb una breu explicació de la història.
Ara teniu a la vostra disposició dos videodiaris: Còrner a Lanzarote 1 i 2.
Introducció al visionat:
El futbol no té fronteres i sempre ens fascinarà com amb quatre fustes i quatre ratlles es pot crear un univers. El meu me'l vaig fer a Lanzarote, un dissabte al matí esperant que a la nit l'Espanyol jugués, a Montjuïc, contra el Barça. En el meu partit imaginari anàvem empatats i "Lo Pelat" havia de llançar un còrner en el temps de descompte .....
Quin dels dos xuts és el bo?
dilluns, 17 de març del 2008
Espanyol 2 - Mallorca 1 (Jornada 28)Europa a cara o creu, i or?
Pels pericos, avui la paraula o el terme Europa és tenyit d'or, gràcies a l'art de Gemma Mengual. A més llarg termini pels pericos, el terme Europa, passava per al que s'aconseguís a Montjuïc contra el Mallorca. Si perdíem, ens esperava un final de temporada eixut i avorrit. Si guanyàvem, seguiríem els resultats dels nostre equip en totes i cadascuna de les jornades que queden, perquè per la porta gran o la petita, Europa és encara a l'abast.
Altres circumstàncies, feien d'aquest partit, d'aquells que anomeno de "nas arrufat". Si, arrufo el nas quan els partits de mitja tarda, es veuen malament per tv. Diferents franges del camp amb la diferent il·luminació. Per la projecció directa del sol, es veuen unes franges contrastades de diferent resolució, tant si ho ha de solucionar el diafragma de les càmeres, com els controls de diafragma del servei de realització televisiva. També arrufo el nas si la locució, em va en contra. El canal satèl·lit digital oferia el partit en "mallorquí"...
Jugàvem, de nou, sense Tamudo i Kameni. El Mallorca havia marcat set gols la jornada anterior. L'ensiamada mecànica? La confiança de l'entrenador, tornava a ser per Ewerton.
D'entrada, totes les circumstàncies no van deixar als blanc-i-blaus del tot ensorrats. Les primeres jugades del partit va ser iniciativa espanyolista, amb una "jugadassa" de Riera que no va acabar al fons de la xarxa de miracle. El Mallorca pressionava des de dalt, i també molt aviat arribava a l'àrea del mariscal Jarque. Jarque i els seus homes s'havien de multiplicar. I és que un sistema atacant, on a banda de Varela, Güiza i Jonàs, s'hi mouen en plena llibertat i improvisació Arango i Ibagaza, no val a badar.
Futbol altruista
Conec d'altres equips que presumeixen de tridents i de magnífics, que no xuten i que són del tot previsibles. Arango i Ibagaza, són altra cosa. I en destaco per sobre de tot el futbol altruista d'Ariel Ibagaza. Com m'agradaria veure'l assistint Tamudo! A més a més, Varela em sembla un jugador completíssim per la banda dreta, i Jonàs a l'esquerra, abans d'engreixar-se com un "porcàs", també m'agradava pel seu trot a "lo Miquel Soler".
Per sort nostra, l'equip mallorquí no està prou compensat, i de mig enrere no hi té gran cosa. Per no tenir, no jugava Ballesteros, un dels tios a qui li he vist cosir a cosses els turmells de Tamudo, sense immutar-se, de manera repetida. Temporada rere temporada.
I mentre de tot aquest potencial me'n feia creus, arribava el 0 a 1, i de poc no cau el segon.
La pilota era d'ells. Jugàvem d'aquella manera que ho fem quan es nota tant que ens falta del tremp d'Ivan i Tamudo.
El nostre millor home les darreres jornades, Zabaleta veia la targeta groga. Res a dir, si jo tingués al davant un poca pena com FNavarro, també li etzibaria una cossa a la primera de canvi. L'equip es mostrava desconcertat. Del tram final de la primera part recordo dues jugades en aquest sentit. Una a cada àrea. La primera d'Arango, emportant-se'n una pilota en un embolic a tres bandes entre Zabaleta, Moisés i Torrejón. L'altra de Luís Garcia dins l'àrea sense saber controlar un magnífic servei de Zabaleta a la distància. No és casualitat, Zabaleta apareixia pe tot arreu, i més que apareixeria.
Acaba la primera part perdent. I encara pitjor Vila-real I Racing guanyaven...estava tot perdut!
Tot perdut?
Després del descans, Moisés deixava la seva plaça a Angel. Un canvi encertat si tenim en compte les prestacions avui d'un i altra. L'equip sortia disposat a remuntar. Però ben aviat va semblar tot el contrari. Un seguit de jugades posaven en evidència la defensa. Lafuente i Zabaleta feien oblidar Kameni en diferents ocasions. Estava esperant que tot plegat suposés una sacsejada que fes reaccionar, quan Luis Garcia va ser objecte de penal. Abans, senyor àrbitre, Riera ja n'havia rebut un i Luis García havia estat subjectat de manera més sospitosa que Raúl al Bernabéu. A la tercera, però va pitar penal. I Luís Garcia el va transfromar. 1 a 1, i quedava encara molt.
Jonathan entrava per Ewerton, i les cosesen veine de color diferent. Riera i Valdo ho van intentar dues vegades consecutives, però el malson va tornar a aparèixer per l'area de Lafuente.
Hi havia esperança
Coro entrava per Riera, i Jonathan era a punt de marcar. El Getafe començava a remuntar.
Lafuente i Zabaleta continuaven fent hores extres en substitució de Kameni.
Zabaleta es multiplicava al'atac, i finalment una centrada d'Angel al segon pal, trobava el Luis Garcia de sempre. Cop de cap i gol 2 a 1. Quedaven quatre minuts!
Posats a contra minuts i observar, me'n vaig adonar que a la jugad del penal, van passar exactament 63 segons entre que ens en vam adonar que era penal fins que el picar Luis. En el gol, van passar dos minuts des del gol, fins que el Mallorca va centrar de mig camp.
Lògicament l'àrbitre va descomptar quatre minuts. Eterns.
En acabar, l'esmentat Ballesteros es va unir a la festa i va veure la targeta groga.
A totes a Múrcia
En resum, tres punts més al sarró. Punts que no ens permetran perdre l'emoció a la lliga, per allò de si ens mantenim a dalt. Vila-real, Sevilla i Atlètico van forts. A veure que ens deixa fer Clemente a La Condomina. Ens hi esperarà amb les ungles afilades, si bé no hi té gaire a fer. A veure si aquest és el primer equip de la cua a qui aconseguim guanyar...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
