divendres, 14 de març del 2008

COMUNICAT ANTENA PERICA

Divendres, 14 de març del 2008

Tamudo, per què no?

Arran de la polèmica sobre la nominació del jugador del RCD Espanyol com a Català de l’Any, el col·lectiu “Antena Perica” ens fem la mateixa pregunta que just ahir es feia l’ex president de la Generalitat Pasqual Maragall, en l’entrevista al programa “Els Matins de TV3”: I per què en Tamudo no ho pot ser?

Si fem una ullada ràpida al currículum dels anteriors premiats, veiem una diversitat de professionals i persones que han tingut un valor humà excel.lent per fer avançar Catalunya. La societat avança amb treball, diàleg, tolèrancia i, sobretot, amb l'acceptació d'allò que ens pot ser diferent. La pluralitat enriqueix les persones. O hauria d'enriquir. I així ho va defensar fins el final el primer premiat, el polític Ernest Lluch.

Santa Coloma de Gramenet també és Catalunya. I els seus habitants, per nosaltres, són catalans. Hi viuen i, si poden, també treballen. Com tothom, amb drets i deures. Raül Tamudo, com va manifestar en una entrevista molt tendra a El Periódico, va començar a jugar al futbol pels carrers de la seva ciutat. Johan Cruyff, un altre excel.lent futbolista, va dir en el seu moment que el futbol, el bon futbol, s'aprenia a jugar al carrer. En un dels carrers d'Amsterdam. Ell ho va apendre així. No veiem, en la base conceptual, cap diferència entre Tamudo i Cruyff.

Tots dos, des de la vessant de personatges públics, ens han transmès valors humans, valors inqüetsionables. El primer és el de l'esforç i el treball. Aquesta és la base. I a partir d'aqui es pot començar a parlar de la llengua. La llengua de Catalunya, obviament i sense cap mena de dubte, és el català. Ens agradaria sentir parlar a Tamudo més sovint en català. I a moltíssima més gent!!!

Räul Tamudo ens ha parlat en català a través de la seva feina i el seu esforç. Ens ha parlat en català jugant a futbol als carrers de Santa Coloma i jugant a futbol amb l'Espanyol a Montjuïc, el Nou Camp, al Bernabeú i per tots aquells camps dispersos per Europa. I ens el creiem quan diu que parla català en la intimitat. I ens consta que ho fa, a casa, i a la feina.

Creiem, i esperem, que algun dia el nostre capità utilitzi SEMPRE en públic el català per valorar un resultat de qualsevol partit. Sigui una derrota, un empat i, encara millor, una victòria.

1 comentari:

ARC ha dit...

Molt d'acord amb la vostre opinio, no per parlar catala es pot ser mes que un d'altre, que potser ser amb dificultats per parlar fluidament,tambe pot amb el seu esforç, treball i entrega lluir galardons de catala com el que mes.
Malament deu estar la salut democratica del Pais, cuan es diuen disbarats de aquesta alçada, com ha estat el cas del Sr.Cuni.

ARC