dilluns, 31 de març del 2008
La vergonya també és blanc-i-blava
No puc estar-me d'opinar sobre l'Espanyol. Aquesta setmana acompanyo als rivals culés en derrota i en vergonya. És clar que en una escala menor, però al cap i a la fi vergonya. No reconec al meu equip. I ara penso... què faríem si a la primera volta no haguessim aconseguit el coixí de punts que ara tenim? Quina explicació podem donar a la mala ratxa no només de resultats sinó de joc pobre i carent d'ambició? Em pregunto si a hores d'ara l'Espanyol ha perdut la seva credibilitat i està tornant a la realitat a marxes forçades. L'autèntica lliga l'estem perdent amb els petits: Múrcia, Santander... Què n'opineu?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Creo que toda la familia perica estamos de acuerdo con tus palabras...
Parece que a los jugadores sólo les motiven los equipos grandes; ya sea para ganar o, a malas, perder haciendo un buen juego...
A todo esto, quiero creerme las palabras de Jarque cuando, en rueda de prensa, dijo que en cada partido salen "a tope"; quiero creérmelo, claro... (otra cosa es que sea verdad)
Aún así, tenemos que diferenciarnos de otras aficiones y apoyar a nuestro equipo (y nuestros colores!) tanto se gane como se pierda. Ya que, es muy cómodo ser un acérrimo seguidor de un equipo cuando este enlaza victoria tras victoria... Lo difícil, y lo que más caracteriza a la auténtica familia perica, es que estamos con los nuestros, a las buenas y a las malas...
Así pues, ahora y siempre, Força Espanyol!!!
1saludo compañeros
un desastre, just l'any en que al Valencia i al Sevilla mostren un nivell inferior al d'anys anteriors, i que l'Atletico segueix igual com sempre sense acabar de donar al salt, en un autentic fracàs, tenint en compte la primera volta, que no anem a la Champions!!!!
si ens clasfiquem per la Uefa, que no crec a no ser q sigui via Intertoto, em semblarà ridícul!
Anar al nou camp com equip de Champions no era un somni, era segur, pero clar aquesta plantilla ja fa 3 mesos que està de vacances i així no es va enlloc. penseu q tenim l'Almeria a tocar ehhh, es patetic!!
Nomes espero q cap perico vagi a l'Eurocopa, si decas nomes al Tamudo q ja li toca, pero ja veurem perque l'altre Raul esta en ratxa i aixo fa mala espina!!!
Estic convençuda que remuntarem. No podem deixar-nos endur pel pessimisme.
Crítics sí negatius mai.
http://elbolerodechavela.blogspot.com/
Un dit pagès diu:
"No diguis blat fins que no tinguis el sac ben lligat i sense cap forat"
Jo crec que l'equip s'ha adormit pensant que la lliga ja s'havia acabat i que els partits es guanyen sense baixar de l'autocar. La mala ratxa (quina 2a volta) ens ha fet entrar en un estat d'ànim de tristor. I amb la tristor es perden els partits !!!
Cal remontar, som a temps. Torna aviat, Ivan!!!!
Erik
Doncs vaja tela si s'han adormit. En això, tenim alguna cosa en comú amb els nostres veïns de l'altra banda de la Diagonal, que dèiem abans. Menys mal que la lliga no dura un mes més, si no, hauriem de patir per no estar a baix. Tot i que no ens podem queixar: ara patim per estar a dalt. Només cal reaccionar. Com? Algú té alguna solució?
Raquel
L'altre dia em van comentar que un entrenador/psicòleg d'un equip irlandès va tenir una solució a la mala ratxa de l'equip. Se'ls va emportar a tots a veure com es treballava en una mina. Durant hores, unes quantes, van conviure amb la feina dels miners.
I van guanyar ¡¡¡¡
On podríem enviar el nostre equip? Al Servei d'Urgències d'un Hospital? Tota la nit?
Erik
Yo sigo confiando en este equipo...ha habido relajacion al cumplir un objetivo (los 45 puntos)y despues es dificil volver a motivar al vestuario, pero entre clasificarse para la UEFA directamente o tener que acudir a la Intertontos, que es como llevarlos a ver la mina...reacionaran.
Publica un comentari a l'entrada